Resultats de la cerca

Creat el 1994, és el resultat de la unió dels Serveis d’Arxius i dels Arxius Nacionals d’Andorra, acordada pel govern andorrà des del 1997, forma part del Sistema d’Arxius d’Andorra, en què també hi ha la Secció de Gestió de Documents Administratius, l’Arxiu Administratiu, l’Arxiu de Gestió i els Arxius Centrals del Govern Andorrà Des de la seva creació, ha prestat un especial interès a la recuperació de fons d’institucions públiques i privades, i a la microfilmació de fons relatius a Andorra dipositats a l’estranger Entre els seus fons públics més importants figuren els del Consell General,…

Fou conegut sobretot als regnes de Castella i de Lleó més tard, a la corona de Catalunya-Aragó i a Navarra Alfons XI de Castella la implantà a favor del fisc a les corts de Burgos de l’any 1342, bé que en documents del segle XI es troba ja com a arbitri de senyors i municipis i com a tribut transitori a la corona El seu import sofrí variacions segons els llocs i les èpoques afectava només les vendes de béns immobles, mobles i semovents fou aplicat després a les permutes i el 1832 i el 1835 s’estengué a les transmissions i constitucions de censos i a les insolutumdacions Des de…

Fill de Carles Manuel de Savoia, príncep de Carignano Fou educat a França Participà en l’aixecament del març del 1821, i amb l’abdicació del seu cosí, Víctor Manuel I, s’instituí regent del reialme i proclamà la constitució de les Corts de Cadis del 1812 Davant la intervenció d’Àustria i l’entronització de Carles Fèlix I 1821, hagué de retirar-se Amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís combaté els liberals espanyols 1823 El 1831 fou proclamat rei i adoptà una actitud ambigua respecte al Risorgimento reprimí l’agitació mazziniana de 1833-34, però després adoptà mesures liberals…

Fill gran d’Antoni Cardona i de Luna, virrei de Sicília Serví Alfons IV de Catalunya-Aragó a Itàlia i compartí amb ell la captivitat després de la desfeta de Ponça 1435 El 1439 heretà del seu pare les baronies catalanes Les vengué als Albert el 1450 Fou camarlenc i conseller d’Alfons IV, el qual, el 1444, li donà el comtat de Collessano, la baronia de Caronia i les senyories de Gallípoli i Due Petralie —feus confiscats a Antoni de Centelles i de Ventimiglia— i el féu mestre justicier del regne de Sicília El mateix any havia adquirit ja la baronia de Naso Tanmateix, mai no perdé el contacte…

Membre del partit liberal —secundà Santiago Alba—, fou diverses vegades diputat a corts a partir del 1916 Assistí a l’Assemblea de Parlamentaris del 1917 i l’any següent fou nomenat director general de duanes El 1936 presidí a Catalunya el consell regional del Partit Radical, del qual fou expulsat després de les eleccions de febrer El 1916 presentà la tesi doctoral El impuesto sobre el aumento de valor de los bienes inmuebles , on fonamentà la imposició sobre la plusvàlua dels terrenys en els increments de valor del sòl a diverses grans ciutats Publicà també La liquidación de los…

Es constituí al palau del Parlament, a Barcelona, el 25 de juny de 1977 i demanà el restabliment de la Generalitat i el retorn del president Tarradellas Tot i que el plenari de l’Assemblea es reuní encara diverses vegades —a l’agost, a Lleida—, foren més aviat una comissió permanent de 14 membres, presidida per J Reventós, i una de negociadora de 6 parlamentaris les que participaren en el procés d’organització de la preautonomia catalana A mitjan 1978 l’Assemblea designà la Comissió dels Vint, redactora de l’avantprojecte d’Estatut de Sau i, revisat aquell, l’aprovà al desembre següent, per…

Creat pel rei Alfons el Magnànim a les corts de València del 1419 per a la custòdia de tota la documentació procedent de la cancelleria reial, com també de totes les actuacions dels seus tribunals L’aplegament d’aquests fons documentals no tingué lloc aleshores, ni quan Carles III ho disposà expressament l’any 1770, sinó l’any 1860, quan foren installats al convent de la Companyia de Jesús L’arxiu és repartit en aquestes seccions arxiu reial consell o reial audiència, cancelleria i lloctinència, processos i sentències Generalitat del Regne provisions, mercaderies importades i exportades,…

Amb el seu germà Manuel fundà, a Mèxic 1800, una casa comercial 1804, continuada el 1816 per un altre germà, Francisco, mentre ells passaven a Londres i a París i el 1819 fundaven, a Barcelona, una nova casa comercial, continuada per ell sol a la mort de Manuel 1829, fins el 1837 Negociava amb l’Havana, Veracruz i Mèxic, i tingué activitat bancària, especialment amb París, organitzà contraban amb productes francesos i féu tràfic de negres de la Costa d’Or, Zanzíbar i Moçambic Tingué també una fàbrica de teixits i tres d’aiguardent Fou delegat a Catalunya de l’Empréstito Nacional 1820,…

Tot i que probablement aquesta casa senyorial ja existia de ben antic, no se’n té cap notícia fins al segle XIII, quan n’eren els propietaris la família Campsentelles Al segle XIV el casal passà a la nissaga dels Sentmenat, fins que l’any 1432 Jofre de Sentmenat, senyor de Campsentelles, vengué la domus a la cartoixa de Montalegre pel preu de 1 231 lliures, incloent-hi diversos censos i rendes entre els quals hi havia el terç del delme de la parròquia de Sant Fost Sembla que el casal de Campsentelles era situat a la zona de la Conreria, dins el terme parroquial de Sant Fost, i possiblement el…

També anomenat el Moro de Zaragoza , és el primer membre documentat d’una llarga nissaga de constructors d’instruments de teclat claviorgues, orgues, clavicèmbals i clavicordis Aconseguí una notorietat tan gran en la construcció de claviorgues, que el Consell de la Ciutat de Saragossa là de càrregues fiscals franquícies de peatge La seva fama arribà tant a les corts de Castella claviorgue de Joan d’Aragó, a 1497 i Portugal claviorgue per al rei Manuel l’Afortunat, 1511, com a les cambres musicals de l’arquebisbe de Saragossa 1511, del cardenal de Toledo Juan de Tavera a 1545, etc, i també de…