Resultats de la cerca

És un dels grups d’art preromànic més personals, sobretot en l’arquitectura, la pintura i l’orfebreria El sistema constructiu és regit pels principis que informaren tot l’art medieval des del romànic cobertes de voltes de mig punt amb arcs formers i contraforts exteriors Apareixen arcs de mig punt, algunes vegades peraltats, i, al final, de ferradura, per influència mossàrab Hom pot dir que es tracta ja d’estructures medievals, en contraposició a les de tradició romana de temps visigòtics En llur origen tenen un gran paper les noves fórmules europees que reflecteixen corrents orientals L’art…

Una vista de les ruïnes, amb algun pany de mur que deixa veure’n l’aparell J Bolòs Situació Al cantó de llevant de la serra de Pinós, i dins el mateix terme municipal de Pinós, hi ha Matamargó, just als límits de la comarca veïna del Bages Mapa 330M781 Situació 31TCG846352 Per la carretera de Solsona a Manresa, a l’altura del punt quilomètric 19,500, hi ha una carretera que mena a Salo És la carretera BV-3 002 10,600 km més enllà d’aquest trencant, hom arriba a una bifurcació, on acaba el paviment asfàltic Cap a mà esquerra hom arribaria a Vallmanya, però la ruta del costat dret ens portarà…

Edifici romànic del segle XII, d’una nau amb absis llis, de pedra rogenca, a la qual es van afegir vers el 1580 dues capelles laterals que li donen ara una planta de creu llatina El 1722 es construí la nova portalada de ponent i vers el 1799 s'aixecà un campanar, semblant a les torres de defensa de les antigues masies És esmentada per primera vegada el 1099

De l’església parroquial el Salvador, on es conserven una creu d’argent gòtica i una crismera del s XVI totes dues fetes a Morella, depèn el santuari del Roser A l’antiga casa del comú es conserva una taula de l’Ascensió, atribuïda a Marçal de Sas El lloc pertangué al terme general de Morella fins a la darreria del s XVII Formava municipi independent fins el 1976

Ha perdurat fins al s XX una interessant creu de terme, gòtica, i les restes de l’antic castell de Vinfaro , del qual depenien els termes de la Manxa i de Torrepicona Aquest lloc, que havia pertangut als Romeu de Lleida i als Montagut de València, fou adquirit el 1516 per la família Remolins, i el 1628 passà als Riquer, marquesos de Benavent Al començament del s XVIII ja era despoblat

Prop seu hi ha el mas vell del Lledoner , al recinte del qual hi ha la capella de Sant Francesc del Lledoner , obra del 1558, en relació amb la llegenda que explica que Francesc d’Assís féu estada en aquest mas Prop seu, en direcció a la creu d’Ordal, fou iniciada, a la fi del s XVIII, la construcció del pont del Lledoner , format per dos pisos d’arcades

La moneda urgellesa tingué llei de 4 diners, o sigui de quatern, que es mantingué fins a Ermengol X, després del qual sembla que minvà Hom creu que les encunyacions van des del s XII fins al XV, és a dir, des dels comtes Ermengol VI fins a Pere II d’Urgell 1347-1408 Les del comte Pere foren encunyades les unes a Agramunt i les altres possiblement a Barcelona

Cada jugador, quan ho creu convenient surt de la filera i penetra al camp Quan s’hi troben dos adversaris, el qui ha entrat darrer fa presoner l’altre agafant-lo o només tocant-lo El presoner ha de restar immòbil allà on ha estat tocat, fins que un dels seus companys aconsegueix de tocar-lo sense ésser atrapat per cap adversari, i aleshores el presoner resta rescatat

Llicenciat en filosofia i lletres, fou professor de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona i ocupà diversos càrrecs al departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya 1978-82 Fundador de les revistes Gaceta Ilustrada 1956 i Historia y vida 1968, fou director del diari La Vanguardia 1983-87 Rebé els guardons de la Creu de Sant Jordi 1988 i la Legió d’Honor francesa

Amb el seu cosí Cèsar Comas i Llaberia, fou l’introductor de la radiologia mèdica a la Península Fou radiòleg dels hospitals de la Santa Creu i del Sagrat Cor i de les cases de Caritat i de Maternitat de Barcelona Collaborà en la fundació 1898 de l’Institut Medicofarmacèutic de Barcelona i en fou president 1904-06 Morí a conseqüència de les metàstasis d’una radiodermitis contreta professionalment