Resultats de la cerca
Es mostren 3475 resultats
Constantin Marinescu
Historiografia
Historiador romanès, deixeble de Nicolaie Iorga.
Professor, durant uns trenta anys, de les universitats de Cluj i Bucarest, emigrat de Romania des del 1946 i resident a França, on fou admès al Centre National de la Recherche Scientifique Membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1923, de l’Institut d’Estudis Catalans 1948 i de l’Academia de la Historia de Madrid 1950 Des del 1914 s’interessà, a través dels estudis de Rubió i Lluch, per la història dels catalans a Grècia Alphonse V d’Aragon, roi de Naples, et l’Albanie de Scanderbeg 1923, La politique orientale d’Alphonse V d’Aragon, roi de Naples , premi…
criptografia
Escriptura i paleografia
Art d’escriure en caràcters secrets.
Hi ha tres sistemes bàsics d’escriptures secretes les invisibles , fetes amb tintes simpàtiques, les convencionals , basades en l’ús d’elements convinguts que produeixen un efecte diferent de la comunicació real del text, i les xifrades , basades en la transposició de lletres, síllabes o qualssevol elements del text, o bé en llur substitució per altres, segons unes equivalències expressades en una taula o clau xifra Coneguda des de l’antiguitat, l’escriptura xifrada assolí una gran importància durant l’edat mitjana Als Països Catalans fou utilitzada des del s XIV en la…
problema de les paraules
Matemàtiques
Problema d'àlgebra.
D’una banda si hom disposa d’un alfabet finit OOO = {a 1 ,,a n } i, per concatenació, construeix els mots M = ζ 1 ζ r , on cada símbol ζ i és una de les lletres a j ∈ OOO d’aquest alfabet i r ∈ ℕ si, d’altra banda, hom disposa d’un cert diccionari que estableix l’equivalència de certes parelles de mots i, finalment, hom accepta el fet que, en substituir en un mot M = M 1 mM 2 un cert sumbmot m per un altre mot m´ equivalent, obté un mot equivalent M´ = M 1 m' M 2 Cal plantejar la pregunta següent donats dos mots arbitraris M i N , hi ha algun algorisme que permeti de decidir si…
Tomás Segovia
Literatura
Poeta castellà.
De jove visqué a Madrid, França i el Marroc amb la seva família, que el 1940 s’exilià a Mèxic, on estudià lletres Posteriorment fou professor a l’Institut Francès d’Amèrica Llatina 1948-54 i més tard treballà en diversos mitjans de comunicació, editorials i organismes internacionals, a més de dedicar-se a l’ensenyament universitari, i, del 1970 al 1984, any en què es jubilà, treballà en la institució cultural del Colegio de México Publicà, entre altres, els reculls poètics La luz provisional 1950, Apariciones 1978, Cuadernos del nómada 1978, Cantata a solas 1985, Lapso 1986,…
Medardo Fraile
Literatura
Escriptor castellà.
Estudià filosofia i lletres, i exercí la docència com a catedràtic de castellà a la Universitat de Strathclyde de Glasgow, ciutat on s’establí l’any 1964 Fundà, amb Alfonso Sastre i Alfonso Paso, la companyia de teatre Arte Nuevo 1945 Però en el vessant de creador es dedica gairebé exclusivament al conte, gènere en el qual destacà per la sobrietat, la precisió i el realisme Publicà, entre d’altres, els reculls Cuentos con algún amor 1954, Cuentos de verdad 1965, premi de la Crítica, Ejemplario 1979, Entre paréntesis 1988, Documento nacional 1997 i Contrasombras 1998 És també…
Joan Ramon Mainat i Castells
Periodisme
Periodista i productor de ràdio i televisió.
Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, era germà d’un dels components del grup La Trinca, del qual fou collaborador Fou cap de promoció de Discos Edigsa i collaborador d’ El Correo Catalán , Oriflama , Tele-exprés , Mundo Diario , El Noticiero Universal , entre altres mitjans, i publicà llibres com Tretze que canten 1982 Posteriorment treballà per a diverses emissores de Radio Nacional de España i fou director de programes de RNE a Catalunya i de TVE a Catalunya 1988-91 Més tard…
Josep Marià de Cabanes i d’Escofet
Arqueologia
Història
Polític liberal i arqueòleg.
De la família de l’antic capità general de Catalunya Philippe de Cabanes, exercí d’advocat a Barcelona alcalde constitucional 1821-22, tingué un paper destacat en la Junta de Sanitat durant l’epidèmia de febre groga del 1821, i en la Junta d’Armament i de Recursos del 1835, i fou novament alcalde de Barcelona 1835-36 Fou també senador per Lleida, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1816 i corresponent de l’Academia de la Historia, de Madrid Publicà Sobre la importancia de la Numismática 1816, Memoria sobre los vestidos, armas y monedas que se usaron en Cataluña…
Gonzalo Fernández de la Mora y Mon
Política
Polític.
Estudià filosofia i lletres i dret a Madrid El 1946 acabà la carrera diplomàtica, que exercí en diverses ciutats europees El 1969 fou nomenat sotssecretari de política exterior, i del 1970 al 1973 ocupà el ministeri d’obres públiques El 1975, creà, amb Antonio Mde Oriol y Urquijo i altres polítics, la Unión Nacional Española, de caràcter reaccionari i continuista, que entrà el 1976 en la federació d' Alianza Popular Diputat per Pontevedra el 1977 i vicepresident d’AP el 1978, al final del mateix any se'n separà per desacord amb el reformisme de MFraga, i el 1979 integrà, amb…
José Manuel Blecua Teijeiro
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Historiador de la literatura i filòleg.
Fou catedràtic a la Universitat de Barcelona Especialista en poesia castellana del Siglo de Oro, el , publicà l’edició crítica de tota la poesia de Quevedo 1969-81, Herrera 1975, Lope de Vega 1981, Fray Luis de León 1990 i de La Dorotea , de Lope de Vega 1996 i Cántico , de Jorge Guillén 2000, i estudis de caràcter més textual que pròpiament literari, a més de llibres de text i d’antologies poètiques Fou autor, també, de Sobre poesía de la Edad de Oro 1970, Sobre el rigor poètico en España y otros ensayos 1977, La vida como discurso 1981, etc Fou membre corresponent de l’Academia Española, de…
Mateu Bruguera i Lladó
Historiografia
Cristianisme
Historiador i eclesiàstic.
En plena Renaixença, les seves obres constituïren un exemple de la consciència de l’època sobre l’estreta vinculació entre història i identitat collectiva El 1867 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà Cronicón de Barcelona Historia de la invicta y memorable bandera de Santa Eulalia 1861, Historia general de la religiosa y militar orden de los caballeros del Temple desde su origen hasta su extinción , en tres volums 1888-89, i, la seva obra més important, Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de…
,