Resultats de la cerca

Són ocells insectívors, de mida petita, molt bellugadissos, amb el bec dret i curt, molt semblants a les mallerengues, l’únic representant de la qual, als Països Catalans, és la mallerenga cuallarga

Tenen la part toràcica amagada sota un escut dorsal immòbil i la part anterior del cos amb un nombre molt variable d’apèndixs, entre 35 i 70, i de 25 a 40 segments, cosa que indica que la segmentació aparent és secundària i cada anell visible inclou més d’un segment L’abdomen és format per 31 segments i acaba en una furca molt desenvolupada i segmentada El segon parell d’antenes és vestigial Els ulls són composts i sèssils, i estan molt junts en l’escut dorsal La reproducció acostuma a ésser per partenogènesi, i en molts casos els mascles no existeixen Habiten en aigües dolces i resisteixen…

Atenyen de 7 a 20 mm i tenen el cap gros les femelles, sense ocels, el tòrax més o menys cúbic, sense sutures, i l’abdomen cònic, molt pelut i amb una sèrie de dibuixos Les femelles no tenen ales, i les dels mascles tenen la nervadura curta Llur desenvolupament larval té lloc en nius d’altres himenòpters, sobretot d’àpids solitaris, els quals parasiten El gènere més típic és Mutilla Són freqüents als Països Catalans

Són de dimensions mitjanes o petites i tenen el musell punxegut, el llavi superior enfonsat, els arcs zigomàtics petits, ampolles timpàniques poc desenvolupades excepte en els gerbillins i la cua poc pilosa i generalment llarga i escatosa La fórmula dentària sol presentar tres molars a cada mandíbula, les superiors amb tres fileres longitudinals de tubercles o bé amb els tubercles separats per làmines longitudinals Després dels cricètids, és la família de mamífers en plena expansió evolutiva amb un major nombre de representants, i inclou gairebé 500 espècies, repartides en 99 genères, que hom…

Es tractava d’animals de mides petites, amb extremitats posteriors bastant més llargues que les anteriors, amb les quals eren capaços de córrer De règim carnívor, tenien una dentició adient

És un grup molt ampli i, per tant, comprèn éssers de caràcters fisiològics molt variats Són aerobis estrictes Alguns són autòtrofs, però mai fotosintètics, bé que n'hi ha de pigmentats la majoria són fermentatius Aeromonas fotobacterium, Zynomonas Tenen una distribució bastant àmplia n'hi ha que habiten en llocs on es troba matèria orgànica i n'hi ha que són paràsits d’animals i vegetals

Eren plantes arbustives, a penes articulades, rizomatoses, de tiges estèrils amb fillomes estrets, dicòtoms i verticillats, i de tiges fèrtils amb esporangis