Resultats de la cerca
Es mostren 3145 resultats
estenotípia
Tecnologia
Màquina per a escriure a la mateixa velocitat que hom parla i que imprimeix els texts en forma simplificada, de tal manera que poden ésser llegits sense cap aprenentatge especial.
Va proveïda d’un teclat, més senzill que el de les màquines d’escriure normals, i hom pot prémer simultàniament diverses tecles per imprimir una síllaba o àdhuc una paraula
kickapu
Etnologia
Individu d’un poble de l’Amèrica del Nord de parla algonquina que, a l’època de la colonització europea, habitava a la regió entre l’Ohio i el Mississipí.
karakalpak
Etnologia
Dit de l’individu d’un poble de raça turànida amb fort mestissatge mongòlic, que parla un dialecte turc i habita al sud de la mar d’Aral, al Karakalpakistan.
Els karakalpaks practicaven antigament la ramaderia nòmada d’ovelles caracul, però avui dia són sedentaris i s’installen en punts fixs, on han establert centres per a l’alimentació del bestiar
quimògraf
Fonètica i fonologia
Aparell fonètic inventat per l’alemany Karl Ludwig l’any 1847, amb què es poden recollir i fixar experimentalment les vibracions sonores de la parla inscrites sobre una superfície plana.
Més tard, Hermann von Helmholtz 1863 i Jean-Pierre Rousselot principi del s XX perfeccionaren aquest sistema
actuació
Gramàtica
En gramàtica generativa, ús de la llengua en una situació concreta, única manifestació tangible de la competència
o coneixença del model abstracte de la llengua que posseeixen els parlants; parla.
Així, a nivell fonemàtic, en català, al fonema |l| corresponen una sèrie de sons de molt vària realització ļ, λ, ł variants retroflexes de l , condicionades sovint, però no pas únicament pels sons veïns Si bé és cert que hom pot conèixer la competència monés a través de l’actuació, aquesta, amb tot, no l’ofereix sense més ni més Sobre l’actuació influeixen molts factors psicològics, sociològics i paralingüístics, dels quals cal fer abstracció —i no sempre és fàcil— a l’hora de determinar la competència
farina

Farina de llet
Pólvores d’origen animal obtingudes per mètodes diferents dels de la molta; així, hom parla de farina de llet (llet en pols),defarina làctia i de farina infantil composta.
Westfàlia
Geografia històrica
Regió històrica d’Alemanya, que té com a centre la ciutat de Münster.
Fou poblada antigament pels westfalen , poble d’origen saxó, que dominà la regió compresa entre el Ruhr al S, el Zenne a l’E i l’Issel a l’W, és a dir, el territori dels bisbats d’Osnabrück, Münster i la part oriental de l’arquebisbat de Colònia Al segle X formà part del ducat de Saxònia Al segle XII el nom de Westfàlia indicava el territori comprès entre els rius Rin i Weser, mentre que el nom de Saxònia —i després el de Baixa Saxònia— corresponia a la part situada entre els rius Weser i Elba Cap al 1180 el comtat de Saxònia fou dividit en dos, i hom creà el ducat de Westfàlia, sota la…
Burgenland
Divisió administrativa
Land d’Àustria.
Constitueix una àrea de transició entre els Alps i la plana Pannònica, més orientada cap a aquesta que cap a aquells Té un clima continental moderat Els rius orientats cap a la plana Pannònica són tributaris del Rába hi ha també el llac de Neusiedl Els sòls són molt bons loess , terres negres, i la vegetació natural ha estat substituïda pels conreus El poblament és predominantment rural i concentrat La majoria de la població és de parla alemanya heanzen o heinzen i de religió catòlica, però hi ha minories ètniques wasserkroaten o “croats d’aigua”, hongaresos i religioses…
Åland

Arxipèlag
Divisió administrativa
Arxipèlag i lääni de Finlàndia, a l’entrada del golf de Bòtnia.
Comprèn més de 6000 illes i illots dels quals solament unes 60 illes són habitades, constituïdes per una variant local de granit i pòrfir Åland-Rapakin de la qual l’indlandsis pleistocènic s’ha endut retalls fins a l’Europa central El clima és més moderat que no al continent més de 100 dies amb temperatura superior als 10°C, i la neu té un gruix mitjà de 20 cm L’illa principal és la d’Åland, i la segueixen en importància Lemland, Eckerö, Lumparland i Vårdö, amb una població de parla majoritària sueca 20000 i amb tendència a la concentració, que ha fet abandonar els establiments…
Favara de Matarranya
Vista de conjunt de la vila de Favara de Matarranya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, estès a banda i banda dels cursos baixos del Matarranya i del riu d’Algars, que travessen el terme de sud a nord poc abans de llur confluència a Nonasp.
Pertany administrativament a Aragó i al bisbat de Saragossa, però correspon a la zona de parla del català occidental Gairebé la meitat del territori és ocupat per boscs de pins, garrigues i matolls L’agricultura comprèn una zona de regadiu, al fons de les valls del Matarranya séquies de la Noguera, de Mesulls i de Rovinat i del riu d’Algars séquies de les Planes i de les Hortes, amb 360 ha d’oliveres, 105 de cereals, 92 d’hortalisses i 52 de vinya, i una zona de secà, en la qual predominen també les oliveres 1300 ha, seguides pels cereals 619 ha, els ametllers 609 ha i la vinya…