Resultats de la cerca
Es mostren 6486 resultats
Pedrinyà
Església de Sant Andreu de Pedrinyà
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Pera (Baix Empordà), situat a la capçalera de la ribera de la Pera.
La petita església de Sant Andreu, romànica, sufragània de la parròquia de la Pera, tenia l’absis decorat amb frescs romànics el Pantocràtor i diverses escenes del naixement de Jesús, actualment conservades al Museu Diocesà de Girona
Mussuptà
Lloc del municipi de Maó (Menorca), a l’E del poble de Sant Climent.
L’antiga església rural, fundada el 1303 a Mussuptà, sufragània de la parròquia de Santa Maria de Maó, fou l’origen del poble de Sant Climent Donà nom a una de les companyies organitzades pel general Steward
Josep Dardaron
Pintura
Pintor italià establert a Mallorca des d’abans del 1712.
Decorà el palau de can Vivot de Palma Mallorca amb frescs sobre la història d’Alexandre el Gran Hom li atribueix unes altres pintures a l’església de Monti-sion i a la parròquia de Santa Creu
Jaume Ignasi Baduà
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Prevere, rector de la parròquia de Sant Llorenç de la Salanca i predicador, és autor del Sermó panegíric de l’angèlic doctor i sol immortal de la Iglésia sant Tomàs d’Aquino , imprès a Perpinyà el 1686
l’Esparra
Vista aèria de l’Esparra
Fototeca.cat
Poble
Poble (194 m alt.) del municipi de Riudarenes (Selva), a l’interfluvi de la riera de l’Esparra i la de Vila-ras, afluents per la dreta de la riera de Santa Coloma.
La parròquia de Sant Martí, esmentada ja el 1169, depenia de Sant Pere de Cercada, dins el vescomtat de Cabrera en depèn el santuari d’Argimon antic castell Prop del poble hi ha una torre quadrada de defensa
Santa Àgata
Capella
Capella del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà), situada a uns 2 km a llevant del poble de Cruïlles.
És un edifici del segle XVII d’una nau amb absis quadrat que conserva una pica baptismal monolítica La capella, que havia estat parròquia, ja existia al segle XIII Centra l’antic poble de Santa Àgata del Coll
les Carolines
Barri
Barri d’Alacant (Alacantí), al nord de la ciutat, separat de la costa pel Benacantil.
Nucli de residència obrera, té un ràpid expandiment al sector més allunyat Carolines Altes fou erigida el 1947 la parròquia de Sant Josep de les Carolines, i posteriorment hi ha estat creat un centre oficial d’ensenyament mitjà
el Pujol
Llogaret
Llogaret del municipi de Benimuslem (Ribera Alta) prop del límit amb el d’Alzira, a la plana regada de la dreta del Xúquer per les séquies de Mulata i del Poble.
Era lloc de moriscs 22 focs el 1609, repoblat el 1611 Esdevingué aviat parròquia Sant Josep, separada de la de Benimuslem, fins que el 1857 perdé de nou la independència La senyoria pertanyia al baró de Santa Bàrbara
Arduix
Llogaret
Llogaret del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a la capçalera de la riera d’Argolell, al límit amb Andorra, al N d’Argolell.
L’esglesiola, que pertany a la parròquia d’Argolell, és avui santuari de la Mare de Déu d’Arduix A mitjan segle XIX formava municipi amb Argolell Posteriorment, fins el 1970 fou de l’antic municipi de Civís
Santa Creu d’Olorda
Caseria
Caseria del municipi de Barcelona (Barcelonès), que forma un enclavament entre els municipis de Molins de Rei (Baix Llobregat) i de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), al vessant septentrional de la serra de Collserola, entre les rieres de Vallvidrera i de Sant Bartomeu (dita, a la capçalera, torrent de Santa Creu).
Aquest territori és dominat pel puig d'Olorda, on s’alçava el castell d’Olorda El poblament és disseminat i centrat en l’església parroquial de Santa Creu, esmentada ja el 1066 El lloc fou donat el 1147 al monestir de Sant Cugat del Vallès Dins el seu terme existí, des d’abans del 1202, el monestir cistercenc de Valldonzella, traslladat el 1263 al pla de Barcelona les abadesses conservaren el dret de presentació de la parròquia fins el 1608 El castell d’Olorda comprenia al segle XIV les parròquies de Santa Creu d’Olorda i de Santa Maria de Vallvidrera de la de Santa Creu depenia, al segle XVI…