Resultats de la cerca
Es mostren 6496 resultats
castellet de Bernabé
Jaciment arqueològic
Assentament ibèric del terme municipal de Llíria (Camp de Túria).
És un nucli de petites dimensions uns 1 000 m 2 situat en un turó a la falda de la serra Calderona, i articulat entorn d’un carrer central, amb les habitacions adossades a un mur de fons S'hi han documentat les restes d’una gran casa senyorial i diferents recintes destinats a la mòlta, el premsat, la cuina i la metallúrgia El conjunt s’ha interpretat com la residència i el centre d’explotació del territori d’un propietari agrícola ibèric del s III aC
Torres d’Alàs

Panoràmica de Torres (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), de caràcter disseminat, al N del terme, a la dreta del Segre, al cim d’un serrat a 883 m d’altitud.
L’església de Sant Pere de Torres, que depèn de la parròquia d’Estamariu, és situada a la part inferior de la població És d’una sola nau, capçada per un absis semicircular sobre la façana de ponent es dreça un petit campanar d’espadanya i al seu davant hi ha un porxo Exteriorment es cobreix amb un teulat de llicorella de doble vessant Sobre el poble hi ha restes de l’antic castell de Torres Tradicionalment, la festa major s´ha celebrat al setembre
Benalua
Barri
Barri d’Alacant (Alacantí), situat prop de la costa, a occident del nucli urbà, construït per una empresa privada (Societat dels Deu Amics) a partir del 1884, després de l’enderrocament de les muralles.
Durant la construcció hi foren trobades nombroses restes de la ciutat romana ss I al V, especialment ceràmica, una necròpoli tardana i una inscripció amb el nom de Lucentum Els carrers foren traçats en quadrícula, i les primeres cases eren de planta baixa i un sol pis El 1893 fou inaugurat el tramvia que l’unia al nucli d’Alacant L’església primitiva Sant Joan Baptista fou edificada a partir del 1889 l’actual és posterior al 1939 Fou erigida en parròquia el 1915
vall d’Assam
Vall
Vall de l’Índia, a l’estat d’Assam, situada al nord-est del país i drenada pel riu Brahmaputra
.
Els flancs de la vall són generalment coberts de bosc i les parts habitades, amb rics conreus sobretot d’arròs i de te, es troben situades per sobre les àrees d’inundació del riu Als boscs hi ha elefants salvatges i la reserva de Kājīrangā és coneguda pel fet de contenir les últimes restes de rinoceronts d’una sola banya A causa de la proximitat de l’Himàlaia els terratrèmols hi són freqüents i a vegades molt destructius, com els del 1897 i del 1950
Fidenza
Façana de la catedral de Fidenza
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de la província de Parma, a l’Emília-Romanya, Itàlia, situada al NW de Parma i al SE de Piacenza, a la dreta del torrent Stirone, a tocar de la via Emília.
És d’economia agrícola i, sobretot, industrial, amb fàbriques d’adobs químics i de calçat, indústria de maquinària i d’aparells elèctrics i construccions mecàniques És seu episcopal Antiga Fidentia Julia romana, a l’edat mitjana tenia el nom de Borgo Sant Dannino Conserva restes d’un pont romà, però el monument més notable és la catedral, d’estil romànic llombard s XII-XIII El porxo central té escultures de l’escola d’Antelami el portal és adornat amb relleus que representen la vida de sant Dannino
Évreux
Capital del departament d’Eure, a Normandia, França.
Situada a la vora de l’Iton, és un mercat agrícola important Gràcies a la descentralització industrial de París s’ha convertit en centre d’indústria química, tèxtil i de maquinària Conserva restes de la muralla romana de Mediolanum actual Vieil Évreux La vila medieval s’articulà entorn de l’abadia romànica de Saint-Taurain s XI i canvià de mans diverses vegades Són interessants la catedral, dels s XI al XVI, i l’ajuntament, renaixentista, amb la torre del rellotge, d’influència gòtica anglesa
Desenterrada una tomba amb una vintena de mòmies a Egipte
El Govern egipci fa desenterrar una tomba amb almenys disset mòmies a la localitat d’al-Minya, a uns 260 km al sud del Caire El jaciment, conegut des del 1931, també conté sarcòfags, inscripcions i tombes d’animals Les restes pertanyen al període grecoromà, que comprèn un període de 600 anys entre la conquesta d’Alexandre Magne l’any 332 aC i el 395 dC Aquesta és una més de les nombroses troballes del darrer any amb què el govern intenta reactivar el malmès sector turístic
sicilià
Lingüística i sociolingüística
Dialecte italià pertanyent al grup centromeridional, les característiques del qual són, en part, determinades per les relacions amb Roma (s. III-II) i amb Nàpols (període bizantí), per la conquesta normanda (s. XI), l’establiment de colònies gal·loitàliques i la presència catalanoaragonesa.
La e i la o tòniques esdevenen u tila , ‘tela’ sule , ‘sol’, actua la metafonia muortu , ‘mort’ i hi ha restes de au tauru , ‘toro’ La ll llatina ha esdevingut cacuminal bella ±'beḍḍa’, potser pel substrat preindoeuropeu, i els grups nd i mb s’assimilen en nn i mm quannu , ‘quan’ jamma , ‘cama’ El lèxic, de caire més modern que els altres dialectes peninsulars, producte d’una reromanització després dels àrabs, conté hispanismes criata , ‘criada’, gallicismes custurieri , ‘sastre’, així com concomitàncies amb el calabrès
Castellnou de Bassella

Vista general del poble de Castellnou de Bassella (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble del municipi de Bassella (Alt Urgell), des del 1999 submergit sota les aigües del pantà de Rialb ..
Pocs anys abans, la població, que el 1996 era de 44 persones, havia desatllotjat el poble Hom traslladà també el dolmen dit del Perotillo, i les restes de la necròpoli medieval exhumades el 1999 El nucli era situat a l’esquerra del Segre, a la part extrema d’un meandre, enfront de la Clua d’Aguilar De la seva església parroquial Sant Simeó depenien les de Bassella, Guardiola i Mirambell Al s XIX formà un municipi amb Aguilar de Bassella i la Clua d’Aguilar
tossal de Manises
Muntanya
Tossal situat prop de la costa, al N de la ciutat d’Alacant, al costat de l’Albufereta.
S'hi conserven les restes d’una ciutat ibèrica, després romana, excavades en part des del 1932 Els materials més antics segles V-IV aC són, en bona part, coneguts a través de la necròpoli de l'Albufereta d’Alacant La romanització no canvià, bàsicament, l’estructura urbana, i esdevingué ciutat, amb la categoria, probablement, de municipi Desparegué com a nucli important durant la crisi de mitjan segle III Els noms ibèric i llatí no són coneguts, i és errònia la identificació amb Lucentum