Resultats de la cerca

Ha passat als Moixó La baronia de Sant Mori fou dels Rocabertí, senyors del castell de Sant Mori per herència dels Vilagut En pot ésser considerat primer baró el capità Pere de Rocabertí i d'Erill Per mort de la seva neta Caterina de Rocabertí i d’Hostalric vers el 1545, passà als Cardona, que es cognomenaren Cardona-Rocabertí, i més tard als Sentmenat, marquesos de Sentmenat

Significà la resposta a l’evolució vers el reformisme de Jeroni Pau i als seus intents de dur-hi la Unió Republicana Balear Reagrupà federals, com Francesc Villalonga i Benet Pomar, i republicans radicals, com el mateix Julià Assolí un cert abast illenc amb especial força a Llucmajor Francesc Noguera i Manacor Antoni Amer Comptà com a òrgan de premsa amb La Voz del Pueblo

Vers el 1421, amb motiu d’una estada i predicació a Sóller Mallorca, recollí la tradició del miraculós viatge de Ramon de Penyafort de Barcelona a Mallorca, que ell deixà escrita en llatí i que Diago traduí i inclogué en la seva Historia de la provincia de Aragón 1599 Més tard, a Roma, féu una relació verbal d’aquest viatge miraculós al cardenal Valentinenci

Es casà molt jove i quedà vídua el 1689 amb quatre fills i una gran misèria Vers el 1700 es féu terciària augustiniana i escriví la seva vida i experiències místiques Doctrinas o Revelaciones doctrinales y nueve décimas y un poema Fou incompresa i tinguda per visionària, però al final fou reconeguda la seva pietat Entre el 1735 i el 1744 foren escrites tres biografies sobre ella

El 1931 fou elegit president de l’emissora Ràdio Associació de Catalunya i publicà la revista Catalunya Ràdio La seva poesia recull l’esperit maragallià amb reminiscències de Sagarra Divuit poemes 1924, L’ànima nua 1930, L’íntim paisatge 1938 i Cinc poemes escenificats 1952 Escriví també teatre en vers, El neguit de la sang 1927, Guillem de Cabestany 1934 i Els set llebrers 1958

Anà a París 1925, on fou influït per ARodin i ABourdelle En una primera etapa, figurativa, la seva obra es caracteritza per un violent barroquisme Monument a Martín Fierro 1940-45 En una segona etapa recercà cada vegada més un estil despullat, que evolucionà vers l’abstracció mitjançant l’ús de volums densos i plans tallats Escultura 1951, de granit, collecció de l’artista, París

En 1485-96 féu, junt amb PMagnies, MCasas, A Rams i JSaranyana, el retaule de Sant Joan de les Abadesses A la parròquia de Tiana hi havia una imatge de sant Cebrià, de la seva mà, procedent d’un retaule Vers el 1497 acabà el cor de l’església dels mercedaris de Palma El seu estil se situa entre el Renaixement i el gòtic germànic

Fou metge de la Canonja i de Vila-seca Vers el 1897 s’installà a Tarragona i es dedicà a la investigació sobre temes de ciències naturals i d’arqueologia i d’història, així com al periodisme i a la literatura Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Entre les seves nombroses obres es destaca Topografia mèdica de Vila-seca de Solcina 1891

Popularitzà el pseudònim de Dionysios Des de vers el 1915 visqué a Barcelona Afiliat a la FAI —però no a la CNT—, fou conseller de sanitat pública i d’assistència social de la Generalitat setembre-desembre del 1936 Ocupà la vocalia de la FAI dins el Consell d’Economia 1936 i 1938 A la postguerra, s’establí a l’Argentina, i posteriorment tornà a Barcelona

Amb les seves sàtires, en vers o en prosa, com Lisica kaznodej ‘La guineu tresorera’, 1762, i amb les comèdies satíriques, com Nedorosl’ ‘L’ignorant’, 1782, es manifestà com un dels ideòlegs de la Illustració russa La seva obra, desenvolupada en el marc del classicisme, manifesta una gran vivacitat, un contingut de caire social i la unió de la llengua culta i la popular