Resultats de la cerca

Al s XVII es fusionà amb els Montmorency En foren membres més destacats Georges de La Trémoille 1382-1446, favorit del rei Carles VII de França, Louis de La Trémoille 1460-1525, vescomte de Thouars i príncep de Talmont, que es distingí a les campanyes d’Itàlia, Claude de La Trémoille 1566-1604, duc de Thouars, que es convertí al calvinisme i lluità juntament amb el príncep de Condé i el futur Enric IV de França, i Marie-Anne La Trémoille

Participà en el setge de Roma de l’emperador Enric V 1111 Ordenat de sacerdot 1116, intentà, sense èxit, de reformar el capítol de Xanten Predicador itinerant pel nord de França, fundà a Laon 1120 l’orde premonstratenc , aprovat el 1126 Arquebisbe de Magdeburg 1126, intervingué en la condemna de Pere Abelard i en la reposició d’Innocenci II Lluità contra la simonia i la intervenció laica en l’Església Fou canonitzat el 1582 La seva festa se celebra el 6 de juny

El 1415 formà part de l’ambaixada, presidida per Felip de Malla, que Ferran I trameté a Enric V d’Anglaterra Lluità al Paso Honroso, organitzat el 1434 pel cavaller lleonès Suero de Quiñones, juntament amb el seu germà Pere mort el 1469 Tingué amistat amb Ausiàs Marc, Jaume Roig que li adreçà la Consulta que precedeix l' Espill i Joan Roís de Corella, que escriví Lletra que Honestat escriu a les dones 1462 en memòria de la seva muller

Fou deixeble de l’Escola d’Art Dramàtic d’Adrià Gual Formà part de la companyia d’Enric Borràs el 1919 es casà amb Maria Vila El 1925 formaren la cèlebre companyia Vila-Daví, que estrenà moltes obres teatrals catalanes, al Teatre Romea 1925-36 i al Teatre Català de la Comèdia 1936-38 El 1946 reprengué les actuacions en català al Romea Es retirà el 1951 La seva filla, Maria Daví i Vila Barcelona 1923, també ha actuat en teatre català

Deixeble de Josep Campabadal A partir del 1876 estudià amb Gevaert i amb Mailly al conservatori de Brusselles, on fou professor de contrapunt i d’orgue A Barcelona, fou professor d’orgue, de contrapunt i de fuga a l’Escola Municipal, i d’harmonia al conservatori del Liceu La seva producció religiosa i profana especialment per a orgue és inèdita L’any 1908 inaugurà l’orgue del Palau de la Música Catalana El també músic Enric Daniel era nebot seu

El 1520 entrà al servei del cardenal Thomas Wolsey, i el 1529, al d’Enric VIII Fou nomenat canceller de l' exchequer 1533 i lord del Segell Privat 1536 Afavorí l’absolutisme reial, la supressió dels monestirs, la ruptura amb Roma, la reforma de l’Església anglesa i que el rei es divorciés de Caterina d’Aragó La seva impopularitat i el fracàs de la unió matrimonial i de l’aliança amb Alemanya en provocaren la caiguda i la posterior execució

Convertit al cristianisme, es preocupà pel millorament cultural i religiós del seu poble Cridà missioners alemanys, però sense posar traves a la litúrgia eslava ja existent El 929 reconegué la sobirania d’Enric I de Germània Morí assassinat a mans del seu germà Boleslau per motius encara poc clarificats Considerat màrtir de la fe i heroi nacional dels txecs, molt aviat fou venerat com a sant, i esdevingué patró de Bohèmia La seva festa se celebra el 28 de setembre

Bisbe de Lucca des del 1071, es retirà per entrar al monestir de Poliro ne La insistència de Gregori VII, embrancat en la lluita de les investidures, el portà novament a la seva seu, des d’on intervingué activament amb la redacció d’una Collectio canonum i un Liber contra Guibertum et sequaces eius , dirigit contra l’antipapa nomenat per Enric IV Gregori VII l’envià com a legat reformador a la Llombardia La seva festa se celebra el 18 de març

Llicenciat en filologia hispànica per la Universitat de València És considerat una de les veus més sòlides de la nova poesia en castellà Ha publicat els reculls de poesia següents El último de la fiesta 1987, La vida de frontera 1991, Los países nocturnos 1996, Metales pesados 2001, premi Nacional de Poesia i premi de la Crítica Fuera de mi 2004 i El corazón perplejo 2005 Ha traduït al castellà una mostra de la poesia d’Enric Sòria, Andén de cercanías 1996

Iniciat el 18 de maig de 1935 publicà 17 números després d’una breu interrupció reaparegué el 28 de març de 1936 i en publicà 4 més N'era director Josep Castanyer i Fons i hi collaboraven Miquel Duran, Vicent Garcés, Maximilià Thous i Llorenç, Enric Valor, Angelí Castanyer i Fons, Josep Mascarell i d’altres Representà la continuïtat de la línia d' Avant de servei al republicanisme valencianista, al marge dels partits, però favorable a la política del Front Popular