Resultats de la cerca
Es mostren 4291 resultats
platja de Covafumada
Platja
Sector W de la platja de Castelldefels (Baix Llobregat), al límit amb el massís de Garraf.
riera de Llémena

La riera de Llémena després del pas del temporal Glòria (23 de gener de 2020)
Miquel Bohigas Costabella (CC BY-NC-ND 2.0)
Riera
Afluent esquerre del Ter que rega el SE de la Garrotxa i l’W del Gironès.
El formen els barrancs de Matabous i la Fosca, al municipi de Sant Aniol de Finestres, que neixen al peu dels volcans de Santa Pau, prop del coll de Fontpobra, entre les petites serres de les Medes i Pelada SW, que separen la vall de Llémena de la d’Hostoles, i el robust horst de les serres de Finestres i Rocacorba, que la separa de les conques del Terri i la riera d’Adri Des de Sant Aniol a Sant Esteve de Llémena i fins passat Sant Martí de Llémena ja al Gironès la carretera de Girona en segueix la riba dreta, amb la qual emmarca un sector de conreus de secà Entre Llorà i Ginestar de Llémena…
Hove
Ciutat
Ciutat del comtat d’East Sussex, Anglaterra, situada a l’W de Brighton, vora la Mànega.
Important estació balneària, és una ciutat de caràcter residencial
Llubí
Llubí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca del pla de Mallorca, entre els termes de Muro (E) i Inca (W).
Ocupa terres planeres, de pendents suaus 171 m d’altura màxima, al SE, i terres baixes uns 20 m al N, on enllaça amb l’horta de sa Pobla En aquest sentit se succeeixen els materials margosos del Burdigalià marí, els de l’Helvecià-Tortonià marí i els quaternaris, tots els quals proporcionen sòls de bona qualitat És travessat pel torrent de Muro, dit ací de Vinagrella Els conreus ocupen el 87,2% del terme 2 322 ha El regadiu, al sector septentrional, ocupa el 7% de la terra conreada El secà és destinat a ametllers 1 225 ha, cereals 1 088 ha, figueres 326 ha i garrofers, vinya i arbres fruiters…
Mas Tomàs
Masia
Mas del municipi de Llambilles (Gironès), a l’W del poble, vora la riera de Bugantó.
tossal Mariner
Muntanya
Muntanya (1 467 m alt.), contrafort septentrional del Penyagolosa, que domina per l’W Xodos (Alcalatén).
el Manyar
Caseria
Caseria del municipi de Monòver (Vinalopó Mitjà), uns 8 km a l’W de la ciutat.
Madrigueres
Caseria
Caseria del municipi de Dénia (Marina Alta), uns 2 km a l’W de la ciutat.
Hessen
Divisió administrativa
Land d’Alemanya, a la regió del Mittelgebirge, amb el massís esquistós Renà a l’W.
La capital és Wiesbaden Al peu dels massissos volcànics de Rhön 900 m i Vogelsberg 712 m s’estén una regió d’altiplans i turons fracturats, separats per les valls dels afluents del Weser i del Rin Des del punt de vista tectònic la depressió central, constituïda pel Wetterau i les Hessische Senken, és prolongació de la fossa renana i el Taunus forma part del massís esquistós Renà El territori és regat pel Rin i els seus tributaris, Main i Lahan, pel Weser, el Werra i el Fulda A mitjan anys noranta hi havia cinc ciutats amb més de 100 000 h Frankfurt 660 000, Wiesbaden 270 800, Kassel 202 000,…
el Sot dels Nostris
Urbanització
Urbanització del municipi de Lliçà de Vall (Vallès Oriental), a l’W del nucli, formant conurbació.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 96
- 97
- 98
- 99
- 100
- 101
- 102
- 103
- 104
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina