Resultats de la cerca

Al cim del puig de Sant Miquel, que tanca pel NE la vall de Sant Daniel, hi ha restes abundants d’una antiga capella de Sant Miquel, que fa costat a la torre o castell de Sant Miquel, de construcció tardana, situada, però, en un lloc estratègic Les restes no són romàniques, però el seu inici sí que ho devia ser El lloc era anomenat antigament puig del Castellar i hi havia ja un castell o fortalesa amb una capella L’any 1451 el bisbe de Girona Bernat de Pau n’autoritzà la reconstrucció, que es feia encara el 1478 Va ésser destruïda, com el castell, el 1809 durant la…

Situada dins l’antic terme del castell de Pinós Inicialment degué ésser una simple capella, fins que es convertí en un important santuari marià Les primeres notícies de l’església són de l’any 1285, quan Berenguer de Pinós, resident a Manresa, féu testament, en el qual consta que féu deixes a totes les esglésies del terme de Pinós, entre les quals es trobava la de Santa Maria de Pinós Posteriorment, la capella es transformà en un santuari marià de molta devoció a tota la comarca, cosa que motivà que es fessin moltes reformes al temple, les quals feren que en l’…

Ja l’any 938 trobem esmentada aquesta capella dedicada a sant Pere Segons Bonnassie hi ha una deixa l’any 1049 d’un sester d’ordi “ad ipsa opera” que deixa entreveure que en aquestes dates devia construir-se un nou edifici, ja romànic Tal com es desprèn de diversos documents del segle XIV, era situada en el cementiri parroquial contigu a l’església de Santa Maria La capella consta que ja era derruida l’any 1665 Restes de les seves ruines podien haver estat les que no fa gaires anys encara podien veure’s al darrere de la fàbrica Sanmartí i que alguns estudiosos havien…

Aquesta petita església es troba al costat de la torre d’Enveja És consignada per primera vegada l’any 1290, en què Bernat de Castellbisbal va deixar-hi un llegat La capella continuà subsistint i al segle XVI s’hi creà un benefici La capella va ser restaurada el 1873, però fou saquejada durant la guerra civil Actualment es troba en un total estat d’abandonament L’edifici que s’aixeca avui dia al lloc és posterior al segle XIII La porta és de mig punt i té un campanar de paret amb dues obertures Hi ha un ull de bou sobre el portal L’absis és recte i a l’interior l’…

Es troba situada a migdia del terme, molt a prop del castell de Miralpeix Segurament aquesta capella correspon a l’església de Santa Maria de Miralpeix, documentada per primera vegada en una visita pastoral del 1414 Els seus orígens són, però, molt més antics És probable que aquest temple fos la capella del castell de Miralpeix, esmentat des del 1057, en què el bisbe de Guislabert de Barcelona donà a Arnau d’Arloví el terme i la torre de Miralpeix per tal que el repoblés En el capbreu de la Pia Almoina del 1611 ja s’afirma que Santa Maria de Miralpeix és coneguda…

Aquesta església era la capella de l’antic castell de Castellmós, documentat per primera vegada el 956 Malgrat aquestes notícies tan reculades del lloc, no trobem esmentada directament aquesta església fins al 1348 Pocs anys més tard, el 1388, es trobava en mal estat La capella apareix esmentada en les visites pastorals del principi del segle XV a la parròquia de Santa Maria de Vilafranca També durant el segle XVI és de nou documentada Al segle XVIII s’havia convertit en una ermita Actualment és completament desapareguda Probablement fou emplaçada a la muntanya…

Al sud de les Gunyoles, a uns 280 m d’alçada, hi ha les ruïnes d’aquesta capella Només resten unes parets en ruïnes, fetes amb pedra de marge Al voltant es veuen força pedres de carreus treballats, que deuen pertànyer a la portalada del temple Fa anys que es troba en aquest estat, ja que a l’interior hi ha dos pins, ja molt fets Aquesta capella, inclosa dins la parròquia de Sant Salvador de les Gunyoles, no és documentada fins el 1578 Tanmateix, per l’aparell que s’ha conservat sembla que es tracta d’una obra romànica, però tardana, potser del segle XIII L’any 1921…

Aquesta capella és documentada per primera vegada l’any 1258, al testament de Ferrer de Vacarisses, prevere Avui desapareguda, era edificada a la sortida del pont d’en Cabré, a la dreta del camí de les Ermites Constava d’una capella i tres habitacions, car servia com a hospital d’infecciosos, de rodamons i leproseria El càrrec d’ermità infermer era de provisió conjunta entre el Comú i el rector de Valls Al segle XVIII encara servia, en casos excepcionals, com a hospital d’infecciosos Actualment no en resta res de les construccions inicials L’indret on era bastida es…

L’església parroquial de Vilalba és esmentada per primera vegada en la carta de població de l’indret de l’any 1224 En aquest document el comanador templer de Miravet i Ribera es reservà l’església, el cementiri i una cafissada de terra per al servei del capellà El 1280 el capellà de Vilalba pagà 62 sous en concepte de dècima papal El bisbe Francesc de Paolac visità la parròquia el 1314 en aquell moment n’era rector Pere Pegueroles Actualment al poble de Vilalba hi ha dues esglésies, la parròquia actual, un edifici dels segles XVI-XVIII i l’antiga església parroquial que la va precedir, d’…

Fou mestre de capella i organista de l’església de la Puríssima Concepció de Sabadell, on tingué com a deixeble Àngel Rodamilans Posteriorment guanyà les oposicions de mestre de capella a la catedral de Barcelona, on romangué des del 1892 fins poc abans del 1912 Fou un dels primers autors que conrearen un nou llenguatge en l’àmbit de la música religiosa Les obres sacres ocupen gran part del seu catàleg, algunes de les quals gaudiren d’una certa popularitat, com el Te Deum laudamus , la Misa pastoril , concebuda encara dins l’estètica del segle XIX, i diverses…