Resultats de la cerca

Participà en la defensa de Catalunya contra la invasió del comte d’Armanyac 1389-90 Fou procurador del comte de Foix a Catalunya, però no secundà el seu intent d’obtenir la successió de Joan I per la força La reina Maria, muller de Martí I, l’envià, amb Simó Marimon, com a ambaixador prop del comte abans que aquest envaís Catalunya i, després, li encarregà la defensa del Berguedà i de l’Alt Urgell Durant l’interregne treballà per la causa de Jaume d’Urgell, i amb ell es revoltà el 1413 contra Ferran d’Antequera

Féu diverses excavacions a la Península Belo, etc i tingué un paper molt destacat durant les primeres etapes de la descoberta arqueològica dels ibers Essai sur l’art et l’industrie de l’Espagne primitive 1903-04 Adquirí 1897 la Dama d'Elx per al Musée du Louvre

Les dades documentals d’aquesta fortalesa són escasses i tardanes Al segle XIII surt esmentada com a afrontació en un document de venda d’una casa situada dins la vila d’Igualada El 1321 la tornem a trobar en un acte de reconeixement que fan Arnau Hicfreses i la seva família a Guillem Amat sobre l’establiment del pati i la casa situats “en la casa de la força de dita vila” d’Igualada El 1321 el tal Guillem Amat i la seva muller, Geralda, vengueren a Guillem de Brines l’esmentada casa i pati Poc temps després, Berenguer de Sant Genís estableix les esmentades propietats a Nadal de Rexach,…

Conegut com a Ferdinandus Serra Format a l’acadèmia Les Arts amb Antoni Gelabert i Alart Reconstruí models escultòrics de la Casa dels Canonges de Barcelona i restaurà els importants esgrafiats de la Casa dels Velers de Barcelona 1929-33 Durant la guerra civil de 1936-39 treballà a Martorell, on es tractà amb Francesc Pujols Confegí i restaurà nombrosos esgrafiats i rellotges de sol arreu de Catalunya en sobresurten les obres pròpies a Piera can Sastre, 1941, Martorell casa de la vila, Vilanova i la Geltrú can Salvador, Barcelona interior de la casa Cambó, Valls jutjat, etc També conreà el…

Acabà la carrera el 1904 Orientà el seu treball professional al Vallès Abans d’acabar els estudis reformà la casa materna can Mayol, avui can Raspall, a la Garriga, única obra seva neogòtica Fou nomenat arquitecte municipal de Cardedeu, l’Ametlla, la Garriga, Granollers, Llinars, Caldes de Montbui i la Roca La seva obra pot classificar-se en tres etapes Modernisme d’avantguerra 1903-14 —la Casa JBarbey 1910, la Torre Iris 1911, La Bombonera 1911 i la Casa JBarraquer 1913 formen l’anomenada manzana Raspall a la Garriga—, Modernisme de postguerra 1918-26 —Granja Viader 1925 a Cardedeu— i…

Als Països Catalans, el 1902 fou fundada la primera casa, al Poble-sec Barcelona, i el 1906 una segona casa, al carrer de Montcada, també a Barcelona Cremat el primer convent durant la Setmana Tràgica 1909, els membres se n'anaren a França, d’on tornaren el 1925, i fundaren una nova casa a Barcelona Més tard s’estengueren per tot l’Estat espanyol

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc Les dues valves van lligades per un extrem amb un cordó que, alhora, serveix d’agafador per a un o més dits de la mà Construïdes generalment amb fusta d’una certa duresa, també se’n fan d’altres materials com l’ivori o l’os Acostumen a acompanyar diversos balls populars, i antigament també les cançons de ronda, especialment a les comarques pirinenques catalanoaragoneses Habitualment es toquen per parelles, una a cada mà, de sonoritat lleugerament diferent i que s’anomenen ‘mascle’ i ‘femella’ No obstant això, es conserven alguns…

De família originària de Sant Vicenç de Llavaneres, fill d’un perxer, falsificà el seu segon cognom per poder ingressar en l’orde de Carles III Fou tresorer de la casa de l’infant Francesc de Paula d’Espanya, intendent honorari de l’armada reial i diputat a corts El 1833 fou fet marqués de Casa Riera Es casà amb Raimunda Gibert i Abril, germana del primer marquès de Santa Isabel

El seu estil correspon a un moderat classicisme Juntament amb M Mayol féu el Palau d’Agricultura de l’Exposició de Barcelona del 1929 Secretari del Collegi d’Arquitectes 1931 És autor de la Casa Piera del carrer de Mallorca a Barcelona, de la reforma del Banc Hispanocolonial a la Rambla de Catalunya 1932, de la casa Viladomiu 1927 i de la casa del Comú 1950 de Vilassar de Mar 1942

Construí diversos pavellons a l’Exposició Universal de Barcelona 1888, després desapareguts És autor de la casa consistorial de Sants 1895, de la seva casa al carrer d’Alegre de Dalt, de Barcelona 1910, de la casa Monteys Rambla de Catalunya - carrer de València i del cementiri de Sants El seu Modernisme parteix del gòtic i el suavitza Publicà una memòria descriptiva de Sant Benet de Bages 1887