Resultats de la cerca

Es formà musicalment a la seva ciutat natal La temporada 1914-15 ingressà a la companyia del Teatro-Circo Price de Madrid i posteriorment actuà, amb èxit, al Teatro Real i al Gran Teatre del Liceu de Barcelona El 1914 cantà a Lisboa Lucia di Lammermoor al costat de M Galvany També actuà a Itàlia, Egipte, Mèxic i Cuba, país on, el 1922, interpretà La Traviata amb la soprano M Capsir i el baríton M Redondo El 1926 cantà La fanciulla del West a Bari Centrà la seva carrera al Gran Teatre del Liceu, on actuà per darrera vegada la temporada 1931-32, amb diverses funcions de La bohème , Madama…

Debutà el 1910 a Vercelli amb La Traviata i la temporada 1915-16 es presentà a la Scala de Milà, on interpretà El príncep Ígor i Manon El 1917 estrenà La rondine G Puccini a Montecarlo, i del 1919 al 1941 actuà amb èxit als Estats Units, especialment a l’Òpera de Chicago i al Metropolitan de Nova York Es destacà en diversos teatres d’Itàlia, on fou un dels intèrprets de referència d’òpera francesa, especialment de compositors com L Delibes, J Massenet, etc Ocasionalment exercí la tasca de compositor, i entre les seves obres cal citar l’opereta La principessa Liana 1929 i diverses cançons…

Considerada una nena prodigi, rebé lliçons de música de ben petita i, ja adolescent, estudià a San Francisco Posteriorment, amplià la seva formació a Milà, on fou deixebla de M Bavagnoli El 1927 debutà al Teatre Nacional de Milà, on es presentà com a Gilda Rigoletto , paper amb el qual sempre obtingué èxits clamorosos i que enregistrà al final dels anys quaranta amb el baríton G Taddei Entre el 1931 i el 1949 actuà sovint a les òperes de Montecarlo, Nàpols, Florència i Roma, al Teatro alla Scala de Milà i al Covent Garden El 1947 cantà per darrera vegada a la Scala, on presentà Lucia di…

La seva mare, Marianna Rossi, era de procedència italiana, i actuà al teatre de la Santa Creu de Barcelona entre el 1815 i el 1821 Manuela nasqué durant la temporada teatral, i fou batejada a l’església del Pi, segons notícies de Saldoni Després probablement marxà a Itàlia, on estudià cant El 1847 interpretà el paper protagonista d' Anna Bolena en les primeres funcions d’òpera del Teatre del Liceu, on actuà les tres temporades següents Participà en l’estrena de Giovanna di Castiglia , d’AJ Cappa temporada 1848-49, i en la de Der Freischütz 'El caçador furtiu', de CM von Weber, la temporada…

Respecte de la generació anterior G Puccini, P Mascagni, R Leoncavallo, s’observa la creixent pèrdua d’importància de l’òpera com a gènere central de la música italiana Els principals representants de la Generazione dell’ottanta són F Alfano, A Casella, GF Malipiero, I Pizzetti i O Respighi, entre d’altres No formen, de cap manera, un grup unitari i entre ells hi ha sovint diferències tan grans com els punts que puguin tenir en comú, si no més La Società Italiana di Musica Moderna, creada per Casella l’any 1917, tingué com a membres la majoria dels compositors esmentats i durant la seva curta…

Germà de Mateu Lluís Simon i Delitala Estudià a Sàsser i Càller i es doctorà en teologia 1784 Fou abat secular de Sant Miquel de Salvenero i de Santa Maria de Cea 1787, protonotari apostòlic 1790, consultor canonista del rei Víctor Amadeu III 1793 i director del Collegi dels Nobles, de Càller 1794 Treballà per la reforma política de Sardenya i el 1796, obligat a exiliar-se de Càller, residí a l’Alguer i a Florència Més tard fou acollit pel bisbe d’Esglésies Fou acusat, i exculpat, de jacobinisme 1797 Retirat a l’Alguer, deixà escrits més de dos-cents sonets en llengua italiana i no acabà una…

Estudià a la Llotja de Barcelona i, des del 1860, amb Fèlix Cagé, amb qui treballà cinc anys al Liceu Treballà a Lleida 1865, on fou escenògraf del Teatre dels Camps Elisis A Igualada pintà el retaule figurat destruït el 1936 de la Mare de Déu de la Cinta a l’església del Roser Amplià estudis a Madrid 1868, on fou escenògraf del Teatro Príncipe Alfonso Satanella, Ellionor i s’hi installà Treballà després al Teatro Real Il re di Lahore , 1880 Des d’allà féu decoracions per al Teatre de l’Ateneu d’Igualada 1881 i per a diferents teatres de València, Sevilla, Còrdova, Bilbao, etc El seu renom…

Es formà a Pàdua 1708 El casament secret amb Elisabet Premazzone l’obligà a fugir a Assís, on estudià violí i composició amb PCzernohorsky i on compongué la cèlebre sonata Il trillo del diavolo Concertino a la basílica del Santo, a Pàdua 1721, fou invitat a la coronació de Carles VI a Praga, on restà del 1723 al 1726 Tornà a Pàdua 1727, fundà una escola i es consagrà a les investigacions acústiques i a altres problemes teòrics de la música Trattato di musica , 1754 De'principi dell’armonia musicale , 1767 És autor de prop de 150 concerts, 50 trios i 200 sonates per a violí, i de música…

Els seus inicis estigueren marcats per la collaboració amb el guionista Rafael Azcona, amb el qual realitzà El pisito 1960 i El cochecito 1961, fites del cinema espanyol caracteritzades per l’esperpent i l’humor negre Posteriorment dirigí nombroses produccions francoitalianes en les quals donà una visió apocalíptica de la societat contemporània Subratllà, amb un humor molt personal, els impulsos més primaris de la conducta humana, en conflicte amb les convencions socials Ape regina 1963, La donna scimmia 1964, Dillinger é morto 1968, La grande bouffe 1973, Addio mascio 1978, Il futuro é donna…

Advocat, periodista i crític literari, el 1935 fundà a Roma el Centro Sperimentale di Cinematografia que dirigí fins el 1943, les revistes Bianco e Nero 1937 i Rivista del Cinema Italiano 1952 Collaborà com a guionista en alguns films destacats i realitzà cinc llargmetratges basats en obres literàries i tocats d’un cert calligrafisme Via delle Cinque Lune 1942, La Bella addormentata 1942, La Locandiera 1943, Ultimo amore 1946 i Patto col diavolo 1948 Escriví Cinematografo 1935, Cinque capitoli sul film 1941, La regia 1946, Il film nella battaglia delle idee 1954, Cinema, quinto potere 1954,…