Resultats de la cerca
Es mostren 1272 resultats
vepse | vepsa
Etnologia
Individu d’un poble del grup finès que habita entre la riba occidental del llac Onega i els rius Svir’ i Ojat’, al SW del llac Ladoga, a la República de Carèlia (Rússia).
Hom estima la seva població en uns 200000 individus Tot i que conserven en el folklore i en les creences reminiscències de l’antiga cultura finesa, han adoptat el sistema de vida de llurs veïns russos
mandé
Etnologia
Individu d’un conglomerat de pobles negres sudanesos que habita una part de Guinea, la Costa d’Ivori, Mali, el Senegal, Gàmbia i Guinea-Bissau; tots els individus parlen llengües del grup mandé.
En nombre d’uns tres milions, es distingeixen, segons llur parla, en malinkes, que ocupen el curs alt dels rius Senegal, Níger i Gàmbia, en bambares, en diules, comerciants del sud i la majoria musulmans, i en soninkes Els malinkes, islamitzats des del segle XI, foren els primers a formar un imperi a l’Àfrica occidental Mali Dividits en castes, es dediquen a l’agricultura mill i a l’artesania ferro, cuir i terrissa
bhòtia
Etnologia
Individu d’un poble d’origen tibetà i de raça mogòlida que habita a l’Himàlaia, principalment al Bhutan i, amb menys extensió, a les regions veïnes del Tibet, del Sikkim i del Nepal.
Llur activitat principal és la ramaderia iacs, cabres i ovelles Els bhòties uns 700 000 individus són de religió budista i parlen diverses llengües del grup tibetà, la més important de les quals, el dzongka, és oficial a Bhutan
abkhaz
Etnologia
Individu d’un poble (unes 10.0000 persones el 1991) que habita al nord del Caucas, a les regions d’Abkhàzia i Adjària (Geòrgia), i a l’oblast’ autònoma dels Karatxais i dels Txerkessos (Rússia).
Hom hi distingeix un tipus alt i ros i un altre baix i bru Al segle II, Arrià n'assenyalava la presència sota el nom d' abaskhoi Cristians des del segle VI, foren islamitzats al segle XV
posader | posadera
A Mallorca, home o dona que habita a la posada que els pagesos tenen a la vila, i s’encarrega de tenir-la neta i de servir els propietaris els dies que hi romanen.
sangonera comuna
Helmintologia
Anèl·lid hirudini de la subclasse dels antobdels, de la família dels hirudínids, de 6 a 10 cm de longitud i de color gris fosc, que habita generalment en estanys, rius i canals, sobretot infectats.
La boca consta de tres mandíbules dentades, amb les quals pot adherir-se a pells resistents i serrar-les per xuclar després la sang de les víctimes vertebrats i emmagatzemar-la a les expansions laterals de l’intestí durant uns nou mesos Secreta l’anticoagulant hirudina Antigament foren molt utilitzades en medicina per a practicar sagnies sagnia
Till Eulenspiegel
Protagonista de divertides aventures molt populars a Europa als s. XV i XVI, les quals, sembla, es basen en les vicissituds d’un vagabund d’origen camperol que habità a Alemanya al s. XIV.
Till representa el prototip del plebeu que es riu de mercaders, nobles i clergues La primera versió escrita que se'n conserva fou publicada a Estrasburg el 1515 Al s XIX l’escriptor belga Charles de Coster el representà com un heroi de la resistència flamenca contra la dominació hispànica És el tema d’un poema simfònic de Richard Strauss
Rata comuna
És un rosegador de talla mitjana amb les potes anteriors i posteriors no gaire llargues en proporció amb el cos Quan es desplaça a poca velocitat, el cos adopta una disposició arrodonida, amb la meitat posterior de l’esquena aixecada Els animals joves tenen un color gris fosc que es perd a la primera muda Els adults presenten la part dorsal d’un color que varia entre el marró vermellós o el marró grisós i el negrós Els animals més adults acostumen a presentar tonalitats vermelloses La part ventral és blanc brut o grisa, amb els pèls gris clar a la base i blancs a la punta No hi ha una línia…
escarlata
Química
Matèria colorant d’un color vermell viu amb un punt de groc, que hom extreu de la cotxinilla de l’espècie Coccus ilicis, que habita a les alzines, al Marroc i a la península Ibèrica.
laminària
Botànica
Gènere d’algues brunes, de l’ordre de les laminarials, en forma de làmina coriàcia pedicel·lada que habiten a la zona intermareal de les costes atlàntiques, llevat de L.rodriguezii, que habita a la mar Mediterrània.
Algunes espècies són aprofitades com a adob i per a l’extracció d’alginats