Resultats de la cerca
Es mostren 1790 resultats
tub acústic
Vibracions en un tub: 1, obert (a, fonamental; b i c, harmònics); 2, tancat (a, fonamental; b i c, harmònics senars)
© Fototeca.cat
Física
Qualsevol tub de metall o de fusta, de secció quadrada, cònic o bé cilíndric, disposat de manera que l’aire de l’interior pugui vibrar i, així, pugui produir sons.
Les parets del tub són rígides, i a la base hi ha una embocadura per on és insuflat l’aire Això produeix la vibració d’aquest aire, les característiques de la qual depenen fonamentalment de les dimensions i de la forma del tub també varien segons que l’extrem superior sigui obert o tancat Quan l’aire del tub vibra, es produeixen —com en el cas de les cordes— ones estacionàries Si el tub és tancat per un extrem, les ones presenten en aquest punt un node, mentre que a l’extrem oposat apareix un ventre en aquest cas la longitud d’ona λ de la vibració val λ = 4 L, L essent la longitud del tub…
gironat | gironada
Dalt esquerra: gironat; dalt dreta: gironat de deu; baix: gironat a l’antiga
Heràldica
Dit de l’escut el camper del qual, dividit per les línies del partit, truncat, tallat i trinxat, forma vuit triangles, anomenats girons, alternativament d’un metall i un color.
Quan els girons són arrodonits, hom parla de l’escut gironat corbat Afegint altres línies divisòries hom obté els gironats de deu, de dotze, de catorze, etc, girons Algunes peces també poden ésser gironades Hom obté l’escut gironat a l’antiga en desplaçar un cert angle les línies divisòries, i l’escut malgironat en suprimir una de les línies divisòries
ganxo
Peça de metall o de matèria dura i de forma corbada que acaba en punta i serveix per a penjar-hi alguna cosa o per a agafar-la-hi; croc.
galvanostègia
Tecnologia
Tècnica que estudia els procediments de recobriment de superfícies metàl·liques per electrodeposició (electròlisi) d’un altre metall, amb la finalitat de protegir-les o de millorar-ne l’aspecte extern.
Els metalls més emprats per al recobriment són el coure, el níquel, el crom, el cadmi, el zinc, l’estany, l’or i l’argent La galvanostègia comprèn la preparació de la superfície poliment, desgreixatge i eliminació de les traces d’òxid i el recobriment pròpiament dit en un bany electrolític
ferrita
Electrònica i informàtica
Substància ferromagnètica d’estructura cristal·lina composta per òxids de ferro i un altre metall divalent, de fórmula general Fe2O3XO, X podent ésser Ni, Co o Fe.
Presenta una permeabilitat i una resistència molt elevades i un cicle d’histèresi gairebé rectangular, la qual cosa fa que adopti només dues posicions de magnetització, de sentits contraris És emprada en la fabricació de nuclis toroidals per a memòries, d’antenes direccionals, de nuclis per a bobines, etc
xebronetat | xebronetada
Heràldica
Dit de l’escut el camper del qual és cobert d’una repetició de xebronets, alternativament d’un metall i d’un color, en nombre parell i superior a vuit.
calorímetre aneroide
Física
Calorímetre no isotèrmic que utilitza com a cos calorimètric un metall d’una gran conductivitat calorífica, com, per exemple, el coure, per tal d’assolir una igualació ràpida de temperatures.
És vàlid per a un interval de temperatures d’uns 300°C
brida
Dos tipus diferents de brides; a dalt, en una canonada; a baix, en una màquina-eina
© Fototeca.cat
Tecnologia
Corretja, corda, tira de metall, que ajunta diferents peces entre elles, per tal de limitar-ne el desplaçament relatiu, o que fixa una peça o una eina a una màquina.
bràctea
Arts decoratives
Història
Full de metall batut, molt fi, generalment d’or o d’argent, usat en l’antiguitat a Orient, a Grècia i a Roma per fabricar joies o per revestir objectes.
ganxet
Tija de metall, d’os, de fusta, etc, amb la punta doblegada formant un petit croc o ganxo, que serveix per a fer a mà treballs de punt i malla.