Resultats de la cerca

Formà part de les companyies de María Guerrero —a deu anys—, Catalina Bárcena, Ernesto Vilches i Margarida Xirgu Formà companyia pròpia amb Antonio Vico 1932, amb qui es casà el 1933 Membre del Teatre Nacional de Barcelona 1968 Excellí en papers d’alta comèdia en castellà En català féu Senyora àvia vol marit 1962, de Pous i Pagès, i Una altra Fedra, si us plau , de Salvador Espriu 1978 Obtingué dues vegades el Premio Nacional de Interpretación 1959 i 1971

Treballà a Tolosa Llenguadoc i a Barcelona Dissenyà la Coronació de la Mare de Déu per a una rosassa de Santa Maria del Mar a Barcelona 1461 Dissenyà composicions per al gravador Antoni Sadurní Autor del retaule de la Mare de Déu 1462 procedent de l’antic monestir de Miralles Museu Nacional d’Art de Catalunya, d’un delicat realisme amb influències de Jaume Huguet Hom li ha atribuït el retaule major de Sant Martí de Provençals Museu Nacional d’Art de Catalunya

Exiliat dos cops a Florència per motius polítics, hi fundà el diari L’Alba 1847 El 1848 tornà a Messina, on fou coronel de la guàrdia nacional, diputat dels comuns i ministre de la guerra Després d’un exili a París 1849-53, residí a Torí i hi fundà la Rivista Contemporanea Sostingué Cavour a través de la Societat Nacional Italiana, que creà, i fou membre 1860 del consell d’estat i diputat del parlament Escriví llibres d’història i articles polítics

Debutà a Caracas amb l’obra Madre frente a la guerra 1940 El 1961 ingressà a la Compañía del Teatro Nacional María Guerrero de Madrid, on s’imposà com a actor de caràcter amb la seva persuasiva veu Rebé el Premio Nacional de Teatro per El rey se muere 1964 El 1965 esdevingué primer actor de la companyia, on estrenà moltes obres d’autors espanyols Collaborà també en nombroses sèries i produccions teatrals de TVE, com ara a Goya , la seva darrera interpretació

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona El seu treball se centrà a Madrid, on collaborà amb el gravador Mariano González Sepúlveda Gravà els primers segells de correus de l’Estat espanyol 1845 i dirigí 1864 la Fábrica Nacional del Sello Entre les medalles que gravà es destaca la de l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1856 El seu germà Francesc Coromina i Subirà Barcelona 1797 — Barcelona 1868, també gravador, treballà a les seques de Sevilla 1835 i Madrid 1845

Durant la seva infantesa residí a Espanya, on fou alumne d’Izalba i P Arrieta al Conservatori de Madrid El 1887 tornà a l’Argentina, on s’interessà per la música popular i es dedicà a l’ensenyament Posteriorment fou secretari del Conservatori de Buenos Aires, membre de la Comissió Nacional de Belles Arts i collaborador, com a crític musical, de diverses publicacions de caràcter nacional Entre les seves composicions destaquen Zamba , opus 40, Rapsodia Argentina i un Nocturn per a violí i piano

S’inicià com a dirigent esportiu i periodista a Igualada, retransmetent les cròniques dels partits del CF Igualada i de l’Igualada Hoquei Club Treballà a Ràdio Igualada, Ràdio Barcelona Cadena SER, Radio Nacional de España, Televisió Espanyola i El Correo Catalán Fou un entrevistador molt prolífic, amb més de 50000 entrevistes realitzades durant la seva carrera Fou distingit amb el premi Ondas, el Premio Nacional de ràdio del Ministeri d’Informació i Turisme, el premi Ciutat de Barcelona i l’Antena d’Or, entre d’altres

Estudià a Roma 1788-95, on fou alumne d’ACavalluccini De retorn a Portugal, fou rebut amb molts honors i nomenat pintor de la cort 1802 Però a causa de les seves idees liberals el 1823 hagué d’exiliar-se a París Més tard anà a Roma, on morí Entre les seves obres, que recorden sovint la pintura de Goya, cal citar Retrat dels seus fills Museu Nacional de Arte Contemporaneo, Lisboa i Junot, emissari de Napoleó, davant Lisboa Museu Nacional de Soares dos Reis, Porto

D’origen humil, estudià lletres i exercí de periodista Fundà i dirigí el setmanari Gazeta Literara i fou president de la Unió d’Escriptors Romanesos, director del Teatre Nacional de Bucarest i diputat de l’Assemblea Nacional Les seves obres reflecteixen la dura existència de la pagesia romanesa al començament del s XX Cal destacar-ne Descult ‘Descalç’, 1948, Dulǎii ‘Els gossos’, 1952, Pǎdurea nebunǎ ‘El bosc foll’, 1963, Ce mult te-am iubit ‘Quant t'he estimat’, 1968 i Şatra ‘El duar’, 1968

Les primeres notícies de Minsk són del 1067, quan la ciutat era una fortalesa del principat de Polock A partir del segle XIV estigué successivament sota el poder de Lituània, Polònia i, finalment, Rússia, que la conquerí el 1793 Amb l’adveniment del domini de Moscou, començà un intens procés de russificació i fins i tot de persecució dels signes d’identitat nacional Al llarg de la història, la ciutat ha sofert diversos atacs i el darrer, que s’esdevingué durant la Segona Guerra Mundial, n’arruïnà molts dels edificis És per aquest motiu que, del seu passat històric, només queda la…