Resultats de la cerca

La seva poesia va de l’estil de D’Annunzio, amb Le fiabe ‘Les faules’, 1913, al corrent dels Crepusculars , amb Armonia in grigio ed in silenzio 1903, i al futurisme, amb Poesie elettriche 1911, superant totes les influències amb Inaugurazione della primavera 1915 Cal destacar-ne la vena idíllica impressionista, plena de color i d’imaginació

Estigué al servei del cardenal Ascanio Sforza i del rei Ferran II de Catalunya-Aragó, i passà més tard a les corts d’Urbino, Milà i Màntua La seva producció comprèn estrambots, èglogues i representacions teatrals, en les quals participava És considerat com el millor representant de la poesia cortesana de la segona meitat del segle XV

Representant de la poesia llicenciosa i mordaç, atacà amb poemes satírics Lisímac de Tràcia i Ptolemeu II Filadelf, que el féu empresonar i morir negat Hom ha conservat de les seves obres alguns fragments escrits en dialecte jònic i en versos sotadeus tetràmetres jònics a maiore La seva figura gaudí d’una gran popularitat entre els escriptors romans

Representà la nova lírica coral tant en la música, a la qual estava subordinada la poesia, com en l’estil i en la tècnica Compongué nómoi , ditirambes, himnes i encomis El seu nómos titulat Els perses, conservat en un papir del segle IV aC, canta la batalla de Salamina amb un estil ric pel lèxic i per la mètrica

De formació autodidàctica, fou redactor de La Publicitat  i d’ El Matí  i administrador de La Nau El 1936 fou proclamat mestre en gai saber La seva poesia, influïda per Francis Jammes, recull la frescor i la tradició de la vida rural i religiosa Publicà  Camps a través 1924, Balada del pessebre 1958 i Musa rústica 1973

Es destacà com a orador sagrat en català predicà milers de sermons, alguns dels quals foren publicats Elogi fúnebre del doctor Robert 1902 Fundà i dirigí a Sabadell la revista Garba , dins la línia dels Pomells de Joventut Publicà diversos reculls poètics, influïts per la poesia mística de Verdaguer Cançons i moralies 1927, Terrals 1927, Lliris blaus 1928

Fou periodista i director del Petit Toulosain És autor del poema La croux de l’inoundaciou 1875 i dels reculls Les grilhs 1885, Les cants del soulelh 1891 i La muso silvestro 1896 Combinació de poesia popular i d’un cert refinament, procedent de Victor Hugo, la seva producció és escrita en un llenguatge vigorós i pur

Provinent d’una família de juristes florentins, rebé gran part de la seva educació a Provença Tot i que visqué de prebendes i beneficis eclesiàstics, sembla que no fou mai ordenat La influència provençal en l’obra de Petrarca és molt gran A les terres de Provença conegué Laura, la qual, idealitzada a través del concepte de l’amor de la poesia trobadoresca, esdevingué el motiu central del Canzoniere , la seva obra cabdal Petrarca fou molt afeccionat a la música, com ho testimonien les seves amistats i les referències laudatòries a aquesta art en les canzone , encara que en vida…

Estudià magisteri a la Universitat d’Århus, on es graduà el 1958 Els anys d’estudiant a la universitat començà a escriure, activitat a la qual es dedicà professionalment des del 1964, encoratjada pel crític Poul Borum, amb el qual estigué casada del 1959 al 1976 La seva poesia atorga una gran importància als aspectes formals i estructurals, estretament vinculats a les referències filosòfiques del contingut, especialment l’ordre implícit en l’univers que el subjecte construeix a partir de la percepció i el llenguatge Els reculls més destacats són Det ‘Allò’, 1969 i Alfabet 1981,…

Llicenciat en geografia, sobresurt per la seva producció poètica, que inclou els reculls Veïnatge d’hores 1987, premi Amadeu Oller, A contrallum 1989, premi Miquel Martí i Pol, Vida terrenal 1991, premi Miquel de Palol 1990, Jardí d’una ciutat deserta 1992, premi Salvador Espriu, de Calafell, 1991, La llunyania 1993, El món que respirava pels ulls 1996, premi JM López-Picó 1995, L’estret de Bering 1997, premi Ciutat de Palma 1996, Opus spicatum 2000, premi Maria Mercè Marçal, Omissió L’u de la u 2001, El buit i la medusa 2002, flor natural als Jocs Florals de Barcelona, La tirania del discurs…