Resultats de la cerca

Arribà al Futbol Club Barcelona l’any 1974 procedent de l’Ajax d’Amsterdam, tricampió d’Europa 1971, 1972, 1973 Migcampista, ben aviat es convertí en ídol de l’afició blaugrana pel seu coratge i entrega Amb el Barça jugà cinc temporades 1974-79 en un total de 219 partits, 140 de Lliga fou campió de la Copa del Rei 1978 i de la Recopa d’Europa 1979 Al final d’aquella temporada marxà a jugar al Cosmos de Nova York fins el 1984 Tornà a Holanda i jugà al FC Groningen, i després al Fort Lauderdale Sun USA i als clubs suïssos FC Baar i FC Zug Fou quaranta-nou vegades internacional amb Holanda, amb…

Debutà en karts a l’edat de vuit anys i, després de guanyar diversos campionats, firmà un contracte, a dotze anys, amb l’escuderia de Fórmula 1 McLaren Fou número u en les categories de Fórmula 3 Euroseries 2005 i GP2 Series 2006, però el seu debut al volant d’un Fórmula 1 fou la temporada 2007, quan obtingué quatre victòries en grans premis i el subcampionat La mala relació amb el seu company d’equip, l’asturià Fernando Alonso , propicià la sortida de l’equip d’aquest pilot La temporada següent, amb cinc victòries, aconseguí el seu primer títol de campió del món de Fórmula 1 2008 i es…

Fundat el 1932, nasqué com a secció de bàsquet del Granollers Sport Club Els primers temps només jugava partits amistosos i en destacà l’equip femení L’any 1942, després de la Guerra Civil, reaparegué com a Club Esportiu Granollers debutant a tercera categoria catalana A l’octubre del 1946 la secció de bàsquet se n’escindí amb el nom Club Bàsquet Granollers Per problemes econòmics, poc després es traslladà a les Escoles Pies i passà a competir com a EP Granollers, configurat com a secció de bàsquet de l’associació d’exalumnes de les Escoles Pies Ascendí a segona categoria catalana i la…

L’origen es remunta al 1939, any en què fou creat el Lérida Balompié , fruit de la fusió entre el Lleida Sport Club i l’AE Lleida Calaveres, amb el suport de l’AEM Associació d’Exalumnes Maristes El seu terreny de joc era el camp de la carretera de Corbins La temporada 1939-40 es proclamà campió de grup de segona regional, però no ascendí a primera regional fins a la següent edició 1940-41 La temporada 1942-43 pujà a tercera divisió i el 8 de juliol de 1945 arribà a un acord de fusió amb el seu gran rival, el CD Leridano, fundat el 1941 i considerat l’equip dels militars jugava a primera…

Jugà amb l’equip del collegi Bosco Navas de Barcelona, la Unió Esportiva Sant Fost i el Club de Balonmano de Santa Coloma S’inicià com a tècnic d’equips inferiors al Bosco Navas i, després, passà pel Virolai, el GE Seat i el Club de Balonmano de Santa Coloma També dirigí, sempre en categoria masculina, la selecció juvenil de Barcelona, les seleccions catalanes juvenil i júnior, i la selecció espanyola júnior, amb la qual es proclamà subcampió del món 1995 Fou director tècnic de la Federació Catalana d’Handbol 1990-95, i també en fou gerent 1995-99, així com també fou gerent del…

Començà al Club Patí Roda i anà al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà a la divisió d’honor el 1982 També jugà al Club Patí Vic 1984-85, 1992-95, al Club Patí Mollet 1985-86, al Club Patí Voltregà 1986-88, 2000-04, al Club Hoquei Piera 1988-90, a l’Igualada Hoquei Club 1990-91, al Futbol Club Barcelona 1991-92 i al CP Alcobendas 1995-2000 El 2004 es retirà, però tornà per jugar a primera divisió amb el Cerdanyola Club Hoquei 2005-07, amb el qual assolí l’ascens a l’OK Lliga, i el CHP Blanes 2007-08, on es retirà definitivament Fou campió de la Copa de la CERS amb el Voltregà 2002 i …

Fundat l’any 1945, nasqué amb el nom d’Agrupació Deportiva Balaguer En el seu debut aconseguí l’ascens de la categoria comarcal i la temporada 1945-46 debutà a primera categoria B Després d’alguns alts i baixos en què competí a primera A i segona categoria, la temporada 1957-58 debutà a tercera divisió estatal, on jugà en dues etapes més 1960-63 i 1964-67 Posteriorment retornà a categories territorials i el 1974 adquirí la denominació actual El 1985 pujà a preferent i el 1987 tornà a tercera divisió Des de llavors s’hi ha mantingut, a excepció de dues breus estades a primera catalana 1997-98…

Format al Centre Gimnàstic Barcelonès, entre el 1989 i el 1993 competí sota les sigles CGB – l’Hospitalet És professor universitari a la Facultat de Psicologia i Ciències de l’Esport i Educació a Blanquerna, URL, des de l’any 2002 Actualment és director tècnic de la Federació Catalana de Curses d’Orientació i entrenador al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat en l’especialitat de curses d’orientació Fou subcampió d’Espanya en pista coberta en 400 m llisos 1992 En l’àmbit internacional, l’any 1991 obtingué un diploma en la prova dels 400 m llisos dels Jocs Mediterranis i participà…

Central, el 2010 fitxà pel FC Barcelona procedent del BM Valladolid Amb l’equip blaugrana guanyà cinc Mundials de clubs 2013, 2014, 2017, 2018, 2019, ters Copes d’Europa 2011, 2015, 2021, onze Lligues Asobal 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021, vuit Copes del Rei 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021, nou Copes Asobal 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, nou Supercopes d’Espanya 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021 i deu Supercopa Catalana, Lliga Pirineus abans del 2012 2011, 2012, 2013, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020…

Especialitzat en aigües tranquilles, competí representant el CN Banyoles Fou dues vegades subcampió de la Copa del Món de marató en categoria K-2 2006, 2008 i es classificà en tercera posició a la Copa d’Europa de 10 km en categoria K-2 2006, sempre acompanyat d’Ivan Alonso A més, fou tercer en la Copa del Món 2010 amb Jorge Alonso, amb qui també guanyà la medalla de plata en el Campionat del Món de marató 2010 Es proclamà tres vegades campió estatal de piragüisme en categoria K-2 i K-4, i una vegada campió de marató en K-2 El 2008 guanyà el Campionat d’Espanya de caiac de mar en…