Resultats de la cerca
Es mostren 13399 resultats
reserva natural del delta del Llobregat

Maresma del Remolar-Filipines
© Sergi Bosch / CPGEN Delta del Llobregat
Zona humida deltaica situada a la dreta del Llobregat i emmarcada administrativament dins els municipis del Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Sant Boi de Llobregat, tots ells de la comarca del Baix Llobregat.
Comprèn una àrea fortament antropitzada on resten encara alguns estanys d’aigua salabrosa, aiguamolls litorals i maresmes Aquesta àrea és considerada la segona gran zona humida de Catalunya i presenta un gran valor tant per l’important nombre d’espècies d’ocells que hi hivernen i crien, com per la vegetació halòfila i d’aiguamolls L’any 1988 la Generalitat declarà reserves naturals parcials el sector la Ricarda-ca l’Arana 111 ha i el del Remolar-Filipines 177 ha L’any 1994 aquestes reserves i la platja del Prat, l’estany de la Murtra i el dels Reguerons foren declarats zones d’especial…
horta de l’Assut
Caseria
Partida
Partida i caseria del terme municipal de Tivenys (Baix Ebre), situats a la vora esquerra de l’Ebre, prop de l’assut de Xerta, on comença el canal de l’esquerra de l’Ebre.
les Arenes
Barri
Barri de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), el més antic dels de la part alta de la població, originat poc abans del 1936 com a agrupament de petites cases de repòs de famílies barcelonines.
la Fosca

Vista de la caseria i cala de la Fosca (Palamós)
© CIC-Moià
Caseria
Caseria del municipi de Palamós (Baix Empordà), dins la parròquia de Sant Joan de Palamós, a la costa, al voltant de la platja de la Fosca, prop de l’antic castell de Sant Esteve.
És un centre d’estiueig La urbanització de la cala de la Fosca és anterior al boom turístic, però alguns edificis recents han malmès el conjunt edificat Hi destaquen les cases d’estiueig obra de l’arquitecte Duran i Reynals fetes vers el 1945, que continuà posteriorment l’arquitecte Lluís Nadal i Oller tot respectant-ne els trets tipològics d’aquest autor són les cases Nadal i els habitatges de la platja sota Mardia, també a la Fosca
Daia Vella
Daia Vella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al sector d’horta estès a l’esquerra del Segura, en forma de quadrilàter limitat per séquies, al nord de Rojals.
Tot el terme és ocupat pel regadiu carxofes, patates, cànem, blat, blat de moro, que aprofita l’aigua de la séquia de Daia Vella , derivada de l’assut d’Alfeitamí Hi predomina el règim d’explotació directa 75% Hi ha ramaderia de bestiar boví i porcí hi ha també avicultura El poble 161 h 2006 6 m alt fou destruït el 1829 per un terratrèmol depèn de la parròquia de Daia Nova Fins el 1791 havia format part del terme d’Oriola des d’aleshores fou municipi independent juntament amb Daia Nova, que se'n segregà durant la primera meitat del s XIX Els comtes, després ducs, de Pinohermoso n…
els Masos
Municipi
Municipi del Conflent, al sector més baix de la comarca, al S de la vall de la Tet i a l’W del riu de Llescó, que limita el terme amb el de Prada.
L’economia és exclusivament agrícola Els conreus aprofiten la xarxa de canals derivats de la Tet, i la superfície conreada inclou arbres fruiters presseguers, pomeres, pereres, albercoquers i cirerers, vinya i hortalisses, a més de pastures i farratge La ramaderia és integrada per bovins, ovins i equins Hi ha una cooperativa vinícola El terme també té una funció de segona residència El poble és centrat per l’església parroquial Sant Just i Sant Pastor i constitueix, amb el nom de Llonat, un dels tres barris on s’agrupa la població del municipi Els altres són Lloncet i Avellanet…
els Pujols
Caseria
Caseria del municipi de la Serra d’en Galceran (Plana Alta), a l’esquerra de la rambla Carbonera, dividit entre els Pujols de Dalt i els Pujols del Mig i els Pujols de Baix
.
barranc Fondo
Barranc
Curs fluvial del municipi de Roquetes (Baix Ebre) que neix a la plana de Bello i desguassa per la dreta en el canal de la Dreta de l’Ebre, abans del nucli de Vinallop.
carry trade
Economia
Pràctica especulativa consistent a endeutar-se en una divisa amb tipus d’interès molt baix per a comprar divises o actius amb el tipus d’interès molt més elevat, beneficiant-se així del diferencial.
El risc és major com més alt és el diferencial El carry trade és darrere de la fallida de l’estat d’Islàndia, on els bancs l’utilitzaven per a adquirir bons del país S'acostuma a practicar amb monedes d’economies emergents, que es veuen forçades a establir elevats tipus d’interès per a atreure capitals
liftar
Bàdminton
Tennis
Tennis de taula
En el tennis i el tennis de taula, colpejar la pilota en diagonal, de baix a dalt, de manera que fa un moviment de rotació cap endavant, en el sentit de la seva trajectòria.