Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Èlide
Divisió administrativa
Nomós del Peloponès, Grècia.
La capital és Pirgos Com a regió històrica destacà pel cèlebre santuari d’Olímpia, únic ferment d’apropament entre doris i aqueus Al segle VII aC el rei d’Argos reemplaçà l’antic príncep local membre de la federació dels noranta prínceps en les festes religioses del santuari El 472 aC s’agruparen les petites comunitats rurals i fundaren la ciutat d’Elis, governada per 10 hellanòdics, representants de les 10 tribus que l’integraven Aliada d’Atenes al segle V aC, al segle IV aC s’incorporà a la Lliga de Corint i caigué sota la influència de Macedònia, fins que es rebellà contra Filip V i la…
elidir
Fonètica i fonologia
Gramàtica
Suprimir —fonèticament i de vegades gràficament— la vocal final àtona d’un mot davant la vocal inicial d’un altre mot.
Pirró
Filosofia
Filòsof grec, sistematitzador de l’escepticisme.
D’acord amb la distinció sofística del que és per natura i el que és per convenció, afirmà que els judicis sobre la realitat són convencionals, i per tal com la sensació constitueix la seva base i les sensacions són canviants, hom no pot practicar sinó l' epokhé El veritable savi ha de tancar-se en ell mateix, abstenir-se del judici i optar pel silenci Només així assolirà l’ataràxia i a través d’aquesta l’única veritable felicitat Conseqüent amb les seves idees, no deixà cap obra escrita i el seu pensament fou tramès pel seu deixeble Timó
Olímpia
Ciutat antiga
Ciutat de la Grècia antiga, a la regió de l’Èlide, al Peloponès nord-occidental.
Habitada ja a la fi del segon millenni aC, fou anomenada Olímpia pels seus pobladors en recordança del mont Olimp Visqué sempre a expenses del santuari —l' Altis sagrat —, que, dedicat d’antuvi a una divinitat femenina, esdevingué, a partir del primer millenni aC, un dels llocs principals del culte de Zeus Centre religiós i cultural del món grec antic sobretot a causa de la implantació dels jocs olímpics, feta, segons la llegenda, per Hèracles mateix, ho fou també de l’esport, tant en el seu aspecte competitiu com en l’aspecte ètic i religiós Hom creu que, a partir del 776 aC, tots els grecs…
Trofoni
Mitologia
Personatge mitològic de la Beòcia.
Segons una tradició, era arquitecte i bastí importants edificis la casa d’Amfitrió a Tebes, un dels temples d’Apollo a Delfos, el tresor d’Augies a Èlide i el temple de Posidó a Mantinea A Levàdia tenia culte com a oracle diví
Nausífanes
Filosofia
Filòsof grec.
Deixeble de l’escèptic Pirró d’Èlide i seguidor de Demòcrit, fou el mestre d’Epicur Cal considerar-lo com una de les figures que relacionen, d’una banda, la gnoseologia democritiana amb l’escepticisme, i de l’altra, l’atomisme democritià i l’epicureisme Des del punt de vista ètic, sostingué que el filòsof pot participar en la vida pública i es consagrà a l’explicació d’una teoria de la retòrica, combatuda posteriorment per Filodem
Pèlops
Mitologia
Heroi grec, fill de Tàntal, rei de la Lídia.
Estirp de la família dels Pelòpides, fou occit, de petit, pel pare Tornat a vida pels déus, vencé el rei Enomau de l’Èlide i es casà amb la filla d’aquest, Hipodàmia La literatura i l’art antiga s’inspiraren sovint en el mite Considerat pare de molts fills, hom li atribuí la fundació dels Jocs Olímpics, però, segons els mitògrafs actuals, Pèlops no fou altra cosa que l’heroi epònim dels Pelopes , poble d’existència real, o mític, que degué donar el nom al Peloponès
Pirgos
Ciutat
Capital del nomós d’Èlide, al Peloponès occidental, Grècia.
Situada a poca distància de la costa septentrional del golf d’Arcàdia, és centre comercial i industrial i exporta els seus productes sobretot, el vi a través del port de Katàkolon, a 12 km Correspon a l’antiga Letrínoi
Jocs Olímpics
Un aspecte de la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Moscou (19-VII-1980)
© Fototeca.cat
Esport general
Festes religioses, culturals i esportives —les més antigues i més famoses de les quatre festes nacionals gregues— celebrades cada quatre anys a l’antiga ciutat d’Olímpia.
Instituïdes, segons la llegenda, per Hèracles mateix, en una edat remota, hom accepta, des del punt de vista històric, l’any 776 aC com a data de la primera celebració, atès que és la que apareix a la llista dels vencedors, escrita per Hípies d’Èlide al segle V aC Sempre foren presidides pels eleus i, si en un principi només hi hagué la participació de la gent de l’Èlide, gradualment cresqué llur popularitat, que hi feu acudir gent de tota la Grècia, i fins de les colònies d’Occident i d’Orient Dies abans de l’acabament de l’estiu, diversos missatgers proclamaven la treva sagrada, anunciaven…
Erýmanthos
Serralada
Serralada del NW del Peloponès, Grècia, estesa pels nomoi d’Acaia i Èlide; l’altitud màxima és de 2 224 m.