Resultats de la cerca

Fill d’una família noble, fou bisbe de Girona 1362-69 És notable la compilació de sinodals que manà fer a aquesta diòcesi El 1370 fou traslladat a Sogorb Era canceller de l’infant Martí, duc de Montblanc, i el 1377 acudí a Roma amb el seu germà Andreu de Vallterra per demanar la investidura de Sicília pel rei Pere III El papa Climent VII el designà per a Tarragona el 1380, però a causa del cisma no pogué prendre possessió de la diòcesi fins el 1387 Emparà la fundació de la cartoixa de Valldecrist, lluità per l’ampliació dels límits de Sogorb i féu reformar les catedrals de Sogorb i d’…

Fill d’Íñigo Ximénez, era el cap d’una tribu gentilícia gascona que consolidà l’embrió del futur regne de Navarra Aliat amb els senyors veïns, casà la seva filla Ossona amb Mūsà ibn Fortún i una altra filla amb Garcia Galíndez, comte d’Aragó El succeí el seu fill Garcia Iñíguez

Fou abat d’Amer 1051-1102 i bisbe de Vic 1102-09 La seva elecció tingué lloc després d’una llarga seu vacant i de la deposició del bisbe intrús Guillem Berenguer 1100-01 Erigí la canònica augustiniana de Manlleu , consagrà les esglésies de Sant Miquel d’Ordeig i d’Aiguafreda i redactà un codi de sinodals vigatanes

fill i successor d’ Ènnec I En vida del seu pare collaborà amb els Banū Qasī, en la derrota del general musulmà Harith ibn Bazi a Balma 842 En represàlia el sobirà cordovès s’apoderà de Pamplona 842 i dirigí una campanya contra Garcia 843 Vers el 859 fou capturat per un grup de normands, que obtingué una forta suma pel rescat Aquest fet facilità l’ascendència política de la família Ximena i un canvi de les aliances Pamplona s’orientà cap a l’amistat amb Astúries i l’hostilitat amb els Banū Qasī Així, Mūsà ibn Mūsà Fortun combaté contra Pamplona 859, que fou devastada per un exèrcit cordovès…

Fill hereu de Garcia I i d’una filla d’Ènnec I de Pamplona Es casà amb Guldregut A la seva mort Aragó passà a Galí II, fill del comte Asnar I, que havia estat deposat pel pare de Galí I

L’absis era decorat amb pintures actualment al Museu d’Art de Catalunya representant el Pantocràtor voltat dels símbols dels evangelistes i àngels amb les ales plenes d’ulls a l’hemicicle, santa Eulàlia, la Mare de Déu, el baptisme de Crist, les santes Agnès i Llúcia, sant Ènnec, etc Fou municipi independent fins el 1972 dins l’antic terme hi havia els pobles d'Anàs, Bonestarre, Lladrós i Ainet de Cardós i diversos grups de bordes Nibrós, Calatxo i Anterrius

L’església de Sant Andreu de Castanyet és documentada en l’acta de consagració de l’església de Santa Coloma de Farners, del 950, realitzada pel bisbe Gotmar de Girona El document esmenta els restauradors de les esglésies de la vall de Santa Coloma, i entre aquestes la de Sant Andreu de Castanyet, a càrrec d’Ènnec i Giscafred En els nomenclàtors gironins del segle XIV torna a aparèixer la referència a l’església parroquial de “ Sancti Andree de Castanyeto ”

Fill de Galí Belascotenes Casat amb Matrona, filla del comte Asnar I d’Aragó, problemes familiars o discrepàncies polítiques amb el seu sogre, francòfil, el portaren a repudiar la seva muller, a tornar-se a casar amb una filla d’Ènnec I de Pamplona, i a expulsar Asnar I del comtat amb l’ajut del seu nou sogre i dels Banū Qasī ~820 Més tard derrotà una expedició francesa tramesa per Lluís el Piadós 823 Segurament el succeí el seu fill Galí I

De la família dels Banū Qasī , fou nomenat valí de Tudela per ‘Abd al-Raḥmān II i lluità contra Sunifred I, comte d’Urgell-Cerdanya Aliat amb el seu sogre Ènnec de Pamplona i amb el seu germà uterí Fortun Iñíguez, s’enfrontà amb Còrdova Malgrat la derrota 843, continuà com a valí i participà en les lluites contra els normands 843 Es declarà independent 847 fins al nomenament de Muḥammad I 852, en nom del qual comandà l’exèrcit que saquejà Barcelona 856 i prengué el castell de Tàrrega Fou atacat per Ordoni I d’Astúries a la fortalesa que es construí a Albelda 859, origen de la…