Resultats de la cerca
Es mostren 146 resultats
Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions
Associació cultural fundada per Aureli Argemí, inspirada originàriament en l’actitud que l’abat Escarré prengué en defensa dels drets nacionals catalans i de l’obertura de la problemàtica nacional catalana als altres països.
Actua a través de les seves seus legals de Milà des del 1976, Cuixà des del 1977 i Barcelona des del 1978 i dels secretariats que va constituint en les nacions dependents Els seus objectius principals són treballar per tal de fer conèixer les realitats de les nacions encara no sobiranes, promoure el reconeixement dels seus drets nacionals i crear una xarxa de solidaritat prioritàriament entre aquestes nacions Realitza la seva tasca mitjançant les pròpies revistes Altres nacions i Minoranze i les colleccions de llibres que dirigeix ‘Ethnos’ i ‘Nationalia’ Fou, amb el PEN Club, organitzadora…
Presentació de l'homilia sobre els drets de les minories ètniques, del bisbe de Bilbao, Añoveros
El bisbe de Bilbao, Añoveros, presenta la seva homilia sobre els drets de les minories ètniques
multiculturalisme
Antropologia
Coexistència de diferents cultures o realitats ètniques en una mateixa societat.
El multiculturalisme com a doctrina manté que els grups ètnics minoritaris d’un estat tenen el dret d’ésser culturalment diferents al grup socialment majoritari Des d’un punt de vista polític, implica les diferents normes polítiques i socials encaminades a mantenir la diversitat cultural d’un estat
llengua oficial

Principals llengües parlades actualement al món
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua exigida per un estat en òrgans de l’administració, l’escola i altres nivells oficials d’aquest estat.
Amb la llengua oficial, o llengües oficials, coexisteixen dins un estat les llengües no oficials, també anomenades regionals o ètniques
educació compensatòria
Educació
Educació que té l’objectiu d’equilibrar o de disminuir les desigualtats o mancances de tipus cultural o social entre els alumnes.
Intenta garantir l’accés, la permanència i la promoció en el sistema educatiu de l’alumnat en situació de desavantatge social, procedent de minories ètniques, de collectius d’immigrants o de famílies amb greus dificultats socioeconòmiques
minoria ètnica
Sociologia
Grup de persones que comparteixen uns trets culturals característics i que, per circumstàncies diverses, es troben en una situació de desavantatge relatiu respecte a la cultura dominant d’una societat.
Poden patir també l’exclusió de determinats àmbits de la vida econòmica i professional Generalment les minories ètniques són numèricament minoritàries, però el seu tret distintiu és la seva posició subalterna o marginal dins la societat L’experiència d’ésser objecte de prejudici i discriminació social tendeix a reforçar el sentiment de pertinença a un grup i els llaços de solidaritat collectiva
Leopold Piles i Ros
Historiografia
Historiador.
És doctor en filosofia i lletres Especialista en història medieval del País Valencià, ha publicat les obres Apuntes para la historia económico-social de Valencia durante el siglo XV 1968, Estudio documental sobre el bayle general de Valencia 1970, Estudios sobre el gremio de zapateros 1959 i articles sobre les minories ètniques valencianes al s XV, l’esclavatge i altres temes
sàrmata
Història
Individu d’un poble irànic que procedia de Caucàsia i de l’actual Ucraïna i s’establí entre el Vístula i el Volga.
Coneguts ja per Heròdot i Ptolemeu, a l’època postalexandrina havien anullat els escites ~200 aC Passaren a ocupar les terres de l’alt i mitjà Danubi Després foren dominats pels gots s III-IV Es dividí geogràficament en tribus, de diverses característiques ètniques estonians, eslaus i germànics Contra tots ells lluitaren els emperadors Constantí i Licini a les fronteres danubianes Juntament amb els gots i els huns, sota Radagais, entraren a Itàlia 405 Apareixen encara lluitant amb els visigots contra Àtila als Camps Catalàunics 451
altermundisme
Sociologia
Moviment social transnacional que proposa alternatives a l’anomenat model neoliberal de la globalització sorgit a la darrera dècada del segle XX.
Les implicacions econòmiques, polítiques i culturals de la globalització, que són desiguals i contradictòries, han suscitat un ampli debat social i l’aparició, especialment als països desenvolupats, d’un moviment alternatiu a la globalització capitalista posterior a l’enfonsament del bloc soviètic El caràcter plural i les formes d’organització descentralitzades li donen una gran capacitat d’intervenció en diferents camps drets humans, dones, ecologia, minories ètniques, etc i tenen repercussió sobre l’opinió pública mundial S’ha potenciat sobretot per l’ús d’internet
infraclasse
Sociologia
Sector social que viu en una situació de pobresa i marginació en el si de les societats desenvolupades.
Les condicions econòmiques i l’increment de l’atur estructural en les societats avançades provoca que un nombre creixent de persones en similars situacions socials i culturals minories ètniques, persones amb poc nivell educatiu, joves, vells, dones, etc, quedin excloses de les oportunitats d’assolir un treball estable i en condicions normals La noció d’infraclasse és un concepte controvertit i no és fàcil de definir d’una manera unívoca els estudis realitzats sobre les infraclasses han permès identificar-ne diferents tipus que varien segons els països i els contextos socials i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina