Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Agres
Municipi
Municipi del Comtat, que comprèn la vall del riu d’Agres (afluent, per l’esquerra, del riu d’Alcoi), fins a l’estret d’Agres, per on el riu s’obre pas cap al pla de Muro.
Aquesta vall, encaixada entre el massís de la Mariola i la serra d’Agullent, anomenada la valleta d’Agres de la qual ha estat considerat que formaven part Alfafara i Bocairent, és una de les més còmodes vies d’accés a la plana de Cocentaina i a la canal d’Alcoi, utilitzada per la carretera de Bocairent a Muro del Comtat i pel ferrocarril d’Alcoi a Xàtiva, que passa pel congost del riu d’Agres per l’anomenat port d’Agres Són conreades 866 ha de secà i 164 de regadiu, destinades a cereals i, principalment, a l’olivar, apreciat per la qualitat de les…
Agres
Masia
Masia del municipi d’Anna (Canal de Navarrés).
Era un poble de moriscs 17 focs el 1602, fins que amb l’expulsió d’aquests 1609 es despoblà
baronia d’Agres i Sella
Història
Jurisdicció que comprenia les viles d’Agres (Comtat) i de Sella (Marina Baixa), creada el 1527, quan fou vinculada, amb caràcter agnatici, a Joan de Calataiud, senyor d’aquelles viles.
El títol continua dins la mateixa família
Francesc Joan Bodí i Beneyto
Literatura catalana
Narrador.
Vida i obra Cursà estudis de filosofia El 1995 publicà Volves i olives 1995, premi de narrativa juvenil Enric Valor 1994, i, a continuació, Passions apòcrifes 1995, Guerres perdudes 1997, premi Joanot Martorell 1996 i premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 1998, El cos del delicte 2000, premi de narrativa juvenil Enric Valor 1999, L’infidel 2000, premi Enric Valor de novella 1999, una visió crítica de la transició, i Havanera 2006, premi Alfons el Magnànim, 2005, visió de la Cuba del segle XIX El 2008 guanyà el premi Enric Valor de novella de la Diputació d’Alacant per El soroll de la…
Muro del Comtat
L’església parroquial de Muro del Comtat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Comtat, a la depressió principal de les valls prebètiques d’Alcoi, reblerta de potents dipòsits miopliocènics, en part coberts pels col·luvis i els al·luvions de la serra de Mariola.
La part més elevada del terme 1 121 m correspon al vessant nord-oriental del Montcabrer barrancs de Querola, de Puig i de Crabanta i a la serra de Turballos 928 m, contrafort de la serra de Benicadell, separada de l’anterior pel port del Frare d’Agres El riu d’Agres travessa el territori i es barreja amb el riu d’Alcoi al mateix pla de Muro , on arriba la cua del pantà de Beniarrés Del sòl del municipi hi ha 463 ha de pastures, 373 de garriga i 30 de pinedes, mentre que el total conreat suposa 1 844 ha, o sia, més de la meitat el regadiu 333 ha es nodreix…
vi agre
Enologia
Vi que ha adquirit un sabor agre per efecte d’una acetificació parcial causada per bacteris del gènere acetobàcter.
Sovint, els vins esdevenen agres en ésser emmagatzemats en recipients que han contingut vins picats o en ésser mesclats amb brises acetificades
Acaba la cimera del G-7
Acaba la cimera del G7, que té lloc a Charlevoix, al Quebec Canadà, els dies 8 i 9 de juny En aquesta edició, la cimera està marcada per greus desacords entre els Estats Units i els seus aliats occidentals Els enfrontaments més agres són protagonitzats pel president nord-americà, Donald Trump, i el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, i tenen com a principal motiu les mesures proteccionistes del govern nord-americà Després de la cimera, Trump anuncia que els Estats Units de moment no donen suport al comunicat final
Alfafara

Municipi
Municipi del Comtat, situat a la part occidental de la valleta d’Agres, entre els de Bocairent i d’Agres.
El territori, en part pla, conté dos sectors muntanyosos al S, els vessants septentrionals de la serra de Mariola, i al N, al límit amb la Vall d’Albaida, les serres de la Solana i de la Filosa La terra no conreada ocupa una gran extensió, en part de propietat municipal L’agricultura és la principal font de riquesa El regadiu, que aprofita l’aigua de les fonts que neixen a les muntanyes veïnes, té 95 ha La major part dels conreus, tanmateix, són de secà, els quals ocupen bé la part plana del terme no regada, bé els turons suaus o els costers de les muntanyes en bancals esglaonats 250 ha de…
Suïssa 2010
Estat
La societat suïssa va deixar palès que vira cap a la dreta ideològica, de vegades xenòfoba i intolerant, i en aquesta deriva li serveixen de guia partits d’extrema dreta que aprofiten la presència mediàtica de la qual gaudeixen arreu d’Europa Així, al cap de pocs mesos de prohibir els minarets a les mesquites i amb tan sols trenta dones al país que llueixen burca, la prohibició d’aquesta indumentària va ser motiu d’agres debats i iniciatives de referèndum al principi de l’estiu es va anunciar la preparació d’una iniciativa popular per reintroduir la pena capital, iniciativa que…
tresquiornítids
tresquiornítids Becplaner
© Fototeca.cat
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels ciconiformes coneguda antigament com a plataleids, caracteritzats pel cap —i molt sovint també el coll—, sense plomes, i pel dit posterior de les potes, situat una mica més alt que els altres.
Volen amb el coll i les potes estirats, i emeten uns sons agres i desagradables Habiten al sud dels EUA, a l’Amèrica centromeridional, a l’Àfrica i a la zona eurasiàtica mitjana i meridional Són inclosos en 20 gèneres i 30 espècies, i agrupats alhora en dos grups el dels ibis , de bec prim i arquejat, i el dels becplaners , amb el bec ample i deprimit i amb l’extrem més eixamplat Entre els ibis es destaca l’ibis sagrat Threskiornis aethiopicus , d’Egipte, el capó reial Plegadis falcinellus , rar en algunes zones de maresmes dels Països Catalans, i l’ibis blanc Eudocimus albus…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina