Resultats de la cerca

Fill de Clínies i nebot de Pèricles Deixeble de Sòcrates Durant les guerres del Peloponès i després de la pau de Nícies ~421 fou el cap del partit radical que volia la continuació de la guerra Els atenencs rebutjaren Alcibíades com a general el 418, però foren vençuts pels espartans a Mantinea Amb una nova maniobra, tornà a ésser elegit general i dirigí una expedició contra l’illa de Mēlos, que fou arrasada L’obsessió de la victòria sobre Esparta el portà a una expedició contra Sicília, on Leontins, aliada d’Atenes, era amenaçada per Siracusa El 415 partí contra Siracusa una…

Pintà la decoració de la casa d’Alcibíades i també, sembla, decoracions per al teatre

Estudià a Oxford i intentà d’ésser actor Fracassà i ingressà a l’exèrcit malgrat tot, la seva passió pel teatre el decidí a dedicar-s’hi com a autor Les seves obres miren d’apartar-se de les formes més comunes del teatre anglès del s XVII Conreà la tragèdia heroica amb Don Carlos 1676 i The Orphan 1680 Altres obres seves són Alcibiades 1675 i Venice Preserved 1682

Dirigí la guerra del Peloponès, amb escassa energia —no es pot descartar la seva pretesa participació en un pacte amb Esparta—, i solament el 424 infligí una greu derrota als enemics amb la presa de Citera El 421 participà en la signatura del tractat de pau que porta el seu nom Després de la victòria espartana a Mantinea 418, assetjà i conquerí Melos i promogué l’expedició atenesa contra Sicília 415-413 aC, juntament amb Alcibíades i Làmac L’expedició, probablement a causa de la incapacitat dels caps, acabà desastrosament per als grecs Morí en intentar la retirada

Demòcrata fervent i sostenidor de la política imperialista d’Atenes, fou trierarca 411 aC, estrateg i, després d’haver lluitat sota les ordres d’Alcibíades 410 aC, participà en la batalla de les Arginuses 406 aC Quan el consell dels Trenta s’emparà del poder de la ciutat, es refugià a Tebes, i des d’allí inicià la seva lluita contra els oligarques Assaltà el Pireu i, mort Críties i pacificats els ciutadans, entrà a Atenes i intervingué en la restauració de la democràcia Partidari de l’aliança amb Beòcia en ocasió del conflicte entre Tebes i Esparta, fou després l’home que dugué a…

Especialment important per al posterior desenvolupament democràtic fou la bulé creada per Soló a Atenes al s VI aC Originàriament era composta per quatre-cents membres, cent per cada tribu tradicional, els quals pertanyien a les tres classes primeres segons el sistema censatari solonià En aquesta nova constitució, la bulé substituïa les funcions del vell areòpag En 508-507 aC, Clístenes establí noves reformes constitucionals que portaren una nova bulé ampliada a cinc-cents membres buleutes o consellers aquests procedien, segons les noves divisions del país i no segons la divisió timocràtica…

Hom els ha classificats en tres grups diàlegs de joventut, diàlegs de maduresa i diàlegs de vellesa En els diàlegs de joventut , escrits abans del primer viatge a Sicília 338 aC, Plató tracta temes de procedència socràtica amb l’afany de rehabilitar la figura del seu mestre Fruit d’aquesta època són el Critó , sobre els deures cívics, l' Hípies menor , sobre la mentida i la veritat, el Gòrgies , on contraposa el dret de la justícia i el de la força, l' Alcibíades , sobre la justícia, el Menó , on nega la possibilitat d’ensenyar la virtut, l' Ió , sobre la poesia, l' Hípies major…

En foren les causes immediates la competència comercial d’Atenes amb Corint i Mègara, així com l’existència de sistemes polítics completament oposats en ambdós bàndols, i que cadascú intentava de fer extensius a les ciutats que dominava Atenes afavoria la causa democràtica, i Esparta els aristòcrates terratinents L’espurna que encengué la guerra fou un incident entre Corint i la seva antiga colònia Corcira, que cercà l’ajut dels atenesos 435 aC, però els peloponesis no hi intervingueren fins l’any 431 Malgrat que Atenes fou assolada per un fort flagell, víctima del qual morí Pèricles el 429,…

En aquesta època, el règim polític atenès facilità una lluita pel poder que sovint es basava en l’habilitat dialèctica, almenys en el període de crisi subsegüent a la mort de Pèricles En aquestes condicions, correspon als sofistes la invenció de la venda de la cultura prometent en canvi resultats pràctics Hom pot fixar dues generacions dintre la sofística la primera d’elles, que comprèn homes nascuts entre el 480 i el 460 aC, aproximadament, és integrada per quatre grans figures Protàgores, Gòrgies, Críties —que fou oncle de Plató i tragediògraf important— i Pròdic, i marca el pas d’un…

Fill d’un escultor, Sofròniscos, i d’una llevadora, Fenàrete, la seva figura, difícil de precisar amb objectivitat històrica, és coneguda per pocs testimonis, sovint contraposats el més antic 423 aC és Els núvols d’Aristòfanes, sàtira burlesca després de mort, prolifera la literatura dels diàlegs socràtics , entre els quals cal destacar els Diàlegs de Plató, on és evident la idealització del mestre, les Dites memorables , l' Apologia i el Simposi de Xenofont , on apareix un Sòcrates adotzenat incompatible amb la seva immediata fecunditat, amb la proliferació d’escoles socràtiques, i alguns…