Resultats de la cerca

De formació bàsicament autodidàctica, als anys cinquanta anà a Madrid, ciutat on residí i desenvolupà tota la seva carrera artística Estigué integrada en el grup de pintors i escultors realistes castellans, format, entre d’altres, per Antonio López García , Julio López Hernández i el seu germà Francisco i Lucio Muñoz Martínez , amb el qual es casà el 1960 Exposà individualment per primera vegada l’any 1959, a Madrid La seva pintura s’inscriu dins del corrent neorrealista madrileny i se centra bàsicament en visions fredes i desolades de façanes i objectes quotidians d’aquesta ciutat Publicà…

Òrfena a disset anys, es traslladà a Madrid, on visqué difícilment fins que el vescomte de Torres-Solanot la cridà a Barcelona perquè l’ajudés en la propagació de les seves idees espiritistes Durant vint anys, mentre residia a Gràcia, des del 1879, publicà la revista mensual ‘La Luz del Porvenir’, ensems amb diversos llibres de poesies, uns altres de controvèrsia, com El espiritismo refutando los errores del catolicismo romano 1880 i, especialment, els llibres que anà dictant mentre estava adormida en estat mediúmic Memorias del padre Germán i Te perdono , en vuit volums, que han estat…

Vida i obra Pertanyé al grup de poetes del període isabelí anomenat Germania Lírica, que reivindicava l’escriptura femenina i un paper més destacat per a la dona en la societat Publicà poemes de tipus sentimental i de contingut històric i moralitzant en un recull de Poesías Sant Sebastià 1843 i soltes al recull Pensil del bello sexo 1845, impulsat per Víctor Balaguer i Joan Mañé i Flaquer, amb qui es casà, i en revistes de Barcelona com “El Genio”, de València com “El Fénix”, de Madrid com “Semanario Pintoresco Español” i de Castelló com “El Celtíbero” Escriví el drama El desterrado 1844 i…

Filla gran d’August III de Polònia i de l’arxiduquessa Maria Josefa d’Àustria, es casà 1738 amb Carles VII de Nàpols, després Carles III d’Espanya A Nàpols féu costat a les mesures reformistes del primer ministre Tanucci, i com a reina d’Espanya seguí la mateixa política

Filla del príncep reial Maximilià de Saxònia i de Carolina de Parma Tercera muller de Ferran VII d’Espanya 1819, visqué completament apartada de la política i de l’ambient de la cort, i es dedicà a fer obres benèfiques No tingué fills

Filla de Carles III d’Espanya i de Maria Amàlia de Saxònia, fou casada amb l’arxiduc Pere Leopold d’Àustria, futur emperador Leopold II Tingué setze fills