Resultats de la cerca

Centre d’exportació flors, taronges, olives i seu d’una escola d’horticultura Actualment, el seu principal recurs el constitueix el turisme i la indústria hotelera L’antic castell de Grimaldi segle XVI, amb una torre del segle XIV és seu d’un museu en el qual sobresurten pintures, dibuixos i ceràmiques de Picasso

Precursor de Darwin per la seva concepció de l’evolució orgànica, féu nombrosos experiments d’hibridació al Jardin des Plantes, a París, i arribà a una sèrie de conclusions teòriques que apropen la seva obra a la de Mendel, motiu pel qual ha estat considerat un dels fundadors de la genètica El 1869 s’establí a Cotlliure on creà un jardí experimental i d’aclimatació, i el 1878, a Antíbol, hi dirigí un centre de recerca botànica Escriví Les hybrides du règne végétal

Fill del gran voivoda Miquel de Montenegro i d’Anastàsia Martinovič Succeí com a gospodar el seu oncle Danilo II de Montenegro Assolí la independència del seu país dels turcs i es dedicà a modernitzar-lo i a engrandir-lo Durant la Primera Guerra Mundial es posà al costat dels aliats, però el país fou envaït per Àustria i hagué d’exiliar-se

Passà d’un purisme lingüístic a defensor de la llengua demòtica Conreà la poesia i el teatre, però és en la narrativa on assolí el nivell més alt Nēsiotikes Historíes ‘Històries de les illes’, 1849 i Historía tēs Rōmiosýnēs ‘Història de l’Hellenisme’, 1901

Sortí de Rússia a causa de la Revolució del 1917 A París 1943, després de molts viatges, conegué GBraque i FLéger i s’orientà vers l’abstracció Una posterior visita al Museo del Prado el féu tornar a un tipus de figurativisme, amb influències realistes, que fou posteriorment imitat i desenvolupat per nombrosos artistes en un intent de seguir el seu estil El seu temperament frenètic —posà fi a la seva vida llançant-se a la mar per la finestra del seu estudi— es posa de manifest en la seva obra La pintura de la seva època abstracta és feta a base de colors purs i vius disposats verticalment…

Decorador per a Marcel L’Herbier i Jean Renoir 1919-26 i ajudant de René Clair, es vinculà a la darrera avantguarda El seu art revulsiu, moral i eficaç, sabé alternar la dignitat amb la denúncia Entre les seves realitzacions destaquen Douce 1943, Le diable au corps 1946, Occupe-toi d’Amélie 1949, L’auberge rouge 1952, Le rouge et le noir 1954, Marguerite de la nuit 1955, adaptació del Faust, La traversée de Paris 1956, La Chartreuse de Parme 1969 i Lucien Leuwen 1974

Estudià amb Nadia Boulanger i H Scherchen Debutà el 1930 a Amsterdam, i actuà per tot el món fou director de l’orquestra de la ràdio i la televisió espanyoles 1965-68 i director de l’òpera de Montecarlo des del 1968

El 1803 ascendí a general i fou ajudant de camp de Napoleó, que el creà comte de Reille El 1808 penetrà a Catalunya amb les forces franceses i participà sense èxit en el segon setge de Girona Més tard 1810 fou governador de Navarra Lluità en el tercer setge de València 1812 i fou governador d’Aragó 1812-13 El 1815 lluità a Waterloo El 1847 fou ascendit a mariscal per Lluís Felip de França Bonapartista, s’adherí al cop d’estat del futur Napoleó III 1851

Novellista de gran imaginació i riquesa descriptiva Le maître de Milan 1950, Les jardins et les fleuves 1954 i Les tombeaux ferment mal 1964 D’entre la seva poesia, torrencialment retòrica, cal destacar Race des hommes 1937, Toujours 1944 i Ange aux entrailles 1964 El seu teatre, barroc i imaginatiu, d’una gran riquesa lírica, denota influències avantguardistes el llenguatge esdevé una de les seves grans preocupacions Le mal court 1947, La Fête noire 1948, Les femmes du boeuf 1950 i Le cavalier seul 1958

Situada a la Costa Blava, a l’W del cap d’Antíbol, s’ha convertit en un centre important de ceràmica, impulsat per Picasso, que en decorà l’església