Resultats de la cerca
Es mostren 166 resultats
Ardèvol
© Xevi Varela
Poble
Poble del municipi de Pinós (Solsonès), emplaçat al voltant de l’església parroquial de Santa Maria i d’una torre de defensa, a 728 m d’altitud, a l’esquerra de la rasa d’Ardèvol
(a la capçalera de la riera de Llanera), al vessant septentrional de la serra de Pinós.
Hi predomina el poblament disseminat entre les masies hi ha la de Tristany, casa pairal dels generals carlins Benet i Rafael Tristany L’antic terme municipal d’Ardèvol comprenia, a més, el llogaret de Sant Just d’Ardèvol
Jeroni Ardèvol
Educació
Literatura
Professor d’humanitats a l’Estudi General de Barcelona, conegut per haver estat mestre de llatí d’Ignasi de Loiola (1524-26).
Regentà la càtedra el curs de 1525-26 i també el de 1532-33, llavors en forma collegiada amb Martí Ivarra, Cosme Mestre i Arnau de Santjoan, en virtut d’un contracte que especificava detalladament el pla d’estudis i els texts emprats
Jeroni Ardèvol
Literatura catalana
Llatinista.
Vida i obra Professor d’humanitats a l’Estudi General de Barcelona, regentà la càtedra de gramàtica els cursos 1525-26 i 1544-45, i la de filosofia moral el curs 1541-42 Fou mestre de llatí d’Ignasi de Loiola 1524-25 El curs 1532-33 fundà a Barcelona una escola d’humanitats adscrita a la Universitat amb M ↑ Ivarra , Cosme Mestre i Arnau de Sant Joan Bibliografia Madurell, JM i Dalmases, C de 1968 Vegeu bibliografia
Jordi Ardèvol Cuesta
Esport general
Doctor en medicina i cirurgià.
Especialista en cirurgia ortopèdica i traumatologia, i en medicina de l’educació física i de l’esport, fou membre del servei mèdic del Futbol Club Barcelona 1990-2006 i en fou el director mèdic entre el 2003 i el 2006 És membre de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Medicina de l’Esport i portaveu de la comissió mèdica de la Lliga de Futbol Professional Formà part del servei mèdic en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992
Lluís Blanchar Ardèvol
Vela
Regatista.
Membre del Club Nàutic d’Arenys de Mar, destacà en diverses classes de vela lleugera com optimist o laser, en surf de vela i en creuer Entre el 1985 i el 1987 formà part de l’Equip Promeses Caixa de Barcelona amb vista als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 També formà part de la selecció catalana de surf de vela de divisió II i de vela en classe laser Com a regatista de creuer guanyà un subcampionat d’Espanya i un Campionat de Catalunya 2010 a bord del Comet@ L’any 1995 assumí la direcció dels Centres Nàutics Esportius del CAR de Sant Cugat
Ferran Ardèvol i Miralles
Música
Compositor, pianista i pedagog català, pare de Josep Ardèvol i Guimbernat.
Vida Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb els mestres J Rodoreda i CG Vidiella i més tard fou director de l’Orfeó Nova Catalònia 1901-04 i de l’Orfeó Canigó 1910-12 Durant aquest període realitzà les seves primeres composicions, com el Quartet en sol menor 1908 i la Missa en si menor , estrenada pel mateix Orfeó Canigó El seu interès per la pedagogia musical el dugué a fundar, l’any 1917, l’Institut Musical Acadèmia Ardèvol Aquesta institució va contribuir a la creació de diferents formacions musicals, com ara el Trio Ardèvol, juntament amb el…
Josep Termes i Ardèvol
© Òmnium Cultural
Historiografia
Historiador.
Formació i trajectòria acadèmica Estudià farmàcia 1953-57 i posteriorment filosofia i lletres, disciplina en la qual obtingué la llicenciatura per la Universitat de Barcelona l’any 1963 Lector de castellà a la Universitat de Sheffield 1963-64, el 1964 esdevingué professor ajudant a la UB, d’on fou expulsat l’any 1966 junt amb altres professors per la seva activitat contra el règim franquista Posteriorment s’integrà a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1968, per la qual es doctorà l’any 1971 Catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona 1982, el 1991 ho fou a la…
Josep Ardèvol i Gimbernat
Música
Compositor, fill de Ferran Ardèvol.
A dinou anys partí cap a l’Havana, on fundà l’Orquestra de Cambra de l’Havana 1934 i el Grupo de Renovación Musical, que influí en el desenvolupament del nacionalisme musical cubà Adquirí la nacionalitat cubana el 1936 Fou professor al conservatori municipal de l’Havana Després de la revolució, fou director nacional de música i promogué la formació de l’orquestra simfònica nacional, l’escola nacional de música i diverses institucions de pedagogia musical escampades arreu del país el 1976 fou nomenat degà de la facultat de música Compongué música coral, de cambra i sonates, un scherzo per a…
Ferran Ardèvol i Miralles
Música
Compositor i pianista.
Deixeble de Rodoreda i Vidiella a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Dirigí l’Orfeó Canigó 1910-12 El 1917 fundà l’Institut Musical Ardèvol i el trio Ardèvol i, poc després, el Quartet Ardèvol i l’Orquestra de Cambra Ardèvol Entre d’altres obres, compongué una missa en si menor 1911, un quartet en sol menor 1908, un Trio Arts Devotissimus premi Ciutat de Barcelona 1953, una suite premi Ciutat de Barcelona 1958 i un petit concert per a diversos instruments 1970
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina