Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
argelaga
argelaga en flor
© Fototeca.cat
Botànica
Arbust de la família de les papilionàcies fortament espinós, grisenc, de fulles simples i escasses, i petites flors grogues, molt abundants i agrupades en ramells, que s’obren a la primavera.
Comuna a les brolles i a les pastures seques de la regió mediterrània, damunt sòl calcari
argelaga negra
Botànica
Arbust fortament espinós, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, flors grogues, primaverals, i fruit en llegum, lluent i negre a la maturitat.
Viu principalment als terrenys silicis de la terra baixa mediterrània, a la brolla d’estepes i brucs
parc nacional de Timanfaya

Cràter, al parc nacional de Timanfaya
© Arxiu Fototeca.cat
Espai natural
Zona volcànica de l’illa de Lanzarote, a la província de Las Palmas, Canàries, de 5 107 ha, que fou declarada parc nacional el 1974.
Comprèn els termes municipals de Yaiza i Tinajo, en indrets on hi foren habituals les erupcions volcàniques durant els s XVII i XVIII La zona inferior del parc, formada per lava solidificada, presenta una superfície majoritàriament plana El parc és travessat per la Ruta dels Volcans, camí de 14 km, que s’inicia a l’anomenat illot d’Hilario i culmina a una zona de cràters La vegetació, poc abundant, és constituïda fonamentalment per l’argelaga La fauna també hi és escassa amb domini dels rèptils i, sobretot, del llangardaix
Diatessaron
Música
Conjunt vocal i instrumental català que es presentà com a conjunt especialitzat el 1978.
Els seus membres Lluís Casso, Mireia Hernàndez, Jordi Argelaga i Clara Hernàndez han dedicat la seva tasca a la difusió i l’estudi de la música dels segles XVII i XVIII, i puntualment han centrat l’activitat a l’entorn d’autors catalans Han treballat especialment l’art de la improvisació i l’ornamentació, amb instruments originals, i sovint hi han incorporat especialistes convidats Han realitzat diversos enregistraments i actuat als principals festivals de música, tant nacionals com de l’estranger, on han obtingut el reconeixement del públic i la crítica
Castell de Castells
Castell de Castells
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, al límit amb el Comtat.
Forma la capçalera del riu de Gorgos vall de Castells, limitada al N per la serra d’Alfaro, i al S, per la Serrella i per la serra de la Xortà el terme comprèn també, al SE, un sector de capçalera de la vall de Tàrbena La major part del territori és coberta de pinedes, carrascars i brolles romaní, argelaga i coscoll L’agricultura és bàsicament de secà cereals, ametllers, oliveres Hi ha bestiar oví Hi té una certa importància l’avicultura i l’apicultura La vila 447 h 2006, castellans 551 m alt agrupa tota la població del municipi és prop del naixement del riu de Gorgos Fou lloc…
Club de Rem Tortosa

Remers del Club de Rem Tortosa
Club de Rem Tortosa
Rem
Club de rem de Tortosa.
Fundat el 1946, el seu precedent fou el Club Nàutic Tortosa, fundat l’any 1928 però que tingué una vida efímera El primer president fou Julià Mangrané El 1948 participà en el seu primer Campionat d’Espanya de rem i guanyà la medalla de bronze amb una iola prestada pel Club de Mar de Barcelona L’equip estigué format per Pepín Gas, Pepe Monclús, Juanito Forés, Enric Argelaga i Josep Beltran al timó Durant diferents etapes també tingué les seccions de natació, motor, pesca, tennis, tennis de taula, excursionisme i basquetbol El 2011, a part del rem, tingué seccions de vela i…
Almedíxer

Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Situat al vessant meridional de la serra d’Espadà i en una vall a l’esquerra del Palància, drenada per la rambla d’Almedíxer , que neix vora el despoblat de l’Aiola, del terme municipal d’Aín, a la Plana Baixa, i desguassa al Palància davant Soneixa A la serra d’Espadà són característiques les alzines sureres, que ocupen 275 ha La resta de la zona muntanyosa és coberta per una brolla de romaní, argelaga i garric és de propietat comunal i les pastures alimenten els ramats transhumants que hi baixen a l’hivern uns 3 000 caps de bestiar oví La zona conreada ocupa poc més del 30% del…
papilionàcies
Botànica
Família de lleguminoses constituïda per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles típicament compostes i estipulades, de flors de corol·la papilionàcia, generalment agrupades en raïm, i de fruits en llegum.
Les arrels de les papilionàcies presenten bacteris simbiòtics assimiladors de nitrògen Comprèn al voltant de 10000 espècies, d’arreu del món Les flors de les papilionàcies són característiques Estan formades per cinc pètals desiguals l’estendard, que ocupa la part central, és més gran que els altres i els envolta en la poncella les ales són laterals els dos d’inferiors, més o menys soldats, formen la carena Papilionàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Adenocarpus telonensis escruixidor Afrormosia sp afrormósía asamela Afzelia sp afzélia Amorpha fruticosa amorfa Anagyris foetida…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina