Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Atanasi
Religions orientals
Patriarca d’Alexandria (328-373), un dels quatre grans pares orientals.
Succeí el patriarca Alexandre En l’aspecte teològic, fou l’opositor més important de l’arianisme, com ho palesen tant les seves obres De incarnatione i Adversus arrianos com el sínode alexandrí del 362, on hom arribà a la formulació del concepte de persona expressat pel terme grec hypóstasis en les lluites que se'n derivaren, fruit en gran part del cesaropapisme dels primers emperadors cristians, fou bandejat cinc vegades de la seva seu episcopal 336, 339, 356, 362, 365 i, d’altra banda, s’enfrontà amb Lucifer de Càller, que li blasmava la seva benevolència amb els arians que retornaven a la…
Atanasi de l’Athos
Religions orientals
Abat.
Monjo a Bitínia, el 953 passà al mont Athos , on fundà el monestir anomenat després la Gran Laura i organitzà la vida monàstica a la península de l’Athos La seva festa se celebra el 5 de juliol
Serapió
Cristianisme
Bisbe de Thmuis, al delta del Nil (~339-~360).
Amic de sant Atanasi, abans de rebre'n l’episcopat fou monjo al desert juntament amb sant Antoni abat, el qual li llegà per testament la melota capa Destinatari de diverses obres d’Atanasi, ell mateix escriví un tractat contra els maniqueus i un Eucologi , que conté l’antiga Anàfora de Serapió , important per a la història de la litúrgia
Osi
Cristianisme
Bisbe de Còrdova.
Confessor de la fe sota Maximià És un dels signants del concili d’Elvira Conseller de Constantí el Gran i delegat seu a Orient per als afers de l’arianisme, presidí el concili de Nicea, on advocà decididament per l' homooúsios Hom el pot considerar com l’autor de la major part dels cànons del concili de Sàrdica, que també presidí Defensor d’Atanasi d’Alexandria i de les llibertats de l’Església, tingué dificultats greus amb els successors immediats de Constantí I fou retingut un any a Sírmium i pogué tornar a Còrdova quan, desfet pels sofriments i per l’edat, subscriví la segona…
Frumenci
Cristianisme
Evangelitzador d’Abissínia.
Siríac d’origen, fou el primer bisbe de l' Església Etiòpica , consagrat per Atanasi d’Alexandria La seva festa se celebra el 27 d'octubre
Marcel d’Ancira
Cristianisme
Teòleg i bisbe d’Ancira, a l’Àsia Menor.
Oposat a l’arianisme, fou sostingut per Atanasi i pels nicens però, acusat de sabellià, fou condemnat i desterrat Motivà la introducció en el símbol de la fe de l’incís “i el seu regnat no tindrà fi”
Juli I
Cristianisme
Papa (337-352).
Defensà Atanasi d’Alexandria, la doctrina del qual féu aprovar en un sínode de Roma En el concili de Sàrdica intentà, debades, d’unir l’Occident contra l’arianisme La seva festa se celebra el 12 d’abril
Hermies Sozòmenos
Cristianisme
Historiador eclesiàstic bizantí.
Visqué a Constantinoble sota el regnat de Teodoric II i escriví una Història de l’Església , en nou llibres, que abraça el període que va del 324 al 439 només n'ha pervingut el text fins el 425, documentada en Sabí, Atanasi, Eusebi, Rufí i Sòcrates
Liberi
Cristianisme
Papa (352-366).
Fou expulsat de Roma 335 per l’emperador Constanci II perquè es negà a condemnar Atanasi d’Alexandria Posteriorment, potser forçat, signà una fórmula de fe ariana i tornà a Roma 358 Edificà a l’Esquilí una basílica coneguda amb el seu nom basílica liberiana, corresponent a l’actual Santa Maria Major
Pau Ermità
Cristianisme
Monjo d’Egipte, considerat tradicionalment com el primer ermità.
L’única font biogràfica és la Vita Pauli de Jeroni, rèplica de la Vita Antonii d’Atanasi Aquest motiu i les narracions llegendàries fan que hom en posi en dubte l’autenticitat Segons Jeroni, visqué fins a 113 anys en completa solitud i només el conegué Antoni el Gran poc abans de morir La seva festa se celebra el 15 de gener