Resultats de la cerca

El fruit, esfèric, lleugerament aplatat, té l’epidermis groga i la carn consistent, mitjanament sucosa i perfumada madura entre juliol i agost

Inicià estudis musicals al Vendrell amb C Casals i posteriorment ingresà a l’Escolania de Montserrat El 1893, després d’abandonar el monestir, seguí estudis de piano amb JB Pellicer Inicià la seva activitat professional com a organista a la parròquia de Santa Anna Exercí com a professor auxiliar de piano a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Posteriorment es traslladà a París, i allà inicià la carrera de concertista Des del 1906 acompanyà Pau Casals en diferents ocasions al llarg de gires per Europa i Amèrica Alguna font el situa a l’Amèrica del Nord el 1910 exercint la docència a l’…

El 1887 entrà a l’Escolania de Montserrat, on estudià orgue Posteriorment, a l’Escola Municipal de Música de Barcelona estudià piano i composició El 1897 obtingué el primer premi del Concurs de Música Sacra de Santiago de Compostella amb una missa A partir del 1906 inicià una considerable activitat concertística a escala internacional, amb estades a Europa i als EUA De tornada el 1914, obtingué la càtedra de perfeccionament de piano al Conservatori del Liceu de Barcelona, on es mantingué fins el 1936 La seva producció inclou nombroses composicions religioses, entre les quals rosaris, una…

Treballà a Barcelona i aviat a París, on les seves copes, gerros i altres peces, sòlides i consistents, que hom ha qualificat de quasi gaudinianes, tingueren gran difusió i foren adquirides en part pel govern francès Collaboraren amb ell els seus fills Joaquim Sala i Manau Barcelona 1900 — París 1923 i Joan Sala i Manau Arenys de Mar 1895, que es presentà a l’Exposició d’Art de Barcelona el 1918 i que féu una important exposició a la Sala Parés de Barcelona el 1928

Fill d’advocat, estudià a València a les Escoles Pies i, simultàniament, al Conservatori d’Arts de València, on cursà les assignatures de dibuix lineal, mecànica i química Posteriorment, ingressà en la Universitat de València, on es llicencià en filosofia 1856 Així mateix, el 1858, després de set anys d’estudis a la Facultat de Jurisprudència de València, aprovà l’examen de llicenciatura –amb premi extraordinari– amb la tesi De la influencia de las buenas costumbres en la legislación y gobierno de un Estado El 1859 obtingué el grau de doctor amb la tesi Si los censos son de suyo…

Es titulà de practicant en medicina i cirurgia 1896 i més endavant s’hi llicencià a la Universitat de Barcelona 1901 Participà en les activitats més tardanes de l’Esbart de Vic i dos poemes seus foren inclosos a La garba muntanyesa llegí també poemes al Círcol Literari de Vic Collaborà en la revista “L’Almogàver”, promoguda per Narcís ↑ Verdaguer i Callís , i a “L’Arc de Sant Martí”, amb el pseudònim Mossèn Borra , en què substituí Josep-Narcís ↑ Roca i Farreras com a articulista polític Publicà la novella Mary Joana La filla del crim , i la segona part, Mary Joana…

Cursà estudis d’art dramàtic a Barcelona i els anys setanta fou actor en la companyia Els Joglars Ha estat director del Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, iniciador de la Xarxa de Teatres Públics de Catalunya i membre del consell del Projecte Alcover mercat de teatre en català, promotor i codirector de la Fira Festival de Circ Trapezi Reus-Vilanova i la Geltrú i promotor, amb el Taller de Músics de Barcelona, del projecte Socatalà, d’investigació per a la música tradicional contemporània catalana Ha treballat a l’Ajuntament de Barcelona en la recuperació de les festes de…

L’historiador del dret valencià Benvingut Oliver i Estellés utilitza per primer cop l’expressió "Països Catalans"

Autor popular, escriví també teatre per a infants D’una trentena d’obres publicades, sobresurten Berlín, plaça Alter número 2 1954, Guspireig d’estrelles 1956, El millor dependent del món 1957, La casa ensorrada 1959, premi “La Faràndula”, de Sabadell, Benvingut, mossèn Vidal 1965 i Els rebels tràgics 1980, entre d’altres