Resultats de la cerca

Situació i presentació És situat a la banda nord-occidental de la comarca, als vessants meridionals de la serra del Tallat El terme confina al N amb Vallbona de les Monges Urgell, a l’E amb Solivella, al SE amb Pira, al S amb Montblanc i a l’W amb l’Espluga de Francolí És drenat per diversos barrancs que corren en direcció N-S el de les Garses, a la banda oriental del terme, que conflueix vora la població amb el de les Costes el del Tossal Gros, que procedent de la banda septentrional del terme de l’Espluga va a parar al de Montblanc, en el seu agregat de la Guàrdia dels Prats i el de Cellers…

La parròquia era dedicada a sant Salvador A la dreta del riu hi ha un sector de l’antic terme, dit la quadra de Blancafort

Fora del recinte hi havia una ermita dedicada a Sant Miquel Havia pertangut al monestir de Montbenet Al segle XIV fou adquirit per la ciutat de Berga

Des del 1904 aprofita també les aigües de la font Rosselló 12 000 litres per hora L’aigua surt a 60°C, i és oligometàllica i radioactiva

El lloc de Blancafort —poble disseminat situat al peu de la serra del Tallat— figura esmentat tardanament en les escriptures medievals, tot i que és probable que ja tingués un petit nucli habitat a mitjan segle XII Una de les primeres mencions documentals on figura el castell de la població data de l’any 1207, en una escriptura per la qual Arnau de Fitor i Pere Romeu donaren al monestir de Santa Maria de Poblet un cens anual de 2 sous sobre les cases que Pere Drula tenia en el terme del castro Blanchafort Tanmateix, al llarg de la baixa edat mitjana, el lloc de Blancafort…

El 1772 fou confirmada com a títol del regne a favor de Francesc de Santgenís i Pocorull mort el 1786