El lloc de Blancafort —poble disseminat situat al peu de la serra del Tallat— figura esmentat tardanament en les escriptures medievals, tot i que és probable que ja tingués un petit nucli habitat a mitjan segle XII. Una de les primeres mencions documentals on figura el castell de la població data de l’any 1207, en una escriptura per la qual Arnau de Fitor i Pere Romeu donaren al monestir de Santa Maria de Poblet un cens anual de 2 sous sobre les cases que Pere Drula tenia en el terme del castro Blanchafort. Tanmateix, al llarg de la baixa edat mitjana, el lloc de Blancafort amb el seu castell romangueren sota la sobirania de la monarquia, tot formant part de la batllia de Montblanc i consta que l’any 1359 tenia 66 focs. Posteriorment, el 1387, quan el rei Joan I creà el ducat de Montblanc a favor del seu germà Martí, Blancafort passà a formar part d’aquesta circumscripció territorial i els seus habitants hagueren de participar econòmicament, malgrat les protestes, en la construcció de les muralles de Montblanc. Respecte al seu castell, hom sap que l’any 1439 n’era batlle Jaume Gilart, el qual s’adreçà als consellers barcelonins sobre la qüestió del trànsit de bestiar per les terres del poble.
Al segle XVIII els vilatans de Blancafort satisfeien delmes a la vila de Montblanc, al seu castlà, a la mitra tarragonina i al monestir de Vallbona, tot i que estaven sota la jurisdicció reial.
Sembla que el castell de Blancafort només devia ésser compost per una simple torre, de la qual no resta cap vestigi visible, i tan sols ha quedat el seu record en el topònim de l’indret que ocupava, indret anomenat “la Torre”.