Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
William Bowman
Anatomista i cirurgià anglès, autor de treballs importants sobre l’estructura dels glomèruls renals càpsula de Bowman), de la capa superficial de la còrnia (membrana de Bowman) i de les glàndules de la regió olfactiva.
Introduí alguns instruments quirúrgics, el més conegut dels quals és una sonda per a les vies lacrimals Fou molt coneguda la seva teoria sobre la formació de l’orina 1842, teoria que ha arribat fins als temps actuals
Isaiah Bowman
Geografia
Geògraf nord-americà.
Ensenyà a Yale 1905-15 i dirigí les expedicions d’aquesta universitat a l’Amèrica del Sud Fou nomenat director de l’American Geographical Society 1915-35 i president de la John Hopkins University 1935 Prengué part en la conferència de pau de París 1917 com a geògraf Fou també president de l’Association of American Geographers Entre les seves obres cal esmentar South America i Geography in relation to the Social Sciences 1934
membrana de Bowman
Anatomia
Segona membrana de la còrnia, hialina i desproveïda d’estructura, situada per sota de l’epiteli cornial.
càpsula de Bowman
Anatomia animal
Formació típica del ronyó dels mamífers, que consisteix en una dilatació del nefró, en forma de copa, que conté el glomèrul i recull l’ultrafiltrat glomerular (orina primària), tot conduint-lo al túbul renal.
James Thomas Bowman
Música
Contratenor anglès.
S’inicià en el cant al cor de la catedral d’Ely i, després, estudià al New College d’Oxford B Britten el contractà per a l’English Opera Group i per al paper d’Oberon d' El somni d’una nit d’estiu El 1970 es presentà a Glyndebourne Anglaterra amb La Calisto , de Cavalli, amb la qual inicià el seu repertori habitual, centrat en l’òpera barroca i prebarroca Destaquen especialment les seves intervencions en el terreny de l’oratori Participà també en l’estrena d’obres contemporànies i protagonitzà nombrosos enregistraments de recitals, òperes i música sacra
cigne petit

Cigne petit
© Tim Bowman
Ornitologia
Cigne d’uns 120 cm de llargada, amb el coll més curt que el cigne mut i el cigne cantaire, i sense protuberància a la base del bec, que és de color negre a la punta i groc a la base.