Resultats de la cerca

Vida i obra Molt vinculat a la literatura valenciana popular i satírica, el 1912 es féu càrrec del setmanari La Traca , de caràcter eròtic i marcadament anticlerical, al qual aconseguí de donar una gran popularitat Aquest èxit fou la base d’un considerable negoci de publicacions periòdiques, moltes de les quals escrites en un valencià molt castellanitzat El Cuento del Dumenche 1914-21 La Sombra , 1924-26 La Chala , 1926- 38 El Fallero , 1921-36 Nostre Teatro , 1921-22 i 1930-32, etc També edità nombroses publicacions en castellà de to popular, eròtic, republicà i anticlerica,…

Format al Club Natació Sabadell, s’especialitzà en estil braça Fou campió d’Espanya juvenil en els 200 m el 1969, així com medalla de bronze en els Campionats d’Espanya d’estiu absoluts aquell mateix any Tornà a ser medalla de bronze en els Campionats estatals d’hivern 1970, i medalla d’argent 1971 En una ocasió fou internacional absolut

Ha estat campió de Catalunya de relleus 1994, 1996, 1997, 1999 i de llarga distància 1997 Fou fundador del Club Badalona Orientació i president fins el 2002 També fou vicepresident de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya 1995-2006

Vinculat a la ciutat de Terrassa on arribà de jove per estudiar enginyeria tèxtil, Alfons Sala Argemí li sufragà els estudis a l’Escola Industrial de Terrassa Durant la Segona República féu costat a l’oposició monarquicoalfonsina Es convertí en un dels màxims experts en hidrocarburs durant la dictadura de Primo de Rivera —fou nomenat sotsdirector de CAMPSA i director general de CEPSA als anys trenta— Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola passà a la zona dominada pels sollevats i ingressà a la Falange Española 1936, accedint a la Comisión de Industria y Comercio de la Junta de…

Membre del Club Nàutic d’Amposta, aconseguí diversos títols estatals i internacionals en gairebé totes les especialitats i categories, des d’esquif fins a vuit amb timoner A deu anys guanyà el seu primer Campionat d’Espanya en quatre scull 1991 Guanyà nou Campionats d’Espanya més en diverses categories 1992, 1994-98, 2000, 2004, 2005 i sis Copes del Rei 1993, 1995, 2000, 2001, 2002, 2004 En l’àmbit internacional guanyà la Regata Internacional Vering 1997 en la modalitat de vuit amb timoner i quatre sense timoner Aconseguí també la cinquena posició 1997 i la quarta 1998 al Campionat del Món

Crític literari i collaborador de diversos mitjans de comunicació, formà part de l’equip de guionistes de sèries de televisió Moncloa, dígame , 2001 Jet Lag , 2002-06 Ha publicat les novelles negres  Tardor 1999, considerada com la radiografia sentimental d’una generació, Maleït Montjuïc 2000, Camaleó 2001, una visió torturada sobre els sentiments,  Trenta-dos morts i un home cansat 2004,  La imperfecció de les bombolles 2009,  Si quan et donen per mort un dia tornes 2012,  Herències collaterals 2014, la traducció en castellà de la qual fou guardonada amb el I Premio Paco Camarasa de Novela…

La família Carceller, principals accionistes de la cervesera Damm i de Cacaolat, signa un acord amb la Fiscalia Anticorrupció per a evitar el judici i la presó del president Demetrio Carceller Arce i del seu pare Demetrio Carceller Coll, a canvi del pagament d’una multa de més de noranta milions d’euros La Fiscalia acusa els Carceller i altres alts càrrecs d’evasió fiscal i blanqueig El 2010, a Demetrio Carceller Coll se li van bloquejar béns valorats en 400 milions d’euros a causa d’aquesta presumpta evasió fiscal

Des del segle XIX s’hi construïren cases d’estiu fou promogut per l’escriptor Vicent Miquel i Carceller al tombant del segle XIX adquirí impuls amb la installació d’un baixador del ferrocarril de València a Llíria Ha esdevingut un dels més importants centres residencials i d’estiueig de la ciutat de València

Assistí un net de Joan I i la vescomtessa de Castellbò En temps de Pere III comprà la plaça de carceller de la cort del veguer de Barcelona un any després en vengué la meitat i guanyà el cinquanta per cent El 1385 fou ferit a Castelló d’Empúries en la lluita del rei contra el comte Joan d’Empúries