Resultats de la cerca

L’agricultura, de regadiu 1130 ha, ocupa gairebé la totalitat del terme hom utilitza una xarxa de séquies en gran part derivades de la séquia de Favara, amb aigua del Túria, que travessa el terme vers l’Albufera, parallela al riu de Xest l’aigua del subsol és també aprofitada a través de nombrosos pous El taronger 270 ha es dona al sector occidental, més alt i de terres més soltes les hortalisses, al voltant del poble, al sector central l’arrossar unes 480 ha ocupa el sector més oriental, la zona de marjals pròxima a l’Albufera, i actualment va en regressió davant el blat de moro Hi predomina…

Treballà en diversos indrets veneçolans Compongué el primer Vocabulario de la lengua de los indios motilones 1738

Una explosió accidental de material pirotènic a Catarroja l’Horta causa un mort i sis ferits greus, a més de destruir les façanes de diversos edificis Mentre es feia la tradicional despertà de la festa major pels carrers del poble, una espurna va encendre més de 40 quilos d’explosius que es transportaven en un carret dels que s’utilizen per a anar a comprar, tot i que només és permès de portar-n’hi cinc per raons de seguretat Després de l’accident, l’Ajuntament de Catarroja decideix suspendre la resta d’actes de la festa major

Enfrontaments entre elements de la FAI i forces governamentals a Cullera, Catarroja i Utiel

Estudià a Madrid amb E Fayos violí, A Amorós harmonia i B Pérez Casas composició Posteriorment amplià la seva formació com a compositor amb S Giner A València fou concertino del Teatre Ruzafa Més tard passà a dirigir l’Orquestra Simfònica de València com a substitut d’A Saco del Valle fins a la seva mort, el 1951 Com a compositor cal destacar les sarsueles El gran mandarín , El signo del Zodíaco , La billetera , Fiestas y amores , Mar endins o El día de Pascua en Catarroja , entre d’altres

Signava amb el nom d’ Alfonso Als dotze anys ingressà a l’Escola d’Arts i Oficis de València Estudiant a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, l’any 1957 hi obtingué el títol de professor de dibuix Doctor en belles arts per la Universitat Politècnica de València 1989, amplià estudis a Stuttgart, París i Roma, i fou professor titular del departament d’escultura de la Facultat de Belles Arts de la UPV 1990-2007 Exposà en diversos punts de la península Ibèrica i a Nova York Entre altres premis, té el Senyera de l’Ajuntament de València 1967 i la medalla d’or del IX Saló de Març 1968 S’…

Vida i obra Ordenat 1926 de sacerdot, obtingué 1953 per oposició la plaça d’arxiver de la seu de Sogorb Alt Palància, on reorganitzà la biblioteca i l’arxiu Fou professor d’història universal i d’art al seminari diocesà de Castelló de la Plana, cronista de Catarroja i de Montcada de l’Horta i director del Centre de Cultura Valenciana des del 1972 A més, fou acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Belles Arts Sant Carles de València i membre honorífic de Lo Rat-Penat La seva producció historiogràfica tractà, fonamentalment, de temes locals i religiosos, especialment de l’època…

Estudià composició amb BPérez Casas i amb Salvador Giner Dirigí l’Orquestra Simfònica de València i escriví música religiosa i les sarsueles S'han salvat, Mar endins, El gran mandarín, El signo del zodíaco, La billetera i Fiestas y amores

Canonge arxiver de la catedral de Sogorb, publicà articles sobre art i història a revistes valencianes, i els llibres Relicario de la catedral de Valencia 1964 i Episcopologio de la diócesis de Segorbe-Castellón 1974

Eclesiàstic, fou beneficiat de la seu de València i succeí Francesc Vives com a mestre de capella de Sogorb 1771-79 Autor de Domine ad adjuvandum , d’un Beatus vir , un Laudate Dominum i de diversos Magnificat , obres que són en llur majoria per a veus i acompanyaments instrumentals També escriví l’obra Alegóricos métricos 1768 Posteriorment compongué un Miserere a vuit veus 1776, un Dixit Dominus 1787 i diversos villancicos , composts entre el 1771 i el 1786, entre els quals destaca Qué belicosos ecos 1786