Resultats de la cerca

Junt amb Kensington i Chelsea, constitueix un dels 32 districtes del Gran Londres S'estén al llarg de la vora esquerra del Tàmesi Ha estat tradicionalment un lloc de residència d’artistes i escriptors El 1743 hi fou establerta una manufactura de porcellana, els productes de la qual, influïts per Meissen i Sèvres, adquiriren un gran renom porcellana de Chelsea el 1770 fou traslladada a Derby, i fou tancada definitivament el 1784

De caràcter predominantment residencial, forma part de l’elegant barri londinenc del West End

Professor del Bernard College de Nova York, estudià la relació de la consciència amb el cos i, en general, del psíquic amb el físic Oposat a la interpretació behaviorista de la consciència i al realisme físic, adoptà una forma de neorealisme capaç d’oferir-li un mètode, mitjançant el qual elaborà una metafísica que qualificà de materialisme animista, caracteritzada pel fet d’ésser un espiritualisme expressable en categories físiques És autor de Time and the Fourth Dimension 1925, The Ways of Knowing or the Methods of Philosophy 1944 i Great Vision of Philosophy 1950

Inicià les seves activitats literàries molt tardanament, arran de la mort del seu únic fill Aquest fet i el canvi de vida que representà anar a residir a la industrial Manchester condicionaren la seva obra Cal remarcar-ne les novelles Mary Burton 1848, Cranford 1853 i Wives and Daughters 1864-66

En la seva obra es consagrà a la sàtira política contra el rei Jordi III i la seva cort, i contra França, especialment la Revolució Francesa i Napoleó I És l’illustrador típic de John Bull

Fou deixeble d’ARamsay, amb qui collaborà en els retrats oficials de Jordi III i de la Reina Carlota Es dedicà, però, preferentment, a l’estudi dels animals i del paisatge, gèneres en els quals obtingué èxits importants Cacera de la guineu aquarella i Paisatge Victoria and Albert Museum, Londres Treballà també amb Barker en les vistes panoràmiques de Roma, Nàpols, Florència, París, Gibraltar, etc Membre de la Royal Academy el 1812

Paisatgista i pintor de marines Començà a pintar aquarelles, els temes de les quals passà després a l’oli Fou molt influït per l’obra de CLorrain, que estudià, especialment durant el període comprès entre el 1800 i el 1819, a fi de superar la seva captació de llums i atmosferes Sortida del sol enmig de la boira 1807 i Dido construint Cartago 1815, ambdós a la National Gallery de Londres El 1819 un viatge a Itàlia obrí una nova etapa en la seva producció 1819-1840, en la qual recercà les lluminositats intenses i els colors enlluernadors, fins a cercar només la llum per ella mateixa, com hom…