Resultats de la cerca
Es mostren 7134 resultats
conjunt de Borel
Matemàtiques
Qualsevol conjunt que pugui ésser obtingut a partir d’una col·lecció numerable de conjunts oberts o tancats a la recta real mitjançant un seguit numerable d’operacions d’unió, d’intersecció o de compleció.
conjunt de ports programables
Electrònica i informàtica
Circuits integrats digitals que poden ésser programats diverses vegades per l’usuari per a realitzar funcions lògiques.
Com a xip estan disponibles comercialment i es troben en grans sèries La seva arquitectura és la d’una matriu de funcions electròniques, més o menys complicades, que poden executar qualsevol lògica, amb la condició que hom les connecti adequadament per mitjà de la seva programació Segons la seva tecnologia de fabricació, hom pot tornar a utilitzar el xip per a una altra aplicació, esborrant la informació que pugui tenir amb raigs ultraviolats o tornant a escriure-hi a sobre
funció generatriu d’un conjunt de funcions
Matemàtiques
Funció de dues variables f
( z,u
) tal que el seu desenvolupament en sèrie de potències respecte a una de les variables, p ex u
, té com a coeficients d’aquestes potències les funcions del conjunt en qüestió.
Així, la funció és la funció generatriu de les funcions de Bessel d’índex enter, J n z
Sureda
Vista de conjunt de Sureda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, situat al sector més baix de la comarca, que s’estén des del cim de la serra de l’Albera (puig Neulós, 1 256m alt; pic dels Pradets, 1 175 m alt; pic dels Quatre Termes, 1 156 m alt) fins a la plana al·luvial de la dreta del Tec.
Comprèn la vall alta i mitjana de la riera de Sureda o riera de Sant Andreu dita vall de Sureda , que s’obre a la plana després de les gorges de la farga de Sureda i la vall de Montbram vall de capçalera de la riera de la Maçana, que es dirigeix vers Argelers, a la mar, aigua avall de les gorges de la Vall Damunt la serra que divideix les dues valls s’alça, dins el terme, el castell d'Oltrera al límit amb el terme d’Argelers, i pertanyent a aquest municipi, s’alça la torre de la Maçana Les dues valls són densament boscades bosc de la Vall a la vall de Montbram i bosc de Sureda , a la vall de…
Sant Quiri
Vista aèria del conjunt de Sant Quirí
© Fototeca.cat
Ermita
Ermita del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), a l’W del terme, al cim de la muntanya de Sant Quiri
, que domina la confluència de les valls de Castellàs i de la Guàrdia, a ponent, i d’aquesta amb la de Pallerols, a llevant.
Al vessant meridional hi ha el llogaret de Malgrat de Noves
sitja
Conjunt de sitges per a l’emmagatzematge d’arròs
© Fototeca.cat
Agronomia
Cavitat subterrània destinada a guardar-hi productes collits del camp, especialment cereals.
Medinyà
Conjunt de l’església i el castell de Medinyà
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Julià de Ramis (Gironès), situat al NE de la ciutat de Girona, al pla de la vora esquerra del Ter.
Recorren el seu territori, en direcció SW-NE, la carretera i l’autopista de Barcelona a França El nucli antic 84 m alt és a prop de la carretera N-II, damunt un petit turó, al sector oriental del terme, i envolta el castell de Medinyà i la seva antiga capella, que esdevingué posteriorment parroquial, dedicada a sant Sadurní El lloc és esmentat el 1017, i l’església, el 1098, quan Dalmau Vidal deixà pel seu testament sacramental uns béns situats a la parròquia de Medinyà Fou refeta al segle XVIII, segons consta en una inscripció a la porta, “ Charitas me fecit 1763 ” Foren senyors del castell…
Favara de Matarranya
Vista de conjunt de la vila de Favara de Matarranya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, estès a banda i banda dels cursos baixos del Matarranya i del riu d’Algars, que travessen el terme de sud a nord poc abans de llur confluència a Nonasp.
Pertany administrativament a Aragó i al bisbat de Saragossa, però correspon a la zona de parla del català occidental Gairebé la meitat del territori és ocupat per boscs de pins, garrigues i matolls L’agricultura comprèn una zona de regadiu, al fons de les valls del Matarranya séquies de la Noguera, de Mesulls i de Rovinat i del riu d’Algars séquies de les Planes i de les Hortes, amb 360 ha d’oliveres, 105 de cereals, 92 d’hortalisses i 52 de…
Sant Llorenç de Lleida
Vista de conjunt de l’església de Sant Llorenç
© Fototeca.cat / G. Serra
Església
Església romànica de Lleida (Segrià), la segona en importància després de la seu vella de la ciutat.
Té tres naus, de la mateixa alçada, amb tres absis Obra romànica tardana s XIII, fou acabada ja en estil gòtic s XIV, i gòtica és l’austera torre del campanar Conserva quatre importants retaules gòtics, el major dedicat a Sant Llorenç , el de Santa Úrsula —atribuït a Jaume Cascalls—, el de Sant Pere i el de Santa Llúcia