Resultats de la cerca

Nomenat l’any 1500 capità de la flota portuguesa de l’Índia, desembarcà al Brasil prop de Porto Seguro, des d’on es dirigí al cap de Bona Esperança costejà i explorà la costa d’Àfrica Oriental i arribà a Calcuta, on tingué un xoc amb els comerciants musulmans Finalment passà a Cotxim i a Cananor i hi embarcà espècies cap a Portugal, on retornà el 1501

Mercedari, exercí diversos càrrecs importants de l’orde prior del convent de Santa Eulàlia de Barcelona, provincial d’Aragó 1625-29 i general de l’orde 1629, i també càrrecs polítics president de la generalitat de València 1628 i ambaixador del rei per a rebre Marianna d’Àustria Costejà la impressió de les butlles i els decrets referents a l’orde, el volum segon de la Crónica general de l’orde i Conquista de la Nueva España

Entre el 1586 i el 1588, seguint l’exemple de Drake, féu el tercer viatge entorn del món sortí de Plymouth amb 3 vaixells, costejà la Patagònia on descobrí Port Desire, travessà l’estret de Magallanes i, després de saquejar els establiments castellans i capturar diversos vaixells de les costes llatinoamericanes del Pacífic, arribà a Filipines i a Java i tornà pel cap de Bona Esperança al lloc de sortida Morí en intentar una nova expedició entorn del món

Establert de molt jove a l’Havana, fou president de l’empresa Asociación Nacional y Unión Industrial y Comercial, que s’expandí a tota l’illa durant els primers anys del segle XX Enriquit amb els negocis de Cuba, costejà les obres de les escoles públiques de Sant Pol de Mar Per la seva tasca benèfica li fou concedida la Gran Creu d'Alfons XII El seu nebot, Ramon Planiol i Arcelós, continuà alguns dels seus negocis a Cuba

Frare augustinià, fou llatinista i ensenyava a Barcelona seguint les Introductiones de Nebrija És autor i editor en costejà l’edició de l’adaptació catalana del Dictionarium llatí-castellà i castellà-llatí de Nebrija, que publicà a Barcelona amb el títol Vocabularius Aelii Antonii Nebrissensis 1507, amb un doble propòsit perquè els catalans poguessin treure profit de l’obra i perquè els hispans no catalans coneguessin la llengua catalana Collaboraren amb Busa, Joan Garganter i Martí Ivarra, que publicaren versos llatins als preliminars

Documentat entre el 1360 i el 1380 Per la seva tècnica sembla pertànyer a l’escola de retaules de pedra iniciada per Cascalls tríptic de pedra de la capella de Sant Pere de l’església de Sant Llorenç de Lleida, fundada per Pere Sagrassa 1318, retaule que costejà el seu successor del mateix nom i cognom D’estil similar és la coneguda Verge dels fillols , d’alabastre parròquia de Sant Llorenç, que sense cap mena de dubte presidí el retaule major de la Seu de Lleida i que és la seva obra cabdal 1366-80, de la qual resten alguns fragments en relleu

Vinculat al govern de l’illa, fou jurat el 1654 Armador de galeres, aconseguí de reunir una fortuna important, en part a base de captures de vaixells a la Mediterrània, cosa que li permeté de fer diversos préstecs al rei Féu diverses proeses al nord d’Àfrica 1656, i costejà algunes campanyes per lluitar contra França El rei el premià el 1667 amb el fur militar El 1659 anà a visitar els Sants Llocs en compliment d’una prometença i, en tornar, féu edificar la capella de Sant Erasme a l’església de Sant Francesc de la ciutat de Mallorca Fou acusat, potser sense fonament, d’…

Havent ingressat a l’orde 1625, passà el noviciat a Malta amb el seu germà Rafael, el qual succeí com a castellà de Malta 1644, i l’any següent fou nomenat batlliu de Negrepont El 1660 succeí de nou el seu germà com a batlliu de Mallorca i, en morir aquest, com a gran mestre 1663, quan començava el moviment de les potències marítimes europees per la llibertat del tràfic mercantil El 1669, arran de la pau entre Venècia i l’imperi turc després de la represa de Càndia, féu fortificar l’illa de Malta i costejà una de les fortaleses destinades a recollir la població civil…

Es traslladà a Barcelona el 1872 instat pel seu germà Pere Esquerdo i Esquerdo , i s’hi llicencià en medicina 1878 Es doctorà a Madrid l’any següent Ingressà a l’Hospital de la Santa Creu el 1880 en fou metge numerari el 1882 El 1886 obtingué el nomenament de cirurgià de l’Hospital del Sagrat Cor i treballà al costat de Salvador Cardenal, a qui havia ajudat a practicar les primeres laparotomies reeixides fetes a Barcelona 1875-82 Fundà el servei de ginecologia a l’Hospital de la Santa Creu Fou president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques durant el període 1891-93, i el 1897…