Resultats de la cerca

Els edos, eminentment agrícoles, es dediquen també a la ramaderia i la pesca Molts d’ells han adoptat l’islamisme i el cristianisme, per bé que subsisteixen nombroses pràctiques i creences animistes Practiquen la poligínia, mentre entre les dones no hi hagi germanes Actualment hom estima la seva població en uns dos milions d’individus Crearen el regne de Benín

Començà a jugar als Maristes de Sants Després de ser dues vegades campió d’Europa juvenil amb la selecció espanyola 1990, 1991, fitxà per l’equip júnior del FC Barcelona, i posteriorment passà al sènior del CP Vilanova, amb el qual debutà a la màxima categoria el 1993 Després estigué tres temporades al Reus Deportiu 1994-97 i una al Noia 1997-98 Amb els penedesencs, obtingué la Copa de la CERS i la Copa També jugà amb el FC Porto de Portugal 1998-2016, amb el qual guanyà tretze campionats de Lliga, set Copes i nou Supercopes Posteriorment fitxà pel Juventude de Viana portuguès fins a la seva…

Especialista en proves de mig fons, fons i estils, s’inicià a l’Associació Esportiva Trinitat Vella Becat al CAR de Sant Cugat per la Federació Catalana, competí pel Club Natació l’Hospitalet, el Club Natació Sabadell i el Club Natació Sant Andreu En la dècada dels noranta es proclamà campió de Catalunya en diverses proves, tant en l’àmbit individual com en el de relleus i de clubs En l’àmbit estatal fou campió en 400, 1 500 i 5 000 m lliure, 400 m estils i, en proves de relleus, amb el CN Sabadell i el CN Sant Andreu El 1999, baté les plusmarques espanyoles de 800 i 1 500 m lliure, i es…

Membre de la UEC Gràcia, que presidí 1968-73, el 1963 endegà el grup Petits Excursionistes adaptant les activitats als infants L’any 1976 fou president de la Comissió del Centenari de l’Excursionisme Català Fou vicepresident primer del Consell General de la UEC 1977 i secretari del Consell Directiu de la UEC Gràcia 1981-83 Ha rebut diverses medalles, com la del centenari del CEC 1976 i la del cinquantenari de la UEC 1981 També rebé les medalles de plata de la FEM 1977 i la UEC 1977 i la Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

Format a la Unió Ciclista Gavà, destacà en categories inferiors guanyant la Copa Catalana i el Campionat de Catalunya Entre el 1989 i el 1990 formà part del Club Ciclista Tarragona i l’any següent passà a l’equip SEAT-ADO per preparar els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en què participà en la prova de fons Destacat esprintador, formà part dels equips professionals del Kelme 1992-99, del Maia portuguès 2000-04, del Saunier Duval 2005, de l’Andalusia-Paul Versan 2006 i de l’ASC 2007 La primera cursa que guanyà com a professional fou el Gran Premi de Llodio 1992 Aconseguí la medalla de plata…

Davanter format al CH Mataró, amb el qual debutà en la màxima categoria i guanyà la Copa de la CERS 2009 La temporada 2010-11 fitxà pel SHUM Maçanet i aconseguí l’ascens a l’OK Lliga L’any següent tornà al Mataró

Format a l’escola de Sant Carles, els anys de la Segona República fou membre destacat de la Federació Universitària Escolar Durant la guerra de 1936-39 collaborà amb el Taller d’Arts Plàstiques de l’Aliança d’Intellectuals Antifeixistes, i féu diversos cartells propagandístics a favor de la República que assoliren molt de ressò En finalitzar la guerra, rebutjà exiliar-se, però el fet de viure sota la dictadura franquista l’obligà a traçar una nova trajectòria professional com a dibuixant d’historietes infantils per a l’Editorial Valenciana, amb la qual treballà fins el 1984, data en què l’…

S’inicià als Maristes de Sants i passà pels equips inferiors del FC Barcelona, els Maristes de Sant Joan i el CP Voltregà La temporada 1966-67 jugà amb el Magnetos a segona divisió i la següent debutà a la màxima categoria amb el CE Vendrell Posteriorment jugà tres temporades al RCD Espanyol, amb el qual guanyà la darrera edició del Campionat de Catalunya 1968-69 abans de la creació de la Lliga estatal Després d’un fugaç pas pel Sant Andreu de segona divisió al principi de la temporada 1971-72, aquella mateixa campanya l’acabà amb el CP Vilanova, amb el qual pujà a la divisió d’honor i l’any…

Es traslladà al barceloní barri de Sants als anys de la República A la postguerra, s’afilià al ram ferroviari de la CNT Desertà del servei militar, la qual cosa li suposà un ordre d’arrest permanent i el seu pas a l’exili a França, on complí diverses funcions en la trama d’organitzacions del Moviment Llibertari Espanyol, com els de secretari de la Federació Local de la CNT a París i Secretari General del Comitè Peninsular de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries a l’Exili Així mateix, fou dels organitzadors de grups resistencials com Defensa Interior i el Grup Primer de Maig Estigue…