Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori Municipal de Barcelona amb Concepció Callao Guanyà un premi de cant de l’Ajuntament de Barcelona i el Grand Prix International de Chant de Tolosa, al Llenguadoc Amplià estudis a Itàlia amb Mercè Llopart i el 1957 debutà al Liceu Faust , on ha cantat sovint Ha estat membre de les companyies estables dels teatres d’òpera de Basilea, Wuppertal, Hamburg i del Berlín Oriental, i ha actuat com a cantant invitada als teatres i festivals més importants del món L’any 1986 estrenà al Liceu l’òpera Edipus et Iocaste de Josep Soler

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on rebé classes de cant de Concepció Callao a partir dels dotze anys Posteriorment amplià la seva formació a Itàlia amb Mercè Llopart i Adelaide Saraceni El 1955 guanyà el Concurs Internacional de Cant de Tolosa de Llenguadoc i debutà a València amb Il Trovatore El 1958 es presentà al Gran Teatre del Liceu amb Faust , i un any després hi cantà Les noces de Fígaro La seva important carrera internacional, centrada especialment en teatres d’Alemanya i Àustria, l’ha dut, a més, a participar en diversos festivals, com el de Glyndebourne on el…

Fou una de les principals impulsores i primera secretària del Club Femení i d’Esports de Barcelona, primer club exclusivament femení de Catalunya fundat el 1928, així com impulsora del Lyceum Club de Barcelona, fundat el 1931 El 1937 emigrà a Colòmbia i tingué un paper destacat a promoure l’educació de les dones d’aquell país A títol pòstum la ciutat de Barcelona li dedicà els Jardins Enriqueta Sèculi

Abans de dedicar-se a l’atletisme practicà l’handbol i el voleibol Competí durant tres anys en representació del Club Natació Barcelona Fou campiona d’Espanya de llançament de pes a l’aire lliure 1982, 1984, 1985 i en pista coberta 1982, 1983, 1985, 1986 i recordista estatal de l’especialitat, amb una millor marca de 14,72 m 1986 aconseguida quan era atleta del CNB El mateix any també fou campiona de Catalunya de l’especialitat

Membre del Club Natació Barcelona Tingué dues etapes ben diferenciades el període 1933-36, dedicat exclusivament a l’estil braça, i el 1940-48, dedicat preferentment a l’estil crol i a proves de llarga distància Fou divuit vegades campiona individual de Catalunya onze cops en 200 m braça 1933-36, 1939-43, 1947, 1948, un cop en 100 m i 400 m lliure 1948 i cinc cops de gran fons com a guanyadora de la Travessia del Port de Barcelona 1940, 1941, 1942, 1946, 1948, a més de les onze vegades que ho fou en proves de relleus En l’àmbit estatal assolí sis títols individuals i dotze en relleus 3 × 100…

Conreà des de ben jove la poesia de sentiment religiós i publicà un gran nombre de composicions en diaris i revistes de Barcelona, Figueres, Vic, Mataró, Lleida, Girona i Perpinyà N’incorporà una selecció a “Lectura Popular” 1918

Filla d’ Enric IV de França i de Maria de Mèdici , es casà 1625 amb Carles I d’Anglaterra Influí sobre el seu marit, al qual aconsellà una política intransigent davant el parlament Acusada d’indisposar el rei contra els anglicans, fou en part responsable del desencadenament de la guerra civil El 1644 hagué de fugir a França, i s’esforçà per salvar Carles I executat el 1649 després de la restauració del seu fill Carles II 1660 tornà a Londres, però es retirà definitivament a un convent, a Chaillot

Realitzà aquesta fundació amb l’ànim d’ajudar les adolescents desemparades i reformar les menors recloses a les presons A Astorga, amb l’aprovació del seu bisbe, vestí l’hàbit amb sis companyes més el 1896, i s’anomenà des d’aleshores Maria Teresa de Jesús En morir, tenia dues cases més, a Llanes Astúries i a Madrid actualment la congregació es troba estesa arreu del món

Casada amb Lluís Bracons, artista gravador que aprengué les tècniques de la laca a París, fou la seva collaboradora i continuadora Amb el plafó Sant Jordi i el paravent El mercat de Calaf obtingueren medalla d’or a l’Exposició Internacional de París 1925 i a la de Barcelona 1929

Es formà, sota el mestratge de Joan Maluquer de Motes, Pere de Palol i Miquel Tarradell, a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1982 És investigadora a la seu de Girona del Museu d’Arqueologia de Catalunya Ha desenvolupat una intensa activitat de recerca, centrada en l’estudi del bronze final, primera edat del ferro i període ibèric a la Catalunya nord-oriental, on ha dirigit nombroses excavacions Puig Castellet de Lloret de Mar, la Fonollera de Torroella de Montgrí, Mas Castellar de Pontós, entre d’altres Entre les seves nombroses publicacions cal destacar La Fonollera 1ª y 2ª…