Resultats de la cerca

Hi hagué la casa comunal de la baronia de Toses

Germà de Ramiro Espinosa, el 1917 entrà a collaborar a l’Sport Ciclista Català, entitat de la qual arribà a ser president durant tres períodes 1952-57, 1961-62 i 1968-69 També exercí de vicepresident i de vocal, a més de responsable de l’edició del butlletí de l’entitat Des del 1972 assolí la condició de soci honorari de l’Sport Ciclista Català

Germà de Ramón Espinosa, el 1899 fou vicepresident de la Unió Velocipèdica Espanyola El 1915 entrà dins l’Sport Ciclista Català exercint al mateix temps de cronometrador de la UVE També exercí de tresorer, de vocal i de vicepresident El 1918 fou nomenat cap de control de les organitzacions de l’Sport Ciclista Català i d’altres clubs i dirigí els cronometratges de curses com les copes Pedalier, de la Victòria i Marquès d’Alella, i de les voltes a Tarragona i a Catalunya, així com de competicions de pista També figurà com a cronometrador de la Setmana Catalana El 1943 fou…

Format a l’Institut de Belles Arts de Cartagena, posteriorment es traslladà a Europa i estudià a Itàlia, on fou deixeble de R Bossi, i a Berlín, on tingué com a mestres J Preuwer i F Weingartner El 1931 dirigí l’Orquestra Simfònica de Berlín Fou el fundador i primer director de l’Orquestra Simfònica Nacional de Colòmbia, càrrec que ocupà del 1936 al 1947 Preocupat per donar a conèixer la música que es feia als països llatinoamericans, el 1938 organitzà a Bogotà el primer Festival Iberoamericano de Música amb motiu del 400 aniversari de la capital colombiana Fou cap de la Divisió de Música de…

Vida i obra Escriví la Segunda parte de Orlando, con el verdadero suceso de la famosa batalla de Roncesvalles, fin y muerte de los doce Pares de Francia Saragossa 1555, Anvers 1556 i 1557, Alcalá 1579, dedicada a Pere Gilabert de Centelles, quart comte d’Oliva És un llarg poema epicocavalleresc de trenta-cinc cants en octaves que imita i continua en clau hispànica l’ Orlando furioso ariostesc, alhora que constitueix un panegíric del llinatge dels Centelles Al cant XV apareix un vaticini on s’enumera i elogia alguns poetes valencians vinculats als Centelles També traduí de l’italià el…

Escriví La segunda parte de Orlando Saragossa 1555, Anvers 1557, Alcalá 1579, llarg poema en octaves, abundós en aventures fantàstiques, on figura un vaticini del Túria en el qual enumera i elogia alguns poetes valencians, precedent del Canto del Turia , de Gil Polo Traduí de l’italià el Compendio de las historias del reino de Nápoles , de Pandolfo Conllenuccio València 1563

Formà part del Club Natació Barcelona, del Futbol Club Barcelona i del Playas de Jandía Destacà en categories inferiors guanyant diversos campionats de Catalunya i d’Espanya de marxa En categoria promesa, fou campiona d’Espanya de la prova de 20 km en ruta 2000, 2001 Participà en el Campionat d’Europa júnior 1997 i en el Campionat del Món júnior 1998 En categoria absoluta, guanyà la prova de 10 km marxa del Campionat de Catalunya en pista 2000 i en ruta 2001, 2003

Es formà al Club Natació Barcelona, amb el qual assolí nou Lligues, la Copa d’Europa 1981 i la Supercopa d’Europa 1981 Ha estat 270 vegades internacional amb la selecció espanyola i ha disputat els Jocs Olímpics de Moscou 1980 i Los Angeles 1984, quatre Campionats del Món 1975, 1978, 1982, 1986, dues Copes del Món 1981, 1985 i tres Campionats d’Europa 1977, 1981, 1985

Membre d’una nissaga d’atletes, fou una de les pioneres de l’atletisme femení Fou dos cops campiona de Catalunya de cros 1934, 1935 També guanyà la prova dels 800 m del campionat de Barcelona 1936 amb una marca de 236,2 min, i esdevingué la primera recordista espanyola El 1938 obtingué un marca de 232,2 min, rècord que trigà 25 anys a ser superat Millorà els rècords d’Espanya i de Catalunya dels 600 m 1935 i el de Catalunya dels 2000 m 1938 També fou campiona de Catalunya dels 600 m 1934-36 La Guerra Civil truncà la seva carrera Li fou atorgada la medalla Forjadora 1987