Resultats de la cerca

Les seves profecies formen el nucli original del llibre bíblic homònim Profetitzà a Jerusalem i, després de la seva deportació 597 aC, a Babilònia

Deixà la carrera de dret per dedicar-se al periodisme i a l’estudi de la poesia Publicà assaigs sobre el gènere al “Diario de Tarragona” del qual fou redactor i el llibret A los lectores de los libros de poesías 1878, any que passà a viure a Madrid La seva obra poètica, amb tòpics de la poesia romàntica de la Renaixença, es redueix a poc més que el recull Vibraciones del sentimiento 1878, a la participació en Ramell de flors 1882, recull bilingüe de poetes lleidatans impulsat per Josep Pleyan i de Porta, i a dos poemes llargs el que inserí a Himnos epitalámicos 1878, opuscle fet conjuntament…

En collaboració amb Josep Bonet i Vinyals, publicà unes Tablas de logaritmos 1847 i una Colección de tablas para varios usos de la navegación 1848, reeditades sovint

Anà a Londres i a París, on creà i regentà el cabaret Sevilla, i el 1930 obrí el teatre Petit Moulin, dedicat als titelles El 1931 tornà a Catalunya i hi introduí el titella francès, adoptà el nom de Didó i, amb Teresa Riera, assolí una ràpida popularitat per la qualitat dels seus espectacles Era autor de les obres que presentava, les més populars de les quals foren recollides en el volum pòstum Teatre de putxinellis 1975 És l’introductor del titella francès a Catalunya

Bé que hom en data la redacció actual en la qual hi ha influències de la tradició sacerdotal del voltant del s IV aC, un nucli originari —però de difícil determinació— deu remuntar-se al temps de l’activitat profètica d’Ezequiel El llibre constitueix un registre de les experiències místiques del profeta i, de les dues parts en què es divideix, la primera conté primerament profecies de desastre i condemna dirigides a Israel, mentre que la segona, destinada a la consolació, anuncia la restauració del poble

Amb Alfons Segalàs, Lluís Pedrerol i Ernest Mullor cofundà, la temporada 1944-45, l’Escola d’Esquí de la Molina, propietat del Centre Excursionista de Catalunya CEC i que fou la primera escola d’esquí de l’Estat espanyol Rebé la insígnia d’or del CEC És germà de la jugadora de bàsquetbol Lluïsa Giró

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, el 1872, i, bé que exercí un temps d’advocat, es professionalitzà com a periodista i fou redactor i director de La Vanguardia Amb el pseudònim de Juan Buscón , durant vint-i-cinc anys hi mantingué la secció diària “Busca, buscando” i, sota aquest títol, publicà un recull dels articles, devers el 1896 Collaborà a La Illustració Llevantina  i, epígon del costumisme vuitcentista, escriví quadres de costums, recollits sota el títol de Croquis barcelonins a “Lectura Popular” 1913 Bibliografia Massot i Muntaner, J 1999…

Vida Format amb els mestres Eusebi Bosch, Joan Salvat, Carles G Vidiella, Joan Lamote de Grignon i VM de Gibert, el 1920 inicià les seves activitats pedagògiques com a educador musical a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Precisament, aquesta tasca de divulgació del fet musical fou una de les seves màximes ocupacions en diferents institucions culturals de Barcelona Redactà diverses biografies de compositors catalans del segle XIX en la "Revista de l’Orfeó Gracienc", i compongué un bon nombre de cançons populars i també un interessant Trio 1930 per a violí, violoncel i piano Bibliografia Complement…

Migcampista format als equips inferiors del Vélez Sarsfield Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1988-92, amb el qual disputà 54 partits a primera divisió i marcà dos gols La temporada 1989-90, amb l’Espanyol a segona divisió, jugà a l’Argentinos Júniors