Resultats de la cerca

S'enamorà d’Hipòlit, el seu fillastre, que la rebutjà Teseu conegué el conflicte i desitjà l’infortuni del seu fill, que morí, i Fedra se suïcidà Aquest mite apareix en Sòfocles i, dues vegades, en Eurípides En la segona tragèdia sobre aquest tema Hipòlit, 428 aC, Eurípides transformà l’heroïna en una dona sensible, que amaga un desig vergonyós que la corseca els dos protagonistes finalment s’esfondren irremeiablement Sèneca tractà aquest tema amb un realisme sense precedents i influí sobre la Phèdre 1677 de Racine —obra molt superior a les altres tragèdies homònimes franceses…

Fill de Teseu i de l’amazona Antíope, o d’Hipòlita, i fillastre de Fedra

Decorat amb relleus que representen la llegenda d’Hipòlit i Fedra, és considerat obra de taller grec de la primeria del segle III aC i una de les millors peces d’art d'aquesta època trobades a Catalunya

Fill de Teseu i de Fedra Hom diu que fundà la colònia d’arcadis establerta a Pafos al s XIV aC El cap d’Arnaútēs, a Xipre, portava abans el seu nom La tribu acamàntida d’Atenes pretenia descendir d’aquest heroi

Fonamentà el seu academicisme en l’harmonització suau dels tons i en l’elegància convencional de les formes Sobresortí com a retratista de l’aristocràcia i de la cort imperial Retrat d’Alfred Bruyas 1840, Autoretrat 1852, Retrat de Napoleó III 1865, pintures allegòriques de l’Hôtel Pereire, Fedra 1880

El seu aire tímid i introvertit donà una dimensió psicològica complexa fins i tot a les interpretacions més trivials El 1961 fou premiat a Canes per la seva tasca a Aimez-vous Brahms Altres films seus són Fear Strikes Out 1957, The Tin Star 1957, Psycho 1959, Fedra 1961, The Trial 1962, Orient-Express 1976, Remember my Name 1978, Psycho II 1983, Crimes of Passion 1984 i Psycho III 1986, que, a més, dirigí

Formà part de les companyies de María Guerrero —a deu anys—, Catalina Bárcena, Ernesto Vilches i Margarida Xirgu Formà companyia pròpia amb Antonio Vico 1932, amb qui es casà el 1933 Membre del Teatre Nacional de Barcelona 1968 Excellí en papers d’alta comèdia en castellà En català féu Senyora àvia vol marit 1962, de Pous i Pagès, i Una altra Fedra, si us plau , de Salvador Espriu 1978 Obtingué dues vegades el Premio Nacional de Interpretación 1959 i 1971

Collaborà amb el poeta GD’Annunzio en l’òpera Fedra 1915 i li musicà també La figlia di Iorio 1954 Amb aquestes i Debora e Jaele 1922 estrenada a Barcelona el 1955, Lo straniero 1930, Assassinio nella cattedrale 1958 estrenada a Barcelona el mateix any i Il calzare d’argento 1961, es mostrà vinculat a la tradició dramàtica italiana Fou també crític, director d’orquestra i professor del Conservatorio di Santa Cecilia de Roma des del 1936 També deixà un Concerto dell’estate i dos quartets de corda 1906, 1933 Es retirà amb l’òpera Clitemnestra 1965

És autor de les novelles La pérdida del centro 1964, El escorpión 1969, La Granja del solitario 1969 i Fedra 1975 i dels assaigs Novela española actual 1967, Pintura española neofigurativa 1968, Mundo y trasmundo de las Leyendas de Bécquer 1970, Novela española de la posguerra 1971, El realismo y la novela actual 1973 i Arte hoy, arte del futuro 1976, entre altres També conreà la poesia i la crítica literària En aquesta darrera faceta tinugé una intensa activitat com a polemista al front de la redacció de La Estafeta Literaria 1960-63 i La Fiera Literaria 1995-2010

S’establí molt aviat a Reus, on exercí de metge Participà en la gestió de la revista “La Columna de Foc” 1918, vinculada a l’herència modernista, i en la de “Llaç” 1919, més propera a l’estètica noucentista Fou traduc-tor al català d’autors, sobretot teatrals Cocteau La veu humana , T Williams Figuretes de vidre , Camus Callígula , Racine Fedra , Ionesco La cantant calba , Pirandello Sis personatges en cerca d’un autor , Anouilh Becket o l’honor de Déu , Molière Tartuf , L’avar , Sartre Les mans brutes , Muset Lorenzaccio i d’altres, moltes de les quals inèdites El 1955…