Resultats de la cerca

Primicer i director del cor de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona Compongué obres de música religiosa

Religiós servita, ministre provincial de l’orde a Catalunya Deixà inèdites una Historia de los servitas de Cataluña i una obra més àmplia, per bé que incompleta, Crónica general de la orden, on detalla totes les fundacions servites d’Espanya, amb un especial relleu de les cases catalanes

D’aptituds precoces, l’any 1932 ingressà a l’ Escola Massana de Barcelona Interromputs els estudis per la Guerra Civil, l’any 1941 ingressà a l’Escola de Belles Arts i Oficis Artístics Llotja, anomenada alguns anys després Sant Jordi, on el 1947 aconseguí el títol de professora de dibuix Aquest any feu la seva primera exposició collectiva a les galeries Syra de Barcelona, i el 1949  participà en l’Exposición de Artes Decorativas, a Madrid, amb treballs en vidre pels quals fou premiada El 1951 s’installà a París, on es guanyà la vida primer com a professora de castellà i posteriorment, després…

Vida i obra La publicació del seu primer recull, Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils 1984, a seixanta-tres anys, fou una revelació L’any 1987 publicà dos reculls, Aquelles cordes del vent i I encara premi Vicent Andrés Estellés, que continuaven en la línia del llibre anterior fins a formar-ne un trilogia, basada en una mateixa tècnica de monòlegs de poesia autobiogràfica i confessional, d’imatgeria molt original, de filiació avantguardista Versió original 1996 és una llarga i profunda meditació lírica sobre la guerra dels Balcans, mentre que Sorra de temps absent 1998 trenca amb la…

Doctor en enginyeria industrial per l’Escola d’Enginyeria de Barcelona 1947, entre el 1951 i el 1963 ocupà els càrrecs d’enginyer municipal en cap de l’ajuntament de Palma i fou cap dels serveis tècnics municipals Fou cap i director tècnic de l’Empresa Municipal d’Aigua i Clavegueram 1972-79 i director de l’Escola de Mestratge Industrial de Palma 1952-73 El 1955 s’incorporà al cos d’enginyers industrials del ministeri d’indústria i a l’empresa Gas i Electricitat GESA, de la qual fou gerent 1962 i president des del 1973 fins al 1997 El 1984 fou nomenat president executiu del Grup ENDESA , i a…

Té al seu costat una font abundosa Diu la tradició que brollà per apagar la set dels qui portaven les relíquies dels sants al monestir de Sant Pere de Besalú, que es veneraren a Besalú des del 977, portades d’Agen Gascunya La capella és del s XVII, i fou restaurada entorn del 1900

Fou membre de la junta de defensa de Barcelona el 1697 i de les corts barcelonines del 1701 El 1705 s’incorporà a l’exèrcit austriacista, i fou membre de la junta de cavallers, govern provisional de Catalunya A les corts del 1706 li fou atorgat el títol de comte, i un any després, el de marquès de Mura Com a membre del braç militar assistí a la junta de braços 1713 que decidí la resistència contra Felip d’Anjou Formà part de les juntes del govern provisional fins a la caiguda de Barcelona El 1714 els borbònics li confiscaren tots els béns

Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església L Prat A l’extrem meridional del municipi d’Olius hi ha l’antiga parròquia de Trevics, avui coneguda per Q Brics Prop seu, en direcció al nord-est, hi ha el serrat de Sant Prim, on roman, envoltada de roures i pins, aquesta església, sota la doble advocació dels sants Prim i Felicià Mapa 330M781 Situació 31TCG774461 Sortint de Solsona en direcció a Torà, recorreguts 3 km, hi ha un trencall senyalitzat, a mà esquerra, a Torredeflot Seguint sempre aquesta pista, cal estar atent, ja que a ambdues bandes del camí hi ha un bon…

Com a partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria, fou desterrat de Barcelona el 1704 pel virrei Velasco El 1706 fou nomenat protector interí del braç militar i governador del castell de Montjuïc, amb el grau de coronel del regiment de la ciutat de Barcelona Combaté fins el juliol del 1713, que, malalt, presentà la dimissió Els borbònics li confiscaren els béns el 1714, però no en trobaren a nom seu

El 1684 era capità de la Coronela de Barcelona Juntament amb el seu germà Felicià, participà en l’alçament popular que reclamava un major ajut del govern en la defensa de Catalunya contra França Lluità en el setge de Barcelona del 1697 Austriacista, fou fet cavaller de Calatrava en les corts de 1705-06 Defensà Barcelona en els setges del 1706 i de 1713-14, i fou lloctinent del portantveus del governador a les darreres reunions militars abans de la rendició de Barcelona El seu germà Felicià de Saiol i de Quarteroni Barcelona 1646 — 1713, frare, fou membre de la Junta…