Resultats de la cerca

És situada en una plana baixa, al NNE de Bolonya, entre el Po della Maestra i el Po di Volano El nucli antic, de forma trapezoidal, és envoltat de muralles, i és dividit, de NW a SE, en dues parts pel Viale Cavour i el Corso della Giovesca Entre Porta Po i Porta Mare s’estén un barri modern, de carrers en quadrícula l’expansió industrial ha portat a la creació d’un extens polígon entre el nucli urbà i Pontelagoscuro, on s’han installat fàbriques de plàstics, d’adobs químics, de metà, de sucre i d’alcohol És també centre comercial d’una rica comarca agrícola fruiters, recuperada,…

La capital és Ferrara

Estudià piano, violí, orgue i composició als conservatoris de Palerm i Bolonya Debutà a Florència el 1938, però aviat caigué malalt a causa d’una afecció nerviosa Cap a la meitat dels anys quaranta abandonà la direcció, i des del 1958 es dedicà a la docència a Perusa, Hilversum 1959, l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma 1960 i, sobretot, a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, on fou professor de direcció orquestral en diversos períodes 1966-67, 1969-76 i 1978-84 Ha estat professor de nombrosos futurs directors que s’han convertit en punts de referència en l’Europa musical dels últims trenta…

Associat a Nicholas Saint John, autor de la majoria dels seus guions, s’inicià rodant films de baix pressupost A partir de Driller Killer 1979, s’especialitzà en el pellícules de marcada atmosfera underground a cavall del gènere fantàstic, el thriller truculent i el terror Ms 45 1981, Fear City 1984, China Girl 1987, Cat Chaser 1989, King of New York 1990, Bad Lieutenant 1992, Body Snatchers 1993, The Addiction 1995, The Funeral 1996, The Blackout 1997, New Rose Hotel 1998, R Xmas 2001, Mary 2005, Gran premi especial del jurat del Festival de Venècia, Go Go Tales 2007,  Napoli, Napoli, Napoli…

Malgrat que Ferrara tenia una florent escola de miniatura, la seva veritable escola de pintura és obra del treball d’artistes no ferraresos, com Piero della Francesca, A Pisanello, A Mantegna i R van der Weyden, que anà a Itàlia el 1450 El cap d’escola fou Cosmè Tura, i els representants més qualificats foren Francesco del Cossa i Ercole de Roberti L’estil d’aquests pintors és una síntesi de l’historicisme formal italià i del linearisme gòtic i el concepte cromàtic flamencs El museu de la catedral, el Palazzo Schifanoia Saló dels Mesos i el Palazzo dei Diamanti en conserven obres…

Jugà a l’Agrupació Esportiva Centelles i posteriorment al Club Futbol Sala Casa Alcalà Al mateix temps formà part de la selecció de futbol sala de la Universitat Pompeu Fabra 2007-10 Debutà amb la selecció catalana al final del 2008 L’any 2009 participà en el Campionat d’Europa de la UEFS, en què Catalunya aconseguí la tercera posició Rebé el premi ARC 2009 També exerceix d’entrenadora

El duc de Calàbria trasllada a València part de la biblioteca reial napolitana de Ferrara

S’ha dit per tradició que Bassani, un dels millors violinistes del seu temps, fou deixeble de G Legrenzi i de Giovanni Battista Vitali, i alhora mestre d’A Corelli, però són fets que encara no han pogut ser demostrats En qualsevol cas, fou una de les figures principals de l’Escola de Bolonya, membre de l’Accademia Filarmonica des de l’any 1677 Ocupà el càrrec de mestre de capella a Mòdena, Bèrgam i a l’Accademia della Morte i la catedral de Ferrara, i per a aquest darrer centre compongué una gran quantitat de música litúrgica que ha restat manuscrita També compongué algunes…

Format sota la influència de Giorgione, el seu art és un intent, reeixit, de posar d’acord el brillant cromatisme venecià amb els esquemes compositius del classicisme romà Al servei de la família Este féu els retrats dels seus membres i decorà el palau ducal de Ferrara Entre les seves obres es destaquen Bacanal National Gallery, Londres, Allegoria de la pintura Kunsthistorishes Museum, Viena, els Doctors de l’Església galeria de Dresden i Circe Galleria Borghese, Roma

La seva producció mostra influències molt diverses la força plàstica de Donatello i Mantegna —l’obra dels quals conegué directament en una estada a Pàdua—, la claredat i el to monumental de Piero della Francesca i el cromatisme dels flamencs Autor d’obres com ara Primavera 1460-63, National Gallery, Londres, Anunciació 1469, Museo del Duomo, Ferrara, el políptic Roverella 1474, al Musée du Louvre, París, i en altres museus i Sant Antoni de Pàdua 1484, Galleria Estense, Mòdena, el seu estil rarament original es caracteritzà per un dibuix incisiu, per una tensió dramàtica en les…