Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
el Fondó de les Neus
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, en un corredor longitudinal de les serralades Subbètiques murcianovalencianes.
El terme ocupa una depressió o fondó gairebé tancada i de probable origen càrstic, allargada entre la serra de Crevillent 835 m alt, al S, la d’Algaiat 1 053 m alt, al N, i la de l’Ofra, a l’E, i travessada per la rambla de Tolomó, afluent a la de Tarafa El fons de la coma és a uns 300 m d’altitud Gairebé la meitat del sòl és forestal 3 127 ha en les 3 634 ha de conreu, els deu darrers anys hi ha retrocedit radicalment la cerealicultura tradicional, a favor del vinyet 1 140 ha…
el Fondó dels Frares
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, al corredor longitudinal subbètic; el terme fou segregat el 1926 del Fondó de les Neus, la depressió del qual enllaça amb els plans de Fortuna i Favanella i amb el seu modelat àrid sobre rocam tendre al peu de les serres d’Albatera i dels Frares.
Les pinedes i les brolles de coscoll i de romaní, en retrocés, hi ocupen 56 ha la resta és ocupada pel conreu, quasi totalment de secà 460 ha de vinya i 212 d’ametllers, hi ha 291 ha de regadiu peres i vinyes La població és constituïda per un 43% de treballadors agrícoles, un 17% d’industrials, un 8% que es dedica a la construcció i un 32% al sector terciari El poble 515 h agl 2006, fondoners 415 m alt s’allarga pel camí de Favanella i conserva algunes coves L’església…
les Cases de Galiana
Caseria
Caseria del municipi de Fondó dels Frares (Vinalopó Mitjà), al límit amb el de Fondó de les Neus.
Els jaciments minerals i les mineralitzacions als Països Catalans
Consideracions generals Molt sovint, a l’hora d’estudiar les diferents mineralitzacions i jaciments minerals que s’estenen arreu d’una àrea concreta, en aquest cas dels Països Catalans, sorgeix el problema de la seva agrupació, en base a uns caràcters comuns, o de la seva classificació És per això que resulta obligat començar per aclarir els criteris sistemàtics que hom adopta Tradicionalment, s’han classificat els jaciments minerals, i les mineralitzacions en general, en diferents grups, que han anat variant d’uns autors a uns altres, però…
José Gonzálvez de Coniedo
Arquitectura
Escultura
Pintura
Arquitecte, escultor i pintor, considerat el darrer dels arquitectes barrocs academicistes del País Valencià.
Hom li ha atribuït, erròniament, la paternitat de la capella de la Comunió d’Elx, que només dirigí seguint plans anteriors Hom indica com a obres seves l’església parroquial de la Mare de Déu delesNeus, al FondódelesNeus, el disseny de l’església de Santa Pola, la del lloc de Sant Francesc i el convent i església de la Sang, a Alacant Intervingué en obres com la conducció d’aigües des de…
la Cava
Caseria
Caseria del municipi del Fondó de les Neus (Vinalopó Mitjà), al vessant meridional de la serra de la Cava.
Aïllada entre els corredors prebètics de l’oest del Vinalopó, dels quals separa el del Fondó del de la Romana, com a part d’una alineació, que culmina a 1053 m d’altitud, continuació de la serra de l’Argallet
Tolomó
Caseria
Caseria del municipi d’Asp (Vinalopó Mitjà), al SW del terme, al límit amb el terme de Crevillent (Baix Vinalopó).
La rambla de Tolomó , que neix al FondódelesNeus Valls de Vinalopó i passa entre aquesta caseria i la de l’Ofra, és tributària, per la dreta, de la rambla de Tarafa
Algaiat
Caseria
Caseria del municipi de la Romana de Tarafa (Vinalopó Mitjà) al vessant septentrional de la serra d’Algaiat
.
Aquesta serra, constituïda essencialment per materials calcaris blancs liàsics i juràssics sobre el Tries alpí, separa la conca de la rambla de Favanella afluent del Segura de la del Vinalopó el seu punt culminant 1 053 m és la penya de la Mina, al límit entre els municipis de la Romana de Tarafa i del FondódelesNeus
el Vinalopó Mitjà

Comarca del País Valencià, a la regió d’Alacant.
La geografia La capitalitat comarcal és compartida per Elda i Novelda És situada de ple sobre les alineacions subbètiques valencianes i llurs raiguers meridionals El predomini de les alineacions de serres i crestes SW-NE és pertorbat per nombrosos accidents interposats, sobretot pel canal triàsic que forma part de la cicatriu del sòcol profund entre Requena i Elx, que doni lloc a abundants afloraments salinogipsosos entorn de l’eix del Vinalopó, i alguns de més allunyats, com el diapir de la Madrava i Puça, a Petrer, i el conegut cabeç de la Sal de Pinós Un seguit de corredors adopten l’estil…
serra dels Frares
Serra
Alineació muntanyosa (718 m) aïllada entre els corredors prebètics de l’oest del Vinalopó que separa els termes del Fondó dels Frares i del Fondó de les Neus (Vinalopó Mitjà).