Resultats de la cerca

El 1680 gravà el retrat del capità general de Catalunya Alexandre de Bournonville aquell mateix any obrà una Puríssima per a la seu de Girona i, anys més tard, la llàntia d’argent de la capella dotada per Diego Girón de Rebolledo a la catedral de Tarragona i les joies per a la capella de la Concepció de la mateixa seu El 1689 féu les aplicacions d’argent que adornen les tapes del Llibre de les bosses del consell municipal barceloní

Començà a jugar al Club Natació Montjuïc i al Club Tennis Turó Formà part de l’equip espanyol sub-16 que conquerí la Copa Jean Borotra Debutà com a professional el 1996 L’any 2000 assolí la Copa Davis amb l’equip espanyol El seu lloc més alt en el rànquing de l’ATP fou el 57è Es retirà del circuit professional el 2004 A partir d’aleshores feu d’entrenador a l’Acadèmia Sánchez-Casal i el 2010 fitxà pel Club de Tennis Tarragona

Estudià pedagogia a l’Escola de Mestres, dirigida per Joan Bardina, i, més tard, els amplià a París i Bèlgica L’any 1914 emigrà a Colòmbia, on treballà com a gerent en l’empresa d’exportació de cuirs Casa Pujol, a Barranquilla En contacte i d’acord amb el pedagog colombià Agustín Nieto, collaborà en la fundació del Gimnasio Moderno de Bogotà l’escola es basava en les noves teories pedagògiques que Fornaguera havia portat d’Europa Tornà a Catalunya, però la repressió de la dictadura de Primo de Rivera el feu tornar novament a Colòmbia Es dedicà a l’exportació de cuirs, i més tard…

Rebesnet de Miquel Rigol Pierola, Anoia 1778 — Piera, Anoia d 1823, un dels herois de la batalla del Bruc Titulat a l’escola de San Fernando de Madrid Consagrà la seva vida a la pedagogia artística i a les colleccions museístiques terrassenques El 1936, amb risc de la vida, evità la crema de les esglésies romàniques de Sant Pere de Terrassa

Estudià al seminari de Girona i es doctorà en teologia a València 1862 Fou bisbe de Lleida 1875-89 i arquebisbe de Tarragona 1889-1911 Publicà diverses pastorals, entre les quals Carta pastoral sobre la masonería 1898

Llicenciat en periodisme 1969, i en història contemporània 1978, ha exercit la docència com a professor d’història en instituts d’educació secundària 1980-82 i 1992-2007 i com a professor associat d’Història del periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona de 1992 a 2002 Ha collaborat en un gran nombre de periòdics de Catalunya, tant a la premsa barcelonina com a la comarcal Entre altres, fou director d’ Oriflama  de 1971 a 1974, crític literari a El Periódico  1985-2002 i collaborador de les revistes  L’Avenç , Presència  i Revista de Girona…

Féu, amb Josep Figuerola, la imatge de la Concepció per a la collegiata de Santa Maria de Manresa 1676 i, amb Bonaventura Fornaguera, una imatge similar per a la catedral de Girona 1680

Ingressà a l’orde del Cister 1715, a Poblet, on professà 1716 i fou ordenat sacerdot 1721 Ensenyà en els collegis de l’orde a Osca i a Cervera, on fou rector del 1732 al 1736 Per encàrrec de l’abat Fornaguera escriví una Historia del real monasterio de Poblet , en publicà el primer volum el 1746 i una edició completa, en cinc volums, entre el 1753 i el 1765 reeditada a Barcelona el 1948

Fundat el 2003 amb el nom de Grions-Orientació, fou impulsat per Sergi Guillén, Joan Ramon Fornaguera i Santi Guillén El 2007 fou el primer club català a conquerir el campionat de clubs de la Lliga espanyola Entre altres competicions, organitza la Copa Girona en collaboració amb el Club Esportiu Aligots Entre els seus nombrosos campions de Catalunya i d’Espanya de les diferents especialitats cal destacar els germans Anna i Marc Serrallonga i Carla Guillén, membres de les seleccions catalana i espanyola, que han participat en diversos campionats europeus i mundials

S'inicià de molt jove en l’activitat teatral a la Unió de Cooperadors i la Societat Iris de la seva ciutat natal Durant la guerra civil de 1936-39 participà en muntatges al front promoguts per la Generalitat Acabada la guerra, treballà en una empresa tèxtil Parallelament, conegué Esteve Albert i Corp , del qual el 1998 publicà el retrat Esteve Albert i Corp Esbós biogràfic , i s’introduí als ambients culturals de la postguerra, especialment els de Mataró, on entrà en contacte, entre d’altres, amb Josep Punsola i Vallespí Com a actor, interpretà obres d’AMaseras, ACollado, JNavarro i…