Resultats de la cerca
Es mostren 598 resultats
Georges Habash
Història
Política
Líder palestí.
De confessió cristiana, la seva família fugí de la ciutat natal arran de la fundació de l’estat d’Israel 1948 Posteriorment estudià medicina, però de molt jove s’involucrà en els grups palestins antiisraelians d’inspiració panarabista i marxista, que hostilitzaven el nou estat El 1967, després de la derrota àrab de la guerra dels Sis Dies fundà el Front Popular per a l'Alliberament de Palestina FPAP, que encapçalà, basada en tàctiques insurreccionals i en el terrorisme El segrest de diversos avions occidentals a Jordània provocà l’expulsió del FPAP i altres organitzacions d’aquest país 1970…
Georges Moinaux
Teatre
Literatura francesa
Comediògraf i narrador francès, més conegut pel pseudònim de Courteline.
Un dels millors humoristes de la llengua francesa, i amb una gran força satírica, és autor de nombroses obres la majoria portades al cinema, entre les quals cal esmentar Les Gaîtes de l’escadron 1886, Le train de 8 h 47 i Les femmes d’amis 1888, Un client sérieux 1898 i Boubouroche 1893
Georges Moustaki

Georges Moustaki
© Festival Mil·lenni
Música
Nom amb què és conegut Joseph Mustacchi, cantant, autor i compositor francès d’origen grecoegipci.
Fill d’un matrimoni grecojueu emigrat a Egipte, s’establí a França el 1951 i cresqué en un ambient poliglot parlava grec, àrab i anglès, i la seva primera llengua era el francès En la seva primera joventut treballà en oficis diversos editor, periodista i cambrer i freqüentà els ambients artístics Començà a cantar en un estil molt influït per Georges Brassens, del qual adoptà el nom per a l’activitat musical i literària L’any 1958 fou presentat a Édith Piaf, la qual li estrenà la cançó Milord que esdevingué un gran èxit popular L’any 1961 publicà el primer disc, Moustaki títol que…
,
Georges Couthon

Georges Couthon
Història
Política
Polític revolucionari alvernès.
Formà part, amb Robespierre i Saint-Just, del triumvirat del Comitè de Salvació Pública Pel maig del 1794 propugnà d’erigir Catalunya en república independent per a garantir la seguretat meridional de la França revolucionària Acusat de collaborar en l’organització del Gran Terror, fou guillotinat el 9 de termidor
Georges Frêche

Georges Frêche
Política
Polític occità.
Diplomat per l’École des Hautes Études Commerciales 1961, doctorat en lletres especialitat d’història el 1968 i en dret el 1969 per la Universitat de París Nanterre, aquest any obtingué l’agregació en dret a la Universitat de Montpeller Després de militar a l’extrema esquerra, el 1969 ingressà al Parti SocialisteSFIO Parti Socialiste , pel qual el 1973 fou diputat a l’Assemblea Nacional, càrrec en el qual fou reelegit amb interrupcions en 1978-81 i 1993-97 fins el 2002 Del 1973 al 1986 fou vicepresident del Consell Regional de Llenguadoc-Rosselló Fou també representant de l’Assemblea…
Georges Brassens

Georges Brassens
© Fototeca.cat
Música
Autor i intèrpret de cançons francès.
Llançat per la Patachou el 1952, la seva obra assolí una gran difusió durant els anys setanta Componia la música d’arrel popular, gairebé sempre al servei del text i les lletres, les quals, editades com a poemes 1963, obtingueren el premi de poesia 1967 de l’Académie Française Autodidacte, coneixia a fons la poesia francesa, que sovint musicà i fou influït sobretot per Villon Construïa les lletres amb un gran rigor tècnic, sota una aparença a vegades vulgar emprava sovint obscenitats i argot Milità 1946 en grups anarquistes, i la temàtica de la seva obra ha conservat un to àcrata, contra l’…
Georges Duby

Georges Duby
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador francès.
Professor de les universitats de Lió 1944, Besançon 1950 i Ais de Provença 1951 i del Collège de France 1970 Medievalista, s’especialitzà en temes d’història agrària i artisticocultural, sempre enfocats des d’un angle sociològic Entre les seves obres cal esmentar L’économie rurale et la vie des campagnes dans l’Occident médiéval 1962, Histoire de la France en tres volums, 1970-72, Guerriers et paysans du VIIè au XIIè siècle 1973, Hommes et structures du Moyen Âge 1973, Le temps des cathédrales L’art dans la société, 980-1420 1976, Saint Bernard L’art cistercien 1976 i L’Europe au Moyen Âge…
Georges Kars
Figura (1935), de Georges Kars
© Fototeca.cat
Pintura
Pseudònim de Jiří Karpeles, pintor jueu txec.
Es formà a Munic, i anà a París el 1905 Tractà Juan Gris a Madrid, i després d’una estada al seu país s’establí definitivament a París Pintà a Mallorca 1911-12, i del 1933 al 1936 residí sovint a Tossa, on fou figura destacada d’aquella Babel de les Arts descrita pel seu amic Rafael Benet El seu estil passà de l’impressionisme al fauvisme i el cubisme, però s’estabilitzà en un figurativisme colorista plenament integrat en l’École de Paris, de la qual fou membre destacat Centrat en la figura femenina, a Tossa conrea el paisatge És representat a diversos museus d’Europa —entre els quals el de…
Georges Charpak

Georges Charpak
© L’Irfu, Institut de Recherche sur les lois Fondamentales de l’Univers
Física
Físic francès d’origen polonès.
Naturalitzat francès el 1946, es graduà com a enginyer de mines 1948 i es doctorà en física nuclear el 1955 al Collège de France Fou membre de l’Acadèmia de Ciències d’aquest país des del 1985 El 1948 inicià la seva carrera científica al Centre National de la Recherche Scientifique , on treballà fins el 1958, quan passà al Centre Europeu per a la Recerca Nuclear de Ginebra Dedicat a la física de partícules, concebí els detectors de partícules que el feren conegut dins de la seva disciplina El 1968 inventà la cambra proporcional multifils, de gran importància per a l’estudi del comportament de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina