Resultats de la cerca

Format a Sant Carles, on fou deixeble de Rafael Montesinos Paisatgista, viatjà per Europa Decorà a Madrid palauets —com el dels ducs de Santoña—, cafès i salons És ben representat al Museo de Arte Moderno de Madrid

Feu estudis de pedagogia i exerceix de professor Treballa a la Sindicatura de Comptes de la Generalitat Valenciana com a traductor i corrector És collaborador habitual de diferents mitjans de comunicació, com El Temps i Saó S’inicià amb el recull de poemes Les quotidianies d’Arístides 1981, que guanyà el premi Abril del 1979, al qual seguí Saxo 1987 El gruix de la seva obra, però, el forma la narrativa, que inclou els volums de contes Hipòtesi 1991, premi de narrativa breu Vila de Mislata 1990, Legítima defensa 1991, premi Víctor Català 1990 i premi de la Crítica dels Escriptors…

Amb el seu fill Antoni féu el cadirat del cor de la catedral de Tarragona El 1443 s’encarregà de la construcció del suport i la decoració del retaule dels Consellers, que havia de pintar Lluís Dalmau

Durant la dècada de 1910 fou capità de la secció de tennis de l’Atlético de Madrid Guanyà en diverses ocasions durant les dècades de 1910 i 1920 el Torneig Internacional organitzat per l’Associació de Lawn-Tennis de Catalunya en les categories individual, dobles i mixtos Fou campió d’Espanya en tres ocasions 1916, 1917, 1918 i campió de Catalunya 1922, 1923 en les categories individual i dobles, fent parella amb Eduard Flaquer L’any 1921 formà part del primer equip espanyol que participà en la Copa Davis L’any 1922 fou finalista del Campionat del Món de tennis en pista de ciment i el 1923 ho…

Pivot Des-envolupà la seva trajectòria esportiva al FC Barcelona 1982-95, on arribà com a júnior procedent de l’Associació Esportiva Sarrià Debutà amb el primer equip el 1985 i guanyà sis Lligues 1986, 1988-92, quatre Copes del Rei 1988, 1990, 1993, 1994, una Copa Asobal 1986, una Copa d’Europa 1991, tres Recopes 1986, 1994, 1995 i cinc Supercopes d’Espanya Una vegada retirat, fou gerent de les federacions catalanes d’handbol i de vela, i el 2010 fou nomenat director gerent de l’oficina tècnica de la precandidatura Barcelona-Pirineus 2022 La samarreta amb el seu número, el 2, està penjada al…

La capella de Santa Eugènia del Gomar és documentada des de l’any 951, igual que el propietari rural Gomar, que va donar el nom al mas, que és situat a ponent i proper a la carretera de Manresa a Vic, gairebé a tocar del límit amb Collsuspina Als segles XI i XII funcionà també com a parròquia dins el terme de Moià Des del segle XIII fou una simple capella de la parròquia de Santa Coloma Sasserra Fou agregada a la parròquia de Collsuspina el 1878 De la capella de Santa Eugènia del Gomar en resta sencera la capçalera rectangular i murs de la nau que…

Situació Aspecte que ofereix l’exterior de la capçalera, de planta rectangular, de l’església F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes de Santa Eugènia, properes al mas Gomar, actualment deshabitat, s’alcen al bell mig d’un planell que s’estén a la banda ponentina del terme i que frontereja amb el termenal de Collsuspina, prop de la carretera de Manresa a Vic Long 2°09’39” - Lat 41°49’00” L’accés a aquesta capella cal fer-lo per l’esmentada carretera Poc després del quilòmetre 32, a mà dreta, hi ha el trencall on s’inicia el camí que porta a l’església, que és situada prop de la carretera…