Situació
Aspecte que ofereix l’exterior de la capçalera, de planta rectangular, de l’església.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Les ruïnes de Santa Eugènia, properes al mas Gomar, actualment deshabitat, s’alcen al bell mig d’un planell que s’estén a la banda ponentina del terme i que frontereja amb el termenal de Collsuspina, prop de la carretera de Manresa a Vic. Long. 2°09’39” - Lat. 41°49’00”.
L’accés a aquesta capella cal fer-lo per l’esmentada carretera. Poc després del quilòmetre 32, a mà dreta, hi ha el trencall on s’inicia el camí que porta a l’església, que és situada prop de la carretera. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme de Moià i del castell de Clarà, al lloc anomenat Gomar. Després d’una curta vida com a parròquia, passà a dependre de la parròquia de Santa Coloma Sasserra fins que en època indeterminada deixà de tenir culte.
El nom de Gomar apareix el 955 al testament d’un prevere anomenat Sunyer que deixà al seu nebot Gomar, almoiner i principal beneficiari, terres situades a Collsuspina, a l’Arca. El nom ha quedat a més d’un puig anomenat Gondemar o Gomar documentat el 1030 i el 1083, en el mas Gomar proper a l’església.
L’església apareix citada el 951 en una venda que feu un tal Guibert anomenat Sunifred al bisbe Guisad de la Seu d’Urgell de béns prop de Sentfores i a Ferrerons; aquests darrers béns afrontaven a migjorn amb terra de Santa Eugènia, que ha de correspondre a la que tractem aquí. L’església és novament esmentada en sis documents del 1018 en unes compres que feu l’abat Ramió de Sant Benet de Bages que afrontaven a llevant amb el terme de Santa Eugènia. El 1030 apareix esmentada en un testament de Trudgars que llegà al seu fill Bernat, levita; uns béns situats a la Calcina, del terme de Moià, afrontaven a ponent amb els termes de Santa Coloma i de Santa Eugènia. D’acord amb el testament, mort Bernat, aquests béns havien de passar al monestir de Sant Benet de Bages. Com que aquesta voluntat testamental no es complí, els anys 1081 i 1082, el monestir reclamà i obtingué aquests béns que aleshores posseïa Berenguer de Tona. En aquests documents consta que aquestes propietats termenegen a ponent amb la parròquia de Santa Eugènia. Posteriorment perdé la funció parroquial si és que els documents no estan errats en les còpies que s’han conservat, ja que Santa Eugènia no figura com a parròquia en les llistes anteriors al 1154 ni en les posteriors, i en canvi el 1284 apareix clarament en el testament de Bernat Coloma com a capella de la parròquia de Santa Coloma Sasserra, a la qual hom donà 12 diners.
El seu culte devia perdre’s al llarg dels segles XVI o XVII, ja que en les visites pastorals dels bisbes Pasqual i Marimon consta que els anys 1685 i 1724 no s’hi celebraven els oficis divins. Probablement, com sembla desprendre’s de l’estudi de les seves romanalles, al llarg del segle XVIII devia restaurar-se i reobrir-se al culte, bé que, en aquest cas, aquesta restauració devia portar-la a terme un particular i cal considerar-la com a efímera. Per altra banda, aquests darrers agençaments no consten en cap document. La darrera notícia històrica és de l’any 1878, que fou agregada a la parròquia de Collsuspina. (ABC-FJM-AMB)
Església
Planta de l’església, que forma una nau rectangular, tancada a llevant amb un absis també rectangular.
A. Mazcuñan-F. Junyent
L’església de Santa Eugènia és una obra preromànica que, a desgrat d’algunes obres posteriors, fou bastida bàsicament el segle X.
L’edifici ara, tanmateix, és totalment esbaldregat i l’única part que encara es conserva dempeus en la seva totalitat és l’absis que encapçala l’església a la banda de llevant. Dels murs que tancaven la nau, que és de planta rectangular irregular (una mica trapezoidal), només romanen alguns fragments de tramuntana i del mur de migjorn. Del primer, tot i que al mig presenta una osca molt pronunciada, encara se’n conserva una bona part tant pel que fa a la seva longitud com a la seva alçària, que, en les parts més altes, fins i tot s’aixeca per sobre del nivell del santuari. Del segon, en canvi, només resten uns tres metres de llarg, l’alçada dels quals excedeix poc més del metre. Tanmateix la porta d’entrada, pel que sembla, probablement s’obria al mur de migjorn.
La coberta de la nau, per la gruixària que mostren els seus murs (70 cm aproximadament), mena a pensar que no fou feta amb volta de pedra, sinó que, gairebé amb tota seguretat, devia ésser resolta amb una estructura d’embigat.
L’absis té planta rectangular, bé que no forma un rectangle perfecte, sinó que tendeix a la forma trapezoidal.
El primitivisme, tant formal com de l’aparell, que presenta aquesta església resta reflectit en aquest detall de l’absis, que mostra una finestra molt rudimentària.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Interiorment és recobert amb una volta de canó obrada amb pedra tosca, mentre que a l’exterior és abrigallat amb una teulada de doble vessant feta amb teules modernes, sota les quals, però, hi ha encara fragments de tègula romana. Al centre del santuari hi ha una finestra cegada posteriorment, la qual fou obrada d’una manera barroera i que s’obre per la discontinuïtat dels blocs de pedra que formen el mur. La seva forma és allargassada i és rematada per dos blocs de pedra que, en ajuntar-se, formen un arc apuntat.
La capçalera s’uneix a la nau mitjançant un arc triomfal, del qual només resta una part dels brancals, refet probablement el segle XVIII, període en què es realitzaren els darrers arranjaments per tal d’habilitar el santuari com a capella, la qual cosa originà el regruiximent de la part baixa dels murs i l’enlluïment i el pintat que revesteix tot el santuari. L’aparell, que, en part, sembla renovat, ha estat fet amb blocs de pedra de diverses mides, i tot i que hom hi endevina les filades horitzontals, han estat disposats desordenadament, la qual cosa referma el seu primitivisme, alhora que li dona un aspecte rústic i rudimentari. L’edifici és una ruïna. (FJM-AMB)
La planta de Santa Eugènia és típica del preromànic català de la segona meitat del segle X. Tant la nau trapezoidal com l’absis grollerament rectangular es troben en una sèrie molt nombrosa de capelles, que tenen una coberta de fusta a la nau mentre la volta de l’absis anuncia ja el primer romànic. L’absis en aquests edificis és sempre més baix que la nau. La porta, a migjorn, permet, romanent oberta, de donar llum a l’interior durant les cerimònies litúrgiques. Altrament, l’única finestra es troba a l’absis, i aquesta obertura és d’esqueixada senzilla. Les parets són sovint arrebossades tant per dins com per fora.
Aspecte que ofereix l’interior de la nau de l’església, ensorrada amb l’indret de la capçalera.
Arxiu Gavín
Com en la major part dels edificis senzills d’aquest període, no es conserva a Santa Eugènia cap element de decoració esculpida. Únicament la finestra de l’absis, que en aquest cas és aparellada, presenta una pedra treballada, la qual constitueix l’arc pròpiament dit, que és directament tallat a la pedra.(XBA)
Treballs de restauració posteriors
L’any 1987, i a càrrec del propietari del mas Gomar, J. Payàs, es dugué a terme la consolidació de les restes preromàniques d’aquesta capella, situada vora l’esmentat mas. Els treballs consistiren a posar un suport i una teulada nova al presbiteri —la part més ben conservada de l’edifici— per a evitar-ne l’arruïnament definitiu. (FVM)
Bibliografia
- Xavier Barral i Altet: L’art preromànic a Catalunya. Segles IX-X, Edicions 62, Barcelona 1981, pàg. 222.
- Eduard Junyent: L’arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic, Curial Edicions Catalanes - Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1983, pàgs. 165-166.
- Antoni Pladevall: Santa Eugènia del Gomar, prop de Collsuspina, a “Ausa”, vol.VII, Vic 1972-1974, pàgs. 264-270.
- Antoni Pladevall, Aureli Pou i Jaume Torras: Santa Eugènia de Gomar, dins A. Pladevall i J. Vigué: El monestir romànic de Santa Maria de l’Estany, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàgs. 636-638. (FJM-AMB)